Tor
49. Després de l’emissió
Pàgina 53 de 57
Quan vaig decidir fer un llibre sobre Tor i vaig demanar al meu amic Carles Pont que m’hi ajudés li vaig encomanar que esbrinés si per Tor hi havien passat jueus. Encara em ballaven pel cap les paraules del Ruben l’Andorrà i els ossos que havia trobat l’Aguilera —l’skin que vivia a casa Sansa— furgant sota el terra.
Primer havia de saber si per allà hi havia passat realment algun jueu. Hi ha llibres que xifren en trenta mil els jueus que van passar per Catalunya des del 1939 fins al 1944. No podria ser que algun hagués passat per Tor? El Carles Pont va trobar que en un llibre titulat
Memorias judías Martin Bertelott explica que hi havia molts jueus que sortien de França contractant uns guies que els portaven a Andorra. «Hi va haver uns crims terribles», diu un testimoni, «m’estranya que ningú s’ocupés de saber qui era… Als pobres jueus, amb el que podien, quan estaven a l’alta muntanya, els mataven. Portaven or, portaven pedres, portaven… per robar-los. Tots portaven diners, poc o molt. Sabien que anaven carregats de joies. Els mataven. De fet no se sap res. Però hi ha molts andorrans que es van fer milionaris amb el que van robar. Hi ha coses que no es diuen».
El meu assessor va consultar alguns experts en la matèria. L’historiador Joan B. Culla li va confessar que estava content perquè darrerament el feien més savi del que era atribuint-li més coneixements dels que tenia i li va dir que n’havia sentit a parlar, però que no podia confirmar-ho.
Un altre expert en història contemporània, el catedràtic Josep Maria Solé Sabaté, li va dir que creia que n’hi havia hagut algun, d’assassinat, però que li semblava una exageració generalitzar-ho. La Comunitat Israeliana de Catalunya li va donar noms d’algunes persones que no l’hi van saber ni confirmar ni desmentir. D’altres, en canvi, afirmaven que sí que n’hi havia hagut, de morts.
Un col·lega periodista, Daniel Arasa, escriu al llibre
La guerra secreta del Pirineu que «en determinats casos els diners es van fer amb la sang dels fugitius, als quals van espoliar, abandonar a la muntanya o, fins i tot, matar per tal de robar-los. Altres, simplement van ser lliurats als alemanys».
L’època en què investigava el cas de Tor es va estrenar una sèrie a TV3 obra del realitzador Lluís Maria Güell titulada igual que el llibre en què estava basada:
Entre el torb i la Gestapo. Recordo que, parlant amb ell, un dia em va dir: «No t’imagines com n’és, de difícil, aquest tema; ni quanta sang amagada hi deu haver». Aquell magnífic treball també em va fer veure que no era cap disbarat pensar que potser hi va haver connexions entre Tor, els jueus i Andorra. A més, un altre llibre titulat
Paso clandestino, las otras listas, d’un periodista anomenat Alberto Poveda, que va ser cap de premsa del Govern Civil de Lleida el 1942 i redactor de
La Mañana, també feia menció de l’arribada massiva de refugiats fugint de França per aquella part de Pirineu.
L’Univers, Déu… la vida és capriciosa. Un dia de finals de 2004, sortint de fer classe a Comunicació Audiovisual de la Universitat de Lleida, em vaig creuar amb la catedràtica d’Història Conxita Mir. Se’m va encendre una llum. «Ella és una gran especialista en la Guerra Civil, segur que…».
—Jo no —em va dir amb la seva rialla sàvia—, però estic dirigint la tesi a una persona, el Josep Calvet, que és el número 1 en les cadenes d’evasió i en el pas de jueus. Si no ho sap ell, no ho sabrà ningú.
Aquell mateix vespre li trucava. Parlant amb ell vaig adonar-me que Tor no s’acabaria mai. Al cap d’uns dies em va enviar aquesta carta:
Benvolgut Carles,
T’adjunto la fotocòpia d’un document provinent del Govern Civil de Lleida, fons dipositat a l’Arxiu Històric Provincial, on s’esmenta un seguit de rutes utilitzades per passar evadits des del Principat d’Andorra a Espanya. Com veuràs són camins tradicionalment emprats pels contrabandistes, que molts cops també realitzaven tasques de guia al servei de les xarxes d’evasió o fins i tot pel seu propi compte.
En referència als grups de persones detingudes a la zona puc dir-te que tinc documentats tres grups. De ben segur que n’hi van haver molts més, però les referències del lloc per on entraven a Espanya no consten a la documentació de la presó de Sort i només pot verificar-se a partir dels expedients dels que van ser traslladats al camp de concentració de Miranda de Ebro. Aquesta tasca és prou feixuga, atès que cal revisar expedient per expedient i se’n conserven gairebé vint mil.
11 detinguts a Tor pels volts del 27 de novembre de 1942. Són polonesos d’origen jueu. Van anar a Sort i d’allí a Lleida i posteriorment a Miranda.
2 polonesos detinguts cap al 14-11-42. Fan el mateix recorregut que els anteriors.
2 francesos d’origen jueu detinguts a principis de juny de 1944 i que, com els anteriors, van a Sort, Lleida i Miranda.
Els mesos en què foren capturats aquests grups són especialment significatius, perquè coincideixen amb els períodes amb màxima afluència de jueus, ja que al novembre-desembre de 1942 es va iniciar una persecució general per a tots els que residien a França, i al juny de 1944, també.
Cal valorar un altre element que potser no vaig comentar-te. Acabada la segona guerra mundial arriben, puntualment, alemanys que fugen de camps de concentració aliats buscant el refugi de les autoritats franquistes. Alguns d’ells ho fan a través de Tor, per la qual cosa podria donar-se el cas que els guies que mesos abans havien conduït jueus i aliats després acompanyessin nazis.
Bé. Resto a la teva disposició per a qualsevol aclariment.
Salutacions i bon treball amb el llibre.
Josep Calvet, 3 de desembre de 2004
Només estirant el fil d’aquella carta podia tenir material per a un altre llibre, però dues raons de pes em portaven a tancar la història. L’una és que l’any 2003 en el marc dels premis Vallverdú, de Lleida, havíem rebut un ajut per escriure el llibre. Donaven un any per fer-ho, i el temps s’acabava. I l’altra raó és que estava convençut que si seguia les pistes de la carta —jueus, nazis— Tor acabaria sent per a mi un inacabable malson.