Sauna
III » 32
Página 37 de 45
3
2
De vegades pensava que l’odiava, que era un salvatge, que no el volia veure mai més. I era veritat. El Johnny hauria desaparegut de la vida de l’Inca si no hagués estat perquè ella, com tanta gent, en aquella humiliació, i en els atacs del noi, hi trobava un cert plaer. Per això, el dia que va rebre la trucada de Madrid, el primer que va saber la notícia —l’Inca per fi gravaria el seu disc— va ser ell; el segon, el Bono. El noi va fer veure que plorava i va acabar per convèncer-la que es tornessin a veure, que es veiessin abans d’anar a Madrid, que hi anessin junts. Ella va acceptar. De tant en tant encara pensava en ell i creia que el desitjava.