Maria
Maria » I
Pàgina 37 de 44
I
Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan
De la tenebra vens, de la tenebra
t’alces i et prefigures, faç tenebra
perquè de la tenebra mulles negra
cada alenada de la pell estanca
que s’alça i prefigura el tens relleu
de l’aire, l’aire del teu cos al meu,
l’aire del teu en tots, del teu en un
sol aire, l’aire irrespirat que alena
sense aire i és no obstant la veu darrera,
l’aire darrer, els teus els meus cabells
ensems corona
sobre mi els ulls de tu, els ulls inerts
que gota a gota et vessen vida, aviden
els meus ulls xops de vida morta
de la infantesa, de l’infant
pare de l’home mort que engira els ulls
endins dels ulls per aguaitar la seva
pròpia fosca i no hi veu, no hi sent, no hi és
sinó en absència pròpia, mal, llavor
d’aigua estanca en el fons del remolí,
quan tot s’estanca i persisteix en tu,
quan tot s’esblanca en tu, des de la veu
de tu, Crist de la veu
per les veus altres esguerrada, veu
gràcia que al fons d’aquest terrabastall
em perdona. Perdona’m,
perdona’m, perquè no he sabut què feia.