Maria
Maria » II
Pàgina 38 de 44
II
Avui seràs amb mi al paradís
De la pols a la pols, ans la pols teva,
pluja celest, aiguat de fang
sobre i sota la terra,
de la cendra a la cendra, ans aquesta
teva cendra pertot i des de tot,
paradís de besllums de cendra i pols
a claror revelades, entre els dits,
als escorrancs dels llavis pronunciant
el mot immarfosable.
Qui ets tu?
Jo soc el que serà, i avui serem
al paradís del que hem estat, del que ets,
d’allò que mai no he estat,
el petó en el bressol al nen que dorm,
l’aigua primera, la primera por
en el bosc de la meva nit darrera,
la soledat en cada blanc del cor
o la mort per on no arribo a la vida,
per aquest ròssec de la creu que escriu,
estrip al firmament, llum de fum d’ànima.
Sí, en aquesta cendra que ja soc,
la pols del que no soc sinó en la teva,
és que el meu res en tot es vivifica.