Maria
Maria » III
Pàgina 39 de 44
III
Dona, aquí tens el teu fill
No és l’amor sinó resurrecció,
la fi sinó un principi,
vessada sang que es vessa sinó en sang
nova sobre sang vella, una carícia
de mans espines als cabells en fang,
una llàgrima seca en el tors de ningú,
un bes de ferro ardent com un clau quan es clava,
un peu sense camí, aèria còrpora,
et desprens i et desprens, davalles ja
abans de davallar
per ser de nou el nen que plora. Mare,
jo no he estat, obre’t, obre el trau d’aquella
la meva pròpia fi, acaricia’m,
mare, abraça’m, crida el meu nom i vindré.
La mort abraces com qui abraça l’úter,
la llum entre la sang del primer dia
i últim, última llum, última mort
perquè jo neixi.