Camille
Dia 2 » 08:00 h
Pàgina 33 de 80
0
8
:
0
0
h
No saben què s’han perdut, els turcs. Dues bosses grosses plenes de joies fins a dalt. Amb el que es quedarà el perista, acabaran pesant molt menys, però això no té importància. Tot va pel bon camí. I si tinc una mica de sort, espero endur-me encara un altre botí.
Si és que en queda.
Si no en queda, correrà la sang.
Per saber-ho i quedar-me tranquil, sobretot he de ser metòdic. I constant.
I mentrestant… que s’encenguin els llums: lectura!
Le Parisién. Pàgina 3.
Saint-Ouen: Incendi…
De conya! Travesso el carrer. Le Balto. Un cafè ben fort. Un cigarret. Cafè i cigarret, això sí que és vida. El cafè que fan aquí és de molt mala qualitat, sembla que sigui una estació de tren, però són les vuit del matí, tampoc és qüestió de ser primmirats.
Obro el diari. Redoblament de tambors.
SAINT-OUEN
Incendi espectacular i misteriós. Dos morts.
Un important incendi es va declarar ahir, cap al migdia, a la zona de Chartiers, després d’una explosió molt violenta. Els bombers de Saint-Ouen de seguida van acudir al lloc del sinistre, que va destruir uns quants tallers i garatges. Recordem que aquesta zona, destinada a una rehabilitació integral, està desafectada gairebé del tot, raó per la qual un incendi d’aquesta magnitud resulta tan misteriós.
Entre la runa d’un dels tallers destruïts pel foc, els investigadors van trobar la carcassa d’un 4x4 Porsche Cayenne i dos cadàvers pràcticament carbonitzats. Aquí és on va tenir lloc l’explosió. Efectivament, es van detectar rastres d’una càrrega molt forta de Semtex. A partir dels fragments dels components electrònics recollits al lloc dels fets, els especialistes creuen que l’explosió podria haver estat activada a distància a través d’un telèfon mòbil.
En vista de la magnitud de l’incendi, la identificació de les dues víctimes serà particularment difícil. Tots els indicis apunten a un assassinat molt ben preparat per impedir tota identificació. Els investigadors intentaran establir, sobretot, si les víctimes eren vives o mortes en el moment de l’explosió…
Assumpte tancat.
Els investigadors intentaran establir… Quina gràcia que em fan! Què us hi jugueu? Si els polis arriben fins als germans Yildiz, que no figuren a cap arxiu, donaré la seva part als orfes de la policia!
S’acosta l’hora. Cinturó de ronda, sortida Porte Maillot, i ja sóc a Neuilly-sur-Seine.
Mira que viuen en llocs bonics, els burgesos. Si no fossin tan idiotes, gairebé m’agradaria ser com ells. Aparco a uns metres de l’institut. Les noies de tretze anys porten roba que val tres vegades el salari mínim. De vegades trobo que és una llàstima que el Mossberg no estigui reconegut com a instrument d’anivellament social.
Deixo l’institut enrere i giro a la dreta. La casa és més petita que les veïnes, el jardí és més modest. I tot i això, per les mans del propietari d’aquesta casa hi passen cada any, en forma de botins d’atracaments i robatoris, diners suficients per construir un gratacel a la Défense. És un home desconfiat, llefiscós, que canvia de protocol constantment. Ja deu haver enviat algú a recollir les dues bosses de joies a la consigna de la Gare du Nord.
Un lloc per recollir el botí, un altre per valorar-lo i encara un altre per negociar.
I fa pagar molt cara la seguretat de la transacció.