Camille
Dia 2 » 12:00 h
Pàgina 37 de 80
1
2
:
0
0
h
El tècnic de la Científica té un cognom polonès. Els uns li diuen Krystkowiak, altres pronuncien Krystoniak. Camille és l’únic que ho diu bé: Krysztofiak… Un home amb patilles, estil rocker nostàlgic. Porta el material en un maletí amb les cantonades d’alumini.
El doctor Dainville els ha donat una hora, pensant que es convertiria en dues. Camille sap que en seran quatre. I el tècnic, que ha fet un miler de sessions com aquesta, sap que això pot durar sis hores. I arribar fins a dos dies.
El tècnic disposa d’un fitxer amb uns quants centenars de fotos, ha de fer una tria radical. Es tracta de no mostrar un excés de fotografies, perquè al cap d’una estona totes les cares s’assemblen i aleshores tota la feina feta no serveix de res. Ha enterrat entre la massa de fotos la de Vincent Hafner i les de tres homes més que se sap que havien sigut còmplices seus. A veure què passa. I tots els que estan fitxats com a serbis o similars.
L’home s’inclina cap a Anne.
—Bon dia, senyora…
Té una veu bonica. Molt dolça. Es mou amb uns gestos lents, precisos, tranquil·litzadors. Anne s’ha redreçat al llit, amb una pila de coixins a l’esquena. Té la cara tumefacta de dalt a baix. Ha dormit una hora. Per demostrar que hi posa ganes, Anne esbossa una mena de somriure, sense separar els llavis, perquè no se li vegin les dents trencades. Mentre obre el maletí per disposar el material, el tècnic deixa anar les frases habituals, perfectament rodades. Des de fa temps.
—Això podria anar molt de pressa. A vegades tenim sort!
Dit això, somriu per animar Anne. Sempre intenta donar un toc de lleugeresa a la situació, perquè quan ensenya fotos a algú, vol dir o bé que aquesta persona ha rebut una pallissa o bé que ha assistit a alguna escena inesperada i violenta, o bé l’han violat, o bé ha vist com assassinaven algú, coses d’aquest estil, de manera que l’ambient no acostuma a ser gaire distès.
—Però també hi ha vegades —prossegueix amb un posat seriós, ponderat— que fa falta més temps. O sigui que quan es cansi m’ho diu, d’acord? No tenim cap pressa…
Anne assenteix. La seva mirada blanquinosa arriba fins a Camille, ho entén. Fa que sí.
És el senyal. El tècnic diu:
—D’acord, doncs li explico com ho farem.