Persona
Institut de medicina legal
Pàgina 22 de 103
INSTITUT DE MEDICINA LEGAL
La tasca d’identificació de la víctima progressava lentament. El nen semblava estranger. Li havien arrencat totes les dents, de manera que no valia la pena recórrer a un odontòleg.
A l’Institut de Medicina Legal de Solna, l’Ivo Andric va treure de la prestatgeria un diccionari de medicaments amb les tapes fetes malbé.
Les anàlisis preliminars indicaven que el nen trobat mort a Thorildsplan tenia al cos grans quantitats de xilocaïna amb adrenalina: segons el diccionari, un anestèsic local que tenia com a principis actius la lidocaïna i l’adrenalina. Un dels anestèsics més utilitzats pels dentistes a Suècia, apreciat per l’acció prolongada gràcies a l’adrenalina.
Un dentista, es va dir. Per què no? Tot podia ser. Però, per què coi deixar una criatura farcida d’anestèsics locals?
Perquè no pateixi, evidentment.
L’Ivo Andric va recordar les baralles de gossos en què havia pensat, i es va formar una imatge d’una crueltat inimaginable en el seu interior. Un pressentiment que anava més enllà de la maldat.
El que veia tenia un objectiu.