Beatrice
Capítol dissetè
Pàgina 19 de 23
CAPÍTOL DISSETÈ
La tia Maude es va despertar amb la primera calor del matí. Em va dur te en una tassa translúcida. Vaig seure al llit i me’l vaig beure.
—Ahir et vas portar molt malament… ja ho saps, oi? —em va preguntar. Em passava la mà pels cabells mentre m’ho demanava. No sabia què contestar-li, cosa que aquells dies passava sovint.
La tia va arraconar els llençols i va fer un gest de reprovació.
—T’has fet una carrera a les mitges —em va dir. No m’havia pres la molèstia de treure-me-les. Es va posar dempeus i en va treure unes altres d’un calaix. Va retirar del tot els llençols. Tot acaronant-me les cames, em va treure les mitges i em va posar les noves. Eren negres, tipus entalla oberta, i m’arribaven dalt de tot de les cuixes—. Així estàs millor —va anunciar, mentre esperava que m’acabés el te.
—Ara et portaràs bé, oi que sí, Beatrice?
Els meus ulls van dir que sí, amb la suavitat del matí. La tia em va treure la camisa de dormir i em va maquillar la cara amb pólvores i carmí.
—La Maria es va portar pèssimament… ho recordes? —em va preguntar.
La meva veu va dir que sí, amb la suavitat del matí. Allò havia succeït ahir o abans d’ahir, no recordava el dia.
—L’Amanda va millorant. I és clar que l’Arabella ja s’ha posat a to del tot —continuava explicant-me la tia Maude. Em pentinava la cabellera llarga per tal que lluís. Les cerres em feien pessigolles a l’esquena—. Elles no són com tu, Beatrice. Ara gira’t, amb el cul ben enfora.
Vaig obeir i em vaig agenollar. M’havia de castigar per haver estat tant dolenta al vàter i a l’estudi. Em va lligar els canells amb corretges als costats del llit, allà on els suports de ferro passaven sota el matalàs. Després em va lligar de turmells.
—Arqueja bé l’esquena, Beatrice… ensenya bé el cul! —el seu to era incisiu. La vaig obeir, es va col·locar darrere meu. Vaig posar la galta al coixí, esperava—. Quin cul més perfecte… ens superes a totes —va murmurar.
Tenia les xurriaques a la mà, les havia tretes de sota el coixí. Les tralles espetegaven, em feien arcar i bellugar-me com una poltra. Vaig girar la cara i vaig mossegar el coixí. Les puntes de cuir em coïen, em buscaven, com exploradors. Buscaven els meus forats. Amb aquelles boquetes em mossegaven i em feien cargolar. La calor s’expandia. Dits de foc que busquen, calents. Amb el seu xiulet xiuxiuejaven a les natges exposades, a la panera, em fregaven la figa, el pot de mel. Per molt que em cargolés i panteixés, he de reconèixer que la sensació tenia una dolçor amargant. Les corretges em subjectaven.
Vaig sentir un soroll. Van deixar caure les xurriaques. Em cruixia la cara en amagar-la al coixí. Va entrar l’oncle. Coneixia les seves passes, com arrossegava els peus pesants. Jo lluitava contra les corretges i remenava les anques. Obria les ulls, els tancava, els obria. El llit trontollava entre les meves cames, ben obertes.
—No, oncle, no!
—Beatrice, calla! —La tia em va passar la mà pels cabells—. Thomas, si es belluga, pica-la fort. N’ha d’aprendre!
Jo borbollava, gargaritzava, xisclava. Les natges, que les tralles havien besat, eren obertes. El membre protuberant nassejava la meva O, la ullera frunzida. Unes mans em van subjectar les anques i van posar fi al seu balanceig. La ullera va cedir i vaig acollir una polzada d’aquell pal que bategava. Vaig esforçar-me a impedir-ho. Massa tard. L’èmbol ja s’havia posat en marxa. Ja havia embeinat mitja cigala.
—Quina força fa! —va grunyir l’oncle. Subtil i suau, va empènyer més endins—. Quin cul més gloriós… calent, calent i estret! Vull la teva llengua, Maude!
Sentia les llepades dels seus llavis. La mà d’ella va passar sota la meva panxa, m’acariciava els llavis del cony, els separava, buscava el clítoris. Jo no parava quieta i els moviments van permetre que la polla de l’oncle s’endinsés encara més. Sentia com xuclaven els seus llavis. Tot cargolant-me per escapar de les seves mans de ferro, jo gemegava.
—Aaaaah! —vaig panteixar, expel·lint aire. Sense avisar, me l’havia clavat del tot. La polla, llarga i gruixuda, em bategava ben endins del cul. Es va inclinar i va corbar les mans damunt els meus pits bellugadissos.
La tia es va tirar enrere i va esmunyir-se sota meu. El cap em rodava. El meu anus humit acollia el mànec de vellut. El va mig treure i el va tornar a inserir del tot, el va tornar a treure i va repetir el moviment. Tot d’espurnes m’esclataven a la panxa. Les natges, calentes, giraven al voltant de la cigala.
La tia Maude em va apropar la boca, oberta, a la seva.
—Mou el cul, Beatrice… remena-li l’estaca.
Jo borbollava dins la seva boca. La seva llengua en llepava la saliva. Ara, el penis endurit es movia amb més facilitat i va començar la seva immersió majestuosa. M’estremia quan l’oncle s’estremia. Al cony, una dolçor forta i coent es feia cada cop més intensa.
—Mou el cul… fes veure que ets damunt el cavallet de cartró.
La tia, a qui l’excitació feia tornar grollera, m’aferrava les natges. Les nostres boques s’absorbien com les esponges absorbeixen l’aigua. Jo llepava amb tant plaer com ella. Remenava els malucs. Em van entrar unes ganes boges de sentir com s’escorria. Plena de lascívia, vaig començar a remenar el cul, provocant crits roncs de plaer de l’oncle, que m’introduïa la cigala encara més de pressa. Amb les mans m’acaronava les mitges. Després, van anar a trobar les de la tia, a palpar-me també els pits.
—Sí!
Dins la boca de la tia, jo gemegava la meva soledat.
—Fes que s’escorri dins el teu cul, Beatrice.
—Sí!
—Que no veus el poder que tens, reina? Envesteix contra la seva panxa… buida-li els collons!
Les paraules… eren aquelles… el poder? Em movia, m’ofegava, els meus sentits giravoltaven. Amb la llengua dins la boca de la tia, vaig tirar les natges endavant fins que gairebé sentia la punta del membre al forat.
—Quieta! —La tia Maude em donava instruccions. Ja no era sota meu, ara era al costat del seu marit. Vaig fer força amb les natges al voltant de la punta, com una figa, que tot just era dins—. No et moguis, Thomas! —vaig sentir que li deia—. Beatrice, mou-te al teu aire.
Amb el cap penjant i prement els llavis ara que no em veia, em demanava si no era aquella la prova final per demostrar la meva total obediència. Les fulles d’àlbums vells giraven pàgina a poc a poc dins el meu cap. Em van cruixir una mica les dents. Ara l’al·licient era exquisit. Mentre l’oncle romania immòbil, vaig empènyer enrere. Una mena de viscositat entre tots dos facilitava el pas. El cul se m’eixamplava, còmodament però tibant, al voltant del membre. Vaig notar que la seva respiració es feia més i més ronca a mesura que me l’empassava, polzada a polzada, tot dins meu.
—Thomas, no et moguis! —va xiuxiuejar la tia. Se’m va escapar un sanglot ronc. Vaig començar a moure el cul a ritme de petites empentes, cada una de les quals em permetia sentir tota la llargària de la maça. L’esfínter elàstic de l’anus el mossegava encara més fort. Pel que semblava, podia controlar jo mateixa la pressió.
—Ves al teu ritme, Beatrice. Que t’escorres?
Jo gairebé no podia respirar de tant que m’excitaven aquelles sensacions, extraordinàries. La calor del cul barrejada amb la cremor perversa i coent de la meva submissió. Ara, la pressió de les natges contra la seva panxa, quan reculava, tenia una intimitat pròpia.
Jo ja m’havia mullat dues vegades amb escorregudes llunyanes i febles. Vaig alçar una mica el cap i vaig remenar el cul amb la cigala mig clavada. Els seus grunys eren el meu premi. El batec urgent de la maça es va accelerar.
—Vols que s’escorri, Beatrice?
No ho entenia. Per què m’ho demanava? I doncs… qui era l’amo? Les mans d’ell ja no em subjectaven els malucs. Cada moviment que jo feia era per voluntat pròpia.
—Ss… ss… ssí —vaig quequejar. La meva veu era com la d’una nena petita. La llum del sol a les golfes, filtrada per la pols. El replà de pedra on el vi esperava que acabéssim. L’oscil·lació de les meves anques quan baixava l’escala, amb la boca ennuvolada d’estiu.
Vaig sentir que l’oncle panteixava. La seva actitud d’estàtua resultava sorprenent: l’arrel de la masculinitat immòbil mentre jo li avivava els desigs. Una gran tremolor es va apoderar d’ell quan vaig tornar a empènyer la panera contra la seva panxa. La boca de la meva O l’aferrava en un vici de vellut. Per instint, vaig prémer fort les natges i vaig començar a remenar el cul. Els seus grunys ressonaven. Ai! L’explosió, els raigs líquids profunds… cada escorreguda llarga, espessa, bategant era coneguda, sentida, absorbida per una esponja de calor. Jo me les bevia, premia, la respiració xiuxiuejant. Les gotes d’esperma tornaven a sortir disparades, me les tornava a empassar. Un munt de riquesa fluïa pel meu anus, vessava.
Nedant en un mar de sensacions, em vaig deixar caure. El seu llimac de carn es va desplomar, amb la punta humida contra les meves mitges. Em van afluixar les corretges. Vaig sentir una bellugadissa: l’oncle havia marxat, ja havia plantat la llavor, ara les bosses dels collons li pesarien menys.
Estava marejada per aquella dolça satisfacció. La tia em va girar: ara jeia de panxa enlaire. La seva boca va tocar la meva. Els seus dits van palpar la humitat del meu pubis i del meu cul.
—Molt bé —va murmurar la tia Maude. El meu cos encara bategava i tremolava. Jeia eixarrancada, les cames voluptuoses. Les nostres llengües es van tocar. Els meus llavis eren pètals i ella buscava l’estam. La tia girava els fulls del meu pensament i els llegia en silenci, a poc a poc.
—Què vols? —em va preguntar.
Buscava una paraula.
—Tot —vaig respondre. Aquella paraula era com una papallona atrapada en una xarxa. Les ales no se li havien trencat. Els ulls de la tia la van deixar en llibertat. Va voletejar al voltant nostre i es va fondre dins meu. Amb el dit, la tia em resseguia el llavi inferior i em va fer obrir la boca. Sense voler, vaig fer una rialleta.
—La Jenny és dins una gàbia —em va dir.
No la creia. Per un moment no la vaig creure. Vaig prémer les cames una contra l’altra però em va fer pessigolles i vaig haver de tornar-les a obrir, ben tibades dins les mitges de malla.
—Ara vesteix-te. Posa’t calces. Sigues dura amb ella. Digues-li que és el que vols que faci.
En alçar-me, me la vaig quedar mirant. La cambra badallava al meu voltant. Em vaig arreglar el vestit. Regalims d’esperma em lliscaven pel darrere, cuixa avall.
—No m’enganyeu?
Tot rient, la tia Maude em va alçar la barbeta.
—Si no… per què et van enviar aquí? Que encara no saps on comences i on acabes? Que no t’hem criat, no t’hem portat fins aquí? Les cigales haurien estat la teva perdició. Que vols ser com la Caroline, l’Amanda o la Jenny?
El meu cap no es movia. Aquelles revelacions m’havien deixat de pedra.
—Tot i així, poden haver-hi obscenitats… sempre que tu les permetis, és clar. Ara ets totalment lliure, Beatrice. Jo avaluaré el teus progressos. Inculca, ensenya, ordena. M’entens? —va deixar anar la meva barbeta. Vaig fer un gest d’assentiment. Als meus ulls, ara l’aire havia perdut la boira. Potser l’esperma havia brollat del cul de la Caroline, molt abans d’això. Vaig fer valoracions, promeses… dins meu, excavava i cercava. Les meves galtes eren pesades, calentes, satisfetes.
Em vaig girar i vaig començar a pujar les escales. La porta de l’escriptori de l’oncle era oberta. Era a l’escriptori, escrivint. En passar jo va alçar els ulls. La seva mirada era sorruda. Vaig moure les anques amb una certa insolència. Volia que em mirés.
—Quina carn més ferma tens —m’havia dit la tia. Començava a percebre les meves perversions. Ara l’aire de la casa m’envoltava com una capa vella.
La Jenny era nua dins una gàbia. L’Amanda jeia damunt el sofà, de panxa enlaire, ben lligada de cap a peus. Vaig obrir la gàbia. Havien emmanillat la Jenny, les mans als costats. Duia unes mitges negres i un llarg collaret de perles que li penjaven entre els melons dels pits. Era asseguda. Em va mirar amb ulls esmorteïts. Obeint un gest del meu cap es va posar dempeus fent un esforç, donant-se un cop contra les barres. Després es va refer i va sortir.
La vaig acompanyar a la barra. Tenia la intenció de pegar-li amb la corretja. El seu cul, petit i tibant, em fascinava. Era com el de l’Amanda, llevat del fet que la Jenny era més baixa. L’havien pentinada com si fos un trinxeraire.
—No parlis fins que jo t’ho digui —li vaig dir. La vaig ajupir damunt la barra i vaig ventar-li una bona surra. Com que l’havia lligada de braços, només em calia tocar suaument el clatell inclinat. El so de la surra acoblat amb l’elasticitat de les natges i el panteix salvatge, fluix, que va proferir, em feien venir uns calfreds increïbles. La vaig deixar i em vaig dirigir a poc a poc a la paret d’on penjaven les corretges. Vaig escollir la més curta i la més gruixuda. Els ulls de l’Amanda em van mirar un instant, suplicants. Li vaig dedicar un somriure tens que no revelava res.
—Quan érem petites, et va posseir el pare? —vaig preguntar a la Jenny. Mentre pronunciava aquelles paraules vaig descarregar el cuir tot a l’ample del seu cul amb un cra-aaaac ben fort. Remenava les anques i les va tirar tan endins com li permetia la barra. Un rubor esmorteït es va escampar per les natges.
—Que no penses contestar, Jenny?
Tenia la cara sufocada. Amb el segon cop, més fort, de corretja, va cridar encara més.
—Sí, Beatrice.
—La nit que vas dormir a la cambra del convidats? —Ara els portalons del passat s’obrien, més clars, davant meu. Badallaven de l’ahir estant.
—Ssssssíiiii —va xiuxiuejar mentre la corretja, amb un fort espetec, li tornava a cremar el cul.
—Més tard m’ho explicaràs fil per randa. Posa’t dempeus!
En fer-ho, se li va contreure el rostre. Va girar sobre els talons i es va plantar davant meu. Amb el cap inclinat. Li vaig somriure i li vaig pessigar els mugrons.
—Deuries ser deliciosa per a ell —vaig dir, fredament. No sentia cap emoció. Era un comentari. Me la vaig endur escales avall agafant-la pel collar de perles: sabia que tenia por que se li trenqués. Els seus peuets trepitjaven silenciosos la catifa. La vaig fer entrar a la meva cambra, que tornava a ser buida. Li vaig ventar una altra surra que la va fer saltar. Nerviosa, va fer un pas endavant i després va quedar immòbil.
—Agenolla’t! —li vaig ordenar. M’envaïa una sensació de severitat, però encara no ho havia après tot. Uns quants mesos més i l’hauria tractada encara millor. Agenollada, amb el cap i les espatlles respectuosament inclinats, semblava que demanés protecció. Era part del seu atractiu. Volia la seva llengua, aquella llengua petita i afilada, però encara era massa aviat.
La vaig voltar, inspeccionant-la a poc a poc. Amb els anys havia crescut poc. Tenia el cos petit, les corbes tibants i dolces.
—Et van fuetejar aquella nit? —li vaig preguntar.
—Sí.
Aquella paraula reposava damunt la catifa. Em vaig plantar davant seu una altra vegada, vaig alçar el peu i vaig col·locar-li suaument la sola de la bota al clatell. Els seus llavis van tocar la punta de l’altra bota i la van besar.
—Ja pots començar, Jenny.
La seva boca mussitava damunt la meva bota. Els llavis n’embrutaven la superfície lluenta. Mentre ella parlava, jo corregia el seu text mentalment, adonant-me de la seva astúcia. Segons deia, aquella nit la seva conversió havia estat ràpida. Al llit doble on l’havien dut, en teoria mig adormida, li havien tret la camisa de dormir i li havien preparat el cul. Mentre s’aguantava les ganes de plorar per por de despertar-me, el fuet l’havia cremada. Li havien fet confessar coses que deia ara que eren falses. Després d’una vintena de cops, s’havia calmat, igual que l’oncle m’havia calmat a mi amb una única estocada profunda i retirada subsegüent. Però aleshores l’havia penetrada una altra vegada i s’hi havia quedat, enfonsat i bategant.
Quan finalment l’havien tornada a la cambra dels convidats, s’havia sentit aïllada i sola. El silenci de la casa en la nit l’havia envoltada con ales de ratapinyada. El seu cul ja coneixia la calor, la buidor, el desig. Jeia i s’estremia.
—Continua —li vaig dir quan, arribada a aquest punt, es va deturar.
—No hi ha res més a explicar —va dir entre dents. La seva boca es movia damunt la meva bota amb més fervor encara.
—Te la creus? —Era la tia. Havia entrat sense que la sentís ni la veiés. Els seus ulls van ignorar la Jenny. Es va apropar, em va alçar la barbeta i em va besar. El bes es perllongava. La tia va abaixar la mà: buscava els cabells de la Jenny mentre les nostres boques eren una. Li va fer alçar el cap sota la meva faldilla, entre les meves cuixes. Oberts, calents, els llavis de la Jenny buscaven en el forat de les meves calces. Vaig notar les llepades suplicants de la llengua. No em vaig moure. Semblava que per instint els meus malucs no responguessin. I la tia Maude ho va comprovar col·locant-me l’altra mà sota el cul. Els seus llavis es movien amb plaer damunt els meus. Les salives es barrejaven.
—Te la creus? —va repetir.
No volia contestar. Volia quedar-me per a mi el que sabia. En recordar, vaig prémer les natges. La boca de la tia es va allunyar de la meva.
—Digues-l’hi —em va insinuar amb veu calmada.
Vaig mirar avall. La part de davant de les faldilles tapaven el cap de la Jenny. La seva llengua es movia, laboriosa, resseguint-me els llavis del cony a través de les calces. Tot i una lleugera tremolor de genolls, no em vaig moure.
—A baix! —li vaig ordenar. Vaig sentir una onada de poder dins meu. Coneixia el poder. La resposta de la Jenny fou instantània. Va tornar a arronsar-se. La seva boca em va abandonar—. Ves-te’n a la teva gàbia! —vaig exclamar. En tancar-se la porta, la tia em va agafar la mà i em va dur al llit on em va fer seure. Va dirigir-se a l’armari i va servir licor per a totes dues. En tornar, va seure al meu costat.
—Continua meditant —em va dir—. Planeja les teves maquinacions, fes-los anar al teu aire.
Després d’haver-me fet càrrec de la Jenny la frescor de l’aigua m’envaïa.
—Tothom? —vaig preguntar.
La tia Maude no em va contestar directament.
—Has tractat bé la Jenny. El mateix has de fer amb la Caroline… i, si cal, amb la Katherine. Observa els mascles. Com s’enlairen, orgulloses, les seves cigales. De vegades les amaguen sota els pantalons. D’altres, les exposen amb obscenitat. Controla’ls, juga amb ells. Quan expel·leixen els dolls borbollants se’ls suavitza el rostre, se’ls suavitza la cigala. Són com el màstic. Formar-los no és pas més ardu que educar les noies. Només et serviran si tu ho vols.
—Servir-me? —M’imaginava el que volia dir, però tot i així li ho vaig demanar.
—Satisfer els teus desigs, Beatrice… el teu cony, el teu cul. Però la boca mai. La boca és per a altres.
—Com la Caroline?
—Se la veu dolça però és astuta i s’ha empassat els seus raigs, sí. Que no ho sabies? Es tímida, aquiescent. La seva boca s’obre com una rosa per rebre l’esperma, se’l beu profundament. Per pudor, s’eixuga els llavis en secret i s’enrojola. Que no ho sabies?
Em vaig tapar la cara. Era l’últim senyal de timidesa.
—Potser sí —vaig contestar. Als meus pensaments, les teranyines lluïen, es trencaven, es partien. Per un moment la vaig envejar… la pruna gran i porpra als seus llavis, la seva llengua lliscant entre els venes. Lliscant de pressa, relliscant. Silenci, tret dels seus llavis que xuclen. El membre batega suaument… descarrega. La boca salada, cremosa, una forma flàccida que s’alça. Li toca el cul.
Em vaig refer.
—Que tornarem aviat? —li vaig preguntar.
—Sempre que vulguis, Beatrice —va agitar la seva copa per última vegada i va marxar. Em vaig estirar. Sentia la paret, freda, contra la mena esquena. A l’estiu posaria les gàbies a la gespa, entre els matolls i l’hivernacle. M’enduria el fuet. Tindria els ulls plens de foc i els pits erectes.
Sí.