Beatrice
Capítol divuitè
Pàgina 20 de 23
CAPÍTOL DIVUITÈ
La carta que havia començat a escriure al pare era on jo l’havia deixada. Imaginava que ell havia entrat i li havia donat una ullada. He sentit a dir que els xinesos mai no trenquen un paper on hi hagi alguna cosa escrita. Un cop impreses, les lletres adquireixen un ser, una màgia, una presència. Romanen damunt la superfície com siluetes d’ocells que no volen marxar.
Vaig tornar a agafar la ploma. Estimat Pare: Espero la teva tornada. Beatrice. Amb allò bastava. Donat el canvi subtil que jo havia sofert, amb allò n’hi havia prou. Es mouria entre les paraules de nit com un caçador furtiu entre el làrix i els oms. Vaig agafar un sobre i el vaig adreçar a la plantació de te a Malabar que l’avi li havia deixat en herència. Ell en tornaria amb pols a les solapes… amb el mesc de dones brunes al nas, somiant un cavallet de cartró.
Potser posaria el cavallet a la gespa, dins una gàbia més gran, per a la Caroline. Quan la pluja arribés, s’estaria allà, abandonat, a l’espera. Les gotes de pluja llambrejarien com el cristall als estreps.
Mentre em banyava, escoltava tot de veus que refilaven al jardí… entre elles, les de la Caroline i la Jenny. En baixar a dinar, vaig emprar més la subtilitat que l’asseveració. Quan ens van servir la sopa, vaig preguntar a la Maria quin vi ens havia preparat per al peix.
—Per al peix, Riesling… —em va contestar, optant per mirar la Katherine ja que la tia era molt enfeinada desplegant el tovalló.
—Riesling no… prendrem Piesporter, Maria. I em tractaràs de «senyora». Queda clar?
La pobra dona, tota confosa, va estar a punt de fer-me una reverència mentre la Katherine clavava una mirada penetrant a l’altra banda de la taula, on la placidesa de la tia Maude li va donar bona resposta. A més a més, jo havia fet venir l’Amanda. Seia com el qui va a una festa on no hi te amics. Ara la Katherine em dirigia la mirada. La hi vaig aguantar un moment, tot afectant un lleuger avorriment.
—Caroline, després de dinar, ves a collir flors al jardí. Les cambres tenen un aire una mica gris. Primer en poses unes quantes a la meva. L’Amanda t’ajudarà —vaig dir, girant-me tot d’una per donar conversa a la tia.
D’aquella manera la Katherine es va trobar aïllada del tot, perquè l’oncle havia anat —jo sospitava que l’havien fet anar— a fer un encàrrec.
Vaig ser la primera d’alçar-me. Normalment, segons les regles, hauria d’haver estat la tia Maude i jo hauria d’haver esperat que ella s’aixequés. Malgrat això, amb aquest petit senyal, la Katherine, silenciosa, va rebre una altra prova. Quan em dirigia a propòsit a l’hivernacle, em va seguir: semblava un falcó ferit, tot i que jo no li volia cap mal. Ben al contrari, m’atreia físicament i mentalment.
—Bé, sembla que hi ha canvis —va dir amb veu reposada.
—Com en tot —li vaig replicar. Li vaig passar el braç per la cintura i vaig lliscar la mà avall, molt a poc a poc, per tocar-li i acariciar el globus, força perfecte, del cul. Sota la roba fina del vestit, els hemisferis bessons eren suaus com la pell del préssec.
La Katherine va prémer fort els llavis i es va esforçar a amagar un somriure de plaer provocat per la recerca, suau i flotant, dels meus dits. Era clar que no duia calces perquè vaig poder entaforar-li un plec de la faldilla dins l’estreta fenedura del cul.
—Encara no has actuat per a nosaltres cap vegada, Katherine.
—No? —La seva veu era airosa, però li tremolava. Es va esforçar a recuperar el seu aplom habitual i marxar, però la vaig advertir fent pressió amb els dits i es va quedar—. Ens vam oblidar del tema —va dir. Un alleugeríssim rubor li va acolorir les galtes. M’agradava.
La vaig dur a un banc petit on vam seure, una al costat de l’altra. El perfum de les fúcsies m’omplia el nas. Olor de terra, olor de marga… enyorava els testos de flors, alguns drets, d’altres inclinats.
—Que no has actuat gaire? Em refereixo a actuacions privades, Katherine.
—Le Theàtre Erotique? Abans havia preparat alguns divertiments. L’estiu passat vaig engrescar les tres filles de lord Eridge perquè participessin en una deliciosa mascarada. Els va servir d’excel·lent formació preliminar. Resulten extraordinàries les llicències que es permeten els qui es consideren modestos de mena quan es creuen que són dins un món de fantasia.
—On també es creuen que poden amagar-se darrere els vestits? —vaig demanar.
En qualsevol altra circumstància, la mirada d’avaluació de la Katherine hauria estat un compliment.
—Tu ho has dit. Abans aquelles noietes mai no s’havien alçat un pèl les faldilles ni havien ensenyat els turmells. Al principi les vaig vestir amb unes mitges lluentes, botes que els arribaven als genolls i cossets transparents. La música les animava a exhibir-se. Havíem apartat discretament l’orquestra de la reunió. Al principi vam fer veure que érem a un circ. Els ponis de la casa van resultar perfectes. Vam emprar un envelat gran. Es clar que els assistents eren pocs i corria el xampany. Vaig deixar que les noies en beguessin tant com en van voler mentre jugaven. Mentre feien rialletes i cavalcaven damunt els ponis, les vaig fuetejar amb les xurriaques per afeblir-les.
Vaig posar la mà a la cuixa de la Katherine i vaig anar arromangant-li la roba de la faldilla a poc a poc, fins que la cama que em quedava més a la vora va quedar nua gairebé fins al maluc. Li vaig passar els dits, sensualment, per la punta de la mitja. Es va tirar enrere. Va entreobrir els llavis un moment com si busqués aire. El pas de la punta de la mitja a la pell, llisa com la seda, fou deliciós.
—I què va passar amb l’entreteniment? —li vaig preguntar. M’imaginava que en deien així, pel que havia vist a la sessió fotogràfica de la tia amb la Maria i el Frederick.
—Els vaig dir que faríem un truc muntant a cavall —va continuar la Katherine. Va separar els genolls per permetre que la meva mà es mogués amb més facilitat i li acaronés l’entrecuix càlid—. Vam substituir els ponis per tres esplèndids cavalls àrabs dels estables de lord Eridge. Aleshores vam tancar bé la porta de l’envelat. Els músics, que eren en un altre envelat davant el nostre, no podien veure res.
—Vaig embenar els ulls a les noies i les vaig fer muntar, tot lligant-les els braços al coll del cavall. Això les va esverar una mica, perquè tenien por de caure. Les vaig tranquil·litzar. —La Katherine prosseguia amb un somriure, entretancant els ulls mentre jo li tocava delicadament els llavis del cony. Va tirar el cul una mica endavant del seient.
—I els vas lligar els turmells als estreps… continua —li vaig dir, segura.
—Primer les vaig fer cavalcar en cercle. Sense que elles ho sabessin tres dels homes guiaven els corsers per les brides. Les germanes es pensaven que en sabien molt i reien, unes rialles estridents, de vegades nervioses. De tant en tant, els donava un cop més fort amb un fuet per a principiants que ja coneixien. Aleshores ja havien enrogit força amb tanta excitació. Vaig considerar que ja estaven a punt. Vam aturar els cavalls i mentre les tres protagonistes de l’obra xisclaven sense parar els van treure els peus del estreps, de manera que les cames quedessin rectes. Aleshores, d’un bot, un mascle es va plantar darrere cadascuna d’elles, els van aixecar el cul de la sella i…
Vaig inclinar-me cap a ella. Els nostres llavis, les nostres llengües es van trobar. El meu índex resseguia els llavis, cada cop més enganxosos, del seu cony.
—I les van cardar totes tres més d’una vegada? —li vaig preguntar. No tenia intenció de fer servir una paraula tan vulgar. Se m’havia escapat espontàniament dels llavis. La llengua de la Katherine nedava al voltant de la meva.
—Un home darrere l’altre —feia temps que esperaven aquella oportunitat… cada noia va rebre una dosi triple. La segona vegada que una llança escumosa va penetrar llurs conillets ja s’havien amansit força. Sens dubte que el trot suau dels cavalls, que continuaven descrivint un cercle, augmentava el seu plaer.
—També els van tastar el cul? —li vaig preguntar. Les cames obertes de la Katherine s’havien estirat. Vaig buscar just sota la dolça corba del seu cul i vaig trobar la ullera frunzida.
—No… n… no… no encara —va quequejar—. Aquell plaer havia estat reservat per a més tard. Mig desmaiades per plaers no confessats, finalment les vam fer desmuntar i les vam dur, amb els ulls tapats, a la casa, lligades de mans però sense mitges ni botes. Està clar que després de muntar els havia quedat el cul força vermell. Ja ho teníem tot preparat al dormitori principal de la casa. Els hi vam dur i les vam lligar, una al costat de l’altra, damunt el llit amb tot de coixins apilats sota la panxa per tal d’enlairar els culs.
—Va entrar l’amo, preparat per al combat amb el penis ballant, i va exercir els seus esforços com un valent a tots els culs, calmant les noies mentre gemegaven i es cargolaven de por. Aleshores va agafar la mes gran —que havien col·locat al mig— i li va bombar el cul del tot, mentre acariciava les altres dues. El seu plaer va ser tan gran que quan finalment es va retirar, el forat escumejava, t’ho asseguro. Oh, oh, Beatrice, la llengua, t’ho prego!
Em satisfeia que m’implorés que li fiqués la llengua entre les cuixes perquè no tenia la intenció de fer-li cas. Ho havia demanat i li havia estat negat. M’estava prou bé. La vaig agafar per la barbeta i li vaig tirar el cap enrere, mentre els meus dits deixaven de jugar.
—Més tard potser —vaig dir amb veu de gat—, si et portes bé. Encara no has acabat d’explicar-me la història. Aleshores què va passar?
—Amb el membre considerablement flàccid, és clar, va deixar les tres beutats cargolant-se amb els ulls embenats i demanant-se qui era el posseïdor d’aquella força que els havia foradat el cul… cosa que no els desagradava del tot, segons es va saber després. La Jenny i jo les vam deslligar, les vam banyar i vestir. No vam esmentar cap de les obscenitats a què havien sucumbit sinó que els vam dur vi i galetes i vam fer festa com si aquella tarda hagués estat tot alegria.
—I quan va començar la seva formació, Katherine? A partir d’aleshores? —La meva mà encara agafava la seva barbeta en un gest autoritari.
—Sí. D’aquell moment endavant les vam vestir com a tu, amb vestits de llana arrapats i res a sota, tret de les mitges i botes o sabates. La utilització —freqüent però suau— de les xurriaques va fer meravelles. Quan es tracta de germanes —tenien setze, divuit i vint anys respectivament— és millor tenir-les apinyades a tota hora. La cambra de l’esmorzar era prou gran i la vam transformar en sala d’esbarjo per a les nenes. Vaig fer clavar un pal no massa llarg al mig d’una gran taula rodona. Fèiem jaure les noies a la taula i les lligàvem de mans al pal. Els lligàvem els turmells amb una corda que vorejava la taula i que els cargolàvem per les cames. La primera setmana sempre les hi portàvem amb els ulls embenats i els vestits ben cargolats a la cintura. Un cop a la sala, jo els escalfava el cul, una a una. Tenien uns culs adorables i quan les lligàvem en cercle damunt la taula solien estar tranquil·les i obeir. Primer els aplicava una dotzena de cops de xurriaques que donaven una lluentor rosada al cul. L’últim cop sempre era el més ferm i xisclaven fort… perquè de seguida van aprendre que anava seguit per la rígida inserció de la cigala bategant dins el cul. A la fi de la primera setmana, immediatament després d’haver-les fuetejat totes tres, vaig deixar anar la Samantha, la més gran, mentre les altres dues continuaven lligades. Advertint-la que guardés silenci, la vaig lligar de mans i li vaig destapar els ulls. Es va posar d’allò més vermella i va fer el gest d’allunyar-se de la cigala, erecta i majestuosa, que l’esperava, però la vaig obligar a encarar-la.
—I vas fer que la demanés —vaig murmurar.
—Es clar que sí.
La Katherine tenia la veu ronca i els ulls li sortien, em suplicaven que la llengua l’atengués.
—Que cruel —vaig dir amb veu suau i em vaig posar dempeus, mirant-la—. Katherine, ja pots arromangar-te del tot la faldilla… que se’t vegi bé el cul. Molt bé. Obre més les cames. Excel·lent! Tens un matoll deliciós, estimada? Que te l’han regat últimament?
Abans que em pogués respondre em vaig dirigir a la porta i li vaig clavar una ullada. Era la imatge mateixa de la voluptuositat, amb els pits bategant. Damunt les mitges, les cuixes tenien un to d’ivori pàl·lid. El pèl del pubis era atapeït i luxuriós.
—Espera! —li vaig ordenar fredament, traient ràpidament la clau del pany i tancant de la banda de fora en sortir. Seia immòbil, i els seus ulls suplicants em seguien.
Vaig acuitar-me a buscar la tia Maude i li vaig explicar quines eren les meves intencions més immediates. Li brillaven els ulls.
—Li diré que es prepari —em va dir—, amb un moment en tindrà prou. —Va cridar la Maria i li va dir que anés tot d’una a cercar el Frederick. Va venir com sempre, tranquil… alerta, amb una precaució que em va semblar que havia après a dissimular sota un servilisme que venia de lluny.
—Despulla’t —li vaig dir. Em va mirar un moment llarg, com si dubtés si havia d’obeir-me o no i es va treure immediatament la jaqueta. Després d’assegurar-me que no hi havia altres criats a prop, vaig agafar una cadira senzilla, de fusta, amb el respatller recte i la hi vaig acostar.
Despullat, el Frederick era un animal magnífic, de físic perfecte. Sota la suau manipulació dels meus dits, el seu membre es va estirar, orgullós, nou polzades. Li vaig dir que seies i vaig fer que la tia el lligués ben fort a la cadira de cara a la porta.
—Us fareu càrrec de la Katherine? —vaig demanar a la tia, va assentir amb el cap i va sortir. Va haver-hi prou d’esmentar el nom de la seva mestressa perquè en Frederick fes un bot… i vaig percebre que no saltava d’aprensió perquè tot i que un rubor esmorteït s’escampava per les seves faccions tan ben fetes, la fava rubicunda del penis brillava encara més.
Vaig sentir una remor que s’apropava. Vaig anar cap a les portes i les vaig obrir. Allà era la Katherine que mirava d’escapar de la forta abraçada de la tia. Entre les dues la vam fer entrar i vam tancar les portes abans que comencés la petita cerimònia que pensava dur a terme.
—Però com t’atreveixes…! —va bramar la Katherine, mentre se li encenien les galtes en veure el criat i el membre erecte que esperava que ella el complagués. No calia treure-li el vestit. L’hi vam aixecar prou de pressa i prou bé, cargolant-lo a l’alçada del malucs. Mentre la tia Maude l’aguantava pels canells, li vaig ventar una bona bufa al cul, que li va fer tirar endavant les anques alhora que els seus ulls adquirien la lluentor lleugera que anticipa el plor.
—Katherine, calma’t! —li vaig ordenar sense immutar-me—. Encara no t’ha posseït mai? —A cada paraula meva les passes d’ella, que arrossegava els peus, apropaven la magnífica nuesa de la part inferior del seu cos a la mirada extraviada del criat.
—No! —va xisclar, agitant frenèticament el cap.
—Parla! —li vaig ordenar a ell—. Has tastat els plaers voluptuosos del cul d’aquesta dona, t’ha remenat aquests pits tan deliciosos damunt els llavis?
—Se… senyora? N… no. Sovint em crida perquè la vesteixi i la despulli, perquè la prepari per al bany, però mai no ha permès que els meus dits toquessin la seva adorable pell.
Potser per la utilització inesperada del adjectiu «adorable» —que mai no havia sentit dir a cap criat—, la Katherine va fer un crit menys fort que jo no m’esperava quan la vam col·locar damunt d’ell, amb les cames obertes, fins que la seva estaca de mascle va quedar, erecta i expectant, just sota els llavis entreoberts del cony.
—Ai! Maude! Beatrice! Us ho suplico… no! —la Katherine ploriquejava però em va semblar que només feia teatre. Segur que, quan s’havia encarregat d’instruir les germanetes Eridge, elles també li havien gemegat.
Després de passar els braços de la Katherine per les espatlles del Frederick, la tia va continuar subjectant-la mentre jo li passava la mà per sota el cul i guiava la cigala rígida del Frederick —que ara grunyia— cap a la tendra vulva.
La Katherine va posar els ulls en blanc. Va tirar el cap enrere i els genolls li van començar a tremolar mentre la fava del membre es ficava dins la seva cova apetitosa i s’hi posava bé. Aleshores només va caldre empènyer avall la Katherine per les espatlles. Un zumzeig baix, una mena de barreja d’esglai i plaer, va brollar-li de la gola quan finalment les natges brunes van tocar els genolls nus del Frederick i s’hi van quedar amb un moviment recargolat i agònic.
La resta fou molt senzilla. En un tres i no res, els vam lligar junts. Li vam descordar el cosset del vestit per tal que el nas d’ell pogués flairar, feliç sens dubte, la vall profunda que separava les dues carabasses.
Tot i que em moria de ganes d’ajupir-me, em vaig contenir. Hauria estat poc digne. Malgrat això, m’hauria agradat veure, en aquella primera ocasió, com la cigala s’arrelava ben endins i com els collons s’esclafaven sota d’ella. Vam lligar-li els braços al coll del criat i els turmells d’una amb els de l’altre. D’aquesta manera, ella tenia prou mobilitat per pujar i baixar el cul, i sens dubte ho faria —n’estava convençuda— per molt que protestés i sanglotés, quan la tia Maude i jo els deixéssim sols.
—B… Beatrice! No em pots fer això! —em va suplicar la Katherine. Se la veia tan bonica, empresonada i clavada en ell d’aquella manera… Vaig veure que els mugrons ja se li dreçaven amb força. Tenia clar que, tan bon punt ens n’anéssim i els deixéssim en aquella posició eròtica, els llavis d’ell començarien a mossegar les poncelles rosades que els melons d’ella li oferien.
—Pots escórrer-te dins seu… per aquesta vegada, Frederick —vaig dir amb veu reposada. Aleshores vam marxar i vam tancar amb clau les portes.
—Un divertiment més… no et sembla? —vaig preguntar a la tia Maude.
La tia va assentir amb el cap.
—No li farà cap mal. Estic segura que és una dona que fa molt que es reprimeix en aquest aspecte. De tota manera, suposo que no permetràs que ell la domini.
Era una suposició innecessària, tal i com em van dir els seus ulls. Hi havia permutacions en les quals jo ni havia entrat encara ni pensava fer-ho.
—La convertiré en Senyora dels Vestits —vaig dir, tot rient. Vam posar l’orella a la porta un moment i vam poder escoltar com gemegaven—. És tan orgullosa que no li dirigirà la paraula i ell tampoc gosarà parlar-li encara que la tingui empalmada. Em sembla una conjunció quasi perfecta. És clar que, més tard, permetré que ella el castigui al seu gust. També els agradarà el càstig… a tots dos.
—Veig que el teu coneixement augmenta —em va replicar la tia Maude.
—Es clar —vaig dir amb insolència. Aquell exercici m’havia proporcionat l’embriagadora sensació que dóna la conquesta sense crueltat: i aquell era el camí que d’aleshores endavant seguiria en tot el meu coneixement. De cada deu persones, vuit tenen predisposició a sotmetre’s en les circumstàncies apropiades i guiades per les mans apropiades. S’hi senten segurs. Els menen… els permeten fer coses. A la força, però els permeten fer coses. Jo havia nedat per sota el mar i m’havia aixecat les faldilles. L’aigua m’havia llepat. Una llengua m’havia llepat. Els peixos m’havien mossegat les lligacames.
Vaig dir a la tia que volia una dotzena de parells de guants de la millor cabritilla, que m’arribessin als colzes. Va captar tot d’una la idea de la sensualitat mateixa que el seu tacte transmetia. Em va dir que demanaria al seu guanter que els hi portés. I que fossin molt arrapats.
—Les escorregudes dels homes borbollaran als teus dits —em va comentar amb un somriure.
—Quan jo ho vulgui —vaig replicar—. Vinga. Vull veure’t damunt el cavallet de cartró.
La tia Maude va fer un pas enrere.
—A mi? —volia resistir-se però ja la tenia agafada pel colze—. Ho dius de debò, Beatrice? —No calia que li contestés. Per la seva docilitat semblava que mig s’ho esperés. Nua, tret de les mitges i les botes, se la veia esplèndida. La seva figura tenia una fermesa elàstica en totes les corbes. Damunt el cavall, va tirar el cul enrere sense cap vergonya, mentre el cony li brillava, sucós.
Vaig limitar el seu plaer a tres dotzenes de cops de fuet. Com que havia de doblegar per força els genolls mentre el cul li sortia i s’esforçava a mantenir els talons dins els estreps, oferia just la imatge d’erotisme que jo veia, feia temps, de mi mateixa.
En el futur, pensava col·locar una petita plataforma rere el cavall per tal que el mascle pogués muntar al moment escaient i inserir el seu penis mentre subjectava les anques que es balancejaven.
A les meves ordres.
Ho faria així. No hi hauria cap exercici, distracció o divertiment que jo no veiés o controlés.
Havia entrat als meus dominis.