2014
Capítol 4. Els reptes de la sobirania » L’aspiració a l’excel·lència i la mirada llarga
Pàgina 26 de 43
L’aspiració a l’excel·lència i la mirada llarga
La societat catalana d’avui continua sent capdavantera en actituds col·lectives com ara el seu gust per la diferència i la singularitat, l’associacionisme, l’adopció d’infants, la donació d’òrgans, el respecte per la privacitat (divorci, homosexualitat, noves formes de família i de maternitat), l’esperit inquiet i viatger, el multilingüisme, la mentalitat oberta, l’hàbit convivencial de la interculturalitat, l’interès per l’exterior i el compromís per un projecte de país integrador i no excloent pels orígens. Enlloc de la Mediterrània, amb l’excepció lògica d’Israel, no hi ha un altre país amb tants milions de persones capaces de parlar dues llengües, i fins i tot una tercera. Ni tan solidari, com es va demostrar amb el conflicte de Bòsnia; es renova any rere any amb la Marató de TV3, la segona més important de tot Europa, i es manté gràcies a tota mena d’associacions solidàries i preocupades per les causes més diverses.
Catalunya és Gaudí i Miró, Dalí i bona part de Picasso, Josep Carreras, Ferran Adrià i Oriol Balaguer. I són Les tres bessones i El mètode Gronholm de Jordi Galceran, triomfant arreu del món. Per això cada any rebem 23 milions de turistes, molts dels quals vénen atrets per una capital com Barcelona, amb el patrimoni arquitectònic com a esquer, veritable motor del país en tots els àmbits i autèntic referent internacional de creuers de qualitat. La capital mundial de l’edició en català i en espanyol és cada cop més líder en fires i congressos internacionals, en un país amb dotze parcs científics i tecnològics, amb més de 400 grups de recerca tan sols en ciències de la vida, amb investigadors de renom com Joan Massagué, el segon científic més citat del món, i Josep Balselga en oncologia, Miguel Beato i Roderic Guigó en genòmica i Juan Carlos Izpisua en cèl·lules mare. Catalunya és, avui, un dels indrets del món amb més esperança de vida i continua sent, com al llarg de la seva història, país d’acollida i terra d’oportunitats. De fet, s’hi viu tan bé que no hi ha ningú que vulgui anar-se’n i sí, en canvi, no para d’arribar-hi gent que vol viure entre nosaltres.
Avui tenim totes les escoles del país connectades a Internet, com vam tenir en la UOC la primera universitat europea en l’ús exclusiu d’aquest sistema per a la comunicació entre professorat i alumnat, i continuem atraient estudiants d’Erasmus, perquè sempre t’enriqueix més anar a un país on la gent parla dues llengües que no pas a un en el qual, majoria del professorat inclòs, tan sols s’és capaç de parlar-ne una i prou. En l’actualitat, de cada deu blocs que s’obren a l’estat espanyol, set són en català, i la nostra llengua és la quarta més usada a Internet en el web del Parlament Europeu.
Disposem d’una xarxa de 215 hospitals, 31.000 metges i els tres millors hospitals i amb més producció científica de tota la península, algun d’ells amb un nivell de qualitat superior a l’estàndard europeu, en el si d’un estat on representem el 60% de la producció farmacèutica, amb grans infraestructures tecnològiques, com el supercomputador Mare Nostrum (el més potent d’Europa i el novè del món), el laboratori de llum del sincrotró i el reactor de fusió nuclear Íter. Porta oberta permanent a la modernitat, proveïm una quarta part del total de llocs de treball industrials de tot l’estat espanyol, amb un percentatge similar pel que fa al PIB, mentre concentrem el 70% de la inversió japonesa, el 60% de la nord-americana i el 46% de la britànica. En un radi no gaire superior al centenar de quilòmetres, Barcelona disposa d’una dotzena d’universitats, un part temàtic d’interès internacional com Port Aventura, i és la capital de la primera regió agroalimentària de tot Europa, per davant de Dinamarca i la Llombardia.
No és estrany, doncs, que amb una empenta així pugui explicar-se que, després de Nova York i Hong Kong, Barcelona sigui la capital d’un país no sobirà amb un nivell més elevat de representació diplomàtica i que sigui considerada, a nivell europeu, la quarta ciutat més atractiva per fer-hi negocis. A nivell institucional, altres països s’han emmirallat en el nostre, a l’hora de fer la seva pròpia llei de protecció dels animals o la de parelles de fet, com és el cas de l’Assemblea Nacional francesa. I poden fer-ho en el futur, quan enllestim la nostra llei electoral, amb llistes de partit desbloquejades, obertes a la llibertat dels ciutadans per ordenar els candidats al seu gust, tots els quals hauran de figurar a la papereta de vot amb la seva foto, telèfon de referència i adreça electrònica.
Tenim empreses catalanes que són líders mundials en certs sectors, som atractius pel disseny i la moda, mentre potser ignorem que un producte fet a les Terres de l’Ebre, o a l’àrea metropolitana barcelonina, és fonamental perquè alguns països escandinaus, el Japó o els Estats Units figurin a l’avançada del progrés mundial.