Tor
Guia bàsica per entendre Tor
Página 55 de 57
G
U
I
A
B
À
S
I
C
A
P
E
R
E
N
T
E
N
D
R
E
T
O
R
SOCIEDAD DE CONDUEÑOS DE LA MUNTANYA DE TOR
Societat constituïda el juliol de 1896 pels veïns de les tretze cases que aleshores hi havia a Tor. L’objectiu era evitar que la muntanya, molt rica en fusta i pastures, fos declarada comunal i passés a mans de l’Estat. Per protegir els veïns de Tor contra els forasters els estatuts exigien que es visqués tot l’any a Tor, per ser-ne amo.
PERSONATGES CLAU:
SANSA
Josep Montané, Pepe. Un dels cacics de Tor. Va viure en litigi permanent amb Palanca. El 1976 va anar a buscar l’andorrà Ruben Castañer per fer una estació d’esquí a Tor en contra de la voluntat de Palanca. Sansa va ser declarat amo únic de la muntanya el febrer de 1995 i cinc mesos més tard va ser assassinat.
PALANCA
Jordi Riba. L’altre gran cacic del poble. Ell i Sansa sempre van estar barallats. El 1976, quan Sansa va portar el Ruben a Tor, Palanca va contractar uns llenyataires perquè li fessin de guardaespatlles. Temut pel seu caràcter feréstec, sempre ha defensat l’aprofitament dels usos tradicionals de la muntanya —fusta i pastures— en contra de les intencions urbanístiques i turístiques de Sansa i Cerdà.
CERDÀ
Francesc Sarroca. El tercer cacic. Més moderat que els altres dos, Cerdà va exercir durant molts anys de president de la Sociedad de Condueños —i de fet legalment encara ho és—. Juntament amb la seva germana, Generosa, sempre va fer pinya amb Sansa i el Ruben contra Palanca.
EL RUBEN
Ruben Castañer Ejarque, un aragonès que es va convertir en un dels primers agents immobiliaris d’Andorra. Impulsor de l’estació d’esquí d’Arinsal, va arribar a Tor de la mà de Sansa i Cerdà amb la intenció de fer-hi unes pistes d’esquí. Entre tots tres van intentar deixar els altres veïns sense drets a la societat de copropietaris, fet que va provocar un esclat de tensió i violència. Castañer va ser expulsat d’Andorra per violent.
SERGENT YANES (nom fictici)
Sergent de la Guàrdia Civil a les ordres del jutge de Tremp encarregat d’investigar la mort de Sansa. Amb fama de bon home però amb detractors pels seus mètodes com a investigador. Tor va ser un dels seus darrers casos.
LÁZARO
Lázaro Moreno era mosso de Palanca als anys 90. Nascut a Jaén, va arribar a Tor buscant eugues del Pirineu i s’hi va quedar. Es va convertir en l’ombra de Palanca imitant-li fins i tot els tics violents. Ajuntat amb la filla de la Sisqueta, la Pili, es va autoerigir en defensor dels drets de Palanca a Tor fins que, anys després, ningú sap per què, es van barallar.
ANTONIO GIL JOSÉ
Pastor, solitari, orfe des dels 7 anys, ple de cicatrius físiques i emocionals. Una pèrit psiquiàtrica va dir que no tenia «capacitat de fabular». Havia viscut temporades a Tor i en el submon de perdularis de la Seu. Testimoni que va acusar Josep Mont i Marli Pinto de ser els autors de l’assassinat de Sansa.
JOSEP MONT I MARLI PINTO
Parella de perdularis de la Seu que el juliol de 1995 eren a Tor i que van ser acusats del crim. El desembre de 1996 van ser absolts i sempre van defensar la seva innocència. Ell era de la Seu i ella brasilera. El Josep Mont ja és mort.
BATALLÉ (nom fictici)
Contrabandista molt violent que va portar el Mont i la Marli de Tor a la Seu. Primer els va incriminar i després no va anar a declarar. Hi ha gent que diu que «té les mans tacades de sang».
HIPPIES
A Tor, «hippy» és sinònim de neorural o de perdut.
Gregori era el més veterà, feia molts anys que cada estiu el passava a les bordes de Sansa.
Boro i
Xavi van ser els qui van trobar el cadàver de Sansa un diumenge que van entrar a casa del mort buscant menjar.
Aguilera, un jove considerat violent —li deien «l’skin»—, va viure a casa Sansa fins pocs dies abans que trobessin el cadàver.
DATES CLAU:
1896
Constitució de la Sociedad de Condueños.
1944
Després d’una baralla entre maquis i Guàrdia Civil es cremen quatre cases. La misèria de la postguerra i aquest fet acaben de buidar el poble de veïns.
1967
Sansa aconsegueix fer la pista forestal que uneix Tor amb Andorra pel port de Cabús.
1976
Cerdà i Sansa, en nom de la Sociedad de Condueños, arrenden la muntanya a l’andorrà Ruben Castañer i deixen fora de l’acord els altres copropietaris. El Ruben volta per Tor amb guardaespatlles.
1978
Palanca reuneix els altres copropietaris i constitueixen una junta paral·lela. Arrenden la fusta de la muntanya a dos llenyataires de Vic que fan de guardaespatlles de Palanca. La tensió entre els dos bàndols fa témer que hi hagi sang.
1980
Els dos guardaespatlles del Ruben maten els guardaespatlles de Palanca.
1981
Els advocats del Ruben i Sansa posen una demanada contra els altres veïns perquè sigui el jutjat de Tremp qui determini qui té drets sobre la muntanya.
1995
Després de catorze anys, el 24 de febrer el jutge de Tremp diu que l’únic que viu tot l’any a Tor és Sansa i el declara amo únic de la muntanya.
Al juliol, cinc mesos després, troben mort Sansa a casa seva. L’han apallissat, escanyat i li han esberlat el crani a cops de bastó.
A l’octubre, l’Antonio Gil José, un temporer que havia treballat a Tor, declara haver presenciat el crim i n’acusa dos perduts i excontrabandistes de pa sucat amb oli de la Seu, el Josep Mont i la Marli Pinto, que també havien treballat per a Sansa. Diu que el van matar per un deute d’un milió de pessetes.
1996
El mes de desembre l’Audiència de Lleida absol els acusats Josep Mont i Marli Pinto, perquè, tot i considerar possible el relat del Gil José, no s’ha pogut demostrar que realment fos a Tor i no es creu el seu testimoni.
1997
El mes de gener l’Audiència de Lleida, responent als recursos dels veïns de Tor contra la sentència de Tremp que feia amo Sansa, determina que la muntanya és comunal. Totes les parts recorren al Suprem.
Els mesos de gener, febrer, març i abril vam elaborar el reportatge per al programa Trenta Minuts que es va titular «Tor, la muntanya maleïda» i en el qual està basat aquest llibre. El programa es va emetre el 20 d’abril.
2000
El Tribunal Suprem anul·la el procés per defectes formals i ordena repetir els tràmits a l’Audiència de Lleida.
2002
L’Audiència de Lleida dicta una nova sentència i diu que la muntanya és dels hereus dels fundadors, perquè tots han tingut la propietat registrada al seu nom durant més de trenta anys, una figura jurídica anomenada usucapió. Palanca i els hereus de Sansa presenten recurs.
2005
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica la sentència de l’Audiència de Lleida.
