Solaris

L’autor

Pàgina 19 de 19

STANISŁAW LEM (Lwów, actual Lviv, Ucraïna, 12 de setembre de 1921 - Cracòvia, Polònia, 27 de març de 2006) fou un escriptor polonès de ciència-ficció, traduït a 40 llengües i amb més de 30 milions d’exemplars venuts.

Lem estudià medicina a la Universitat de Lvovo i també a la Universitat Jagellònica de Cracòvia, però va haver d’interrompre els seus estudis per la invasió alemanya a l’inici de la Segona Guerra mundial. Treballà de mecànic i soldador i col·laborà amb la resistència. L’any 1946, es traslladà a Cracòvia i acabà els estudis de medicina. Va treballar com a ajudant en el món de la investigació científica i començà a escriure novel·les durant el seu temps lliure.

Lem és un autor de l’anomenada ciència-ficció dura, que té un dels temes principals en els possibles desenvolupaments tecnològics. Així, a les seves ficcions apareixen aparells, robots, coets i tecnologies que permeten el viatge espacial o el contacte amb els extraterrestres. Respecte a aquests, analitza sobretot els problemes de comunicació que sorgirien d’un hipotètic contacte, per les diferències culturals, que sovint acaba en conflicte, exemplificant així una al·legoria del xoc de civilitzacions. A través de la novel·la explora assumptes filosòfics com la relació entre instint i cultura a l’ésser humà, un possible dualisme que inclou l’ànima, la concepció de la mort o la memòria. Igualment aborda temes com els vincles socials o la solitud, sovint tenyida d’humor.

Alguns dels seus títols més apreciats són, entre d’altres: Solaris (1961), L’Invencible (1964), Faules de robots (1964), Ciberíada (1965), La veu del seu amo (1968), Diaris de les estrelles. Viatges i memòries (1971) i El fracàs (1981).

Has arribat a l'última pàgina