Persona
Gamla Enskede
Pàgina 36 de 103
GAMLA ENSKEDE
Va trucar a l’Åke des del cotxe per saber si hi havia res per menjar a casa, però en Johan i ell havien menjat pizza i la nevera estava buida: es va aturar de camí a la botiga de l’estació de servei del Globe per menjar-se un parell de salsitxes a la planxa.
L’ambient era temperat. Va abaixar la finestreta per deixar que l’aire fresc li acariciés la cara. Un cop va haver aparcat davant de casa, va sentir olor d’herba tallada que provenia del jardí i, a la part del darrere, va trobar l’Åke assegut al porxo amb una cervesa a la mà. Estava suat i brut després d’haver treballat al jardí pedregós i accidentat. La Jeanette va anar a fer-li un petó a la galta mal afaitada.
—Hola, bonic —va dir, per costum—. Caram, has treballat de valent. Ja calia! He vist com espiaven des de l’altra banda de la tanca. —Va fer un gest amb la barbeta en direcció als veïns, alhora que fingia vomitar. L’Åke va riure i va assentir amb el cap.
—On és en Johan?
—Ha anat a jugar a futbol amb els companys.
L’Åke la va mirar i va somriure, amb el cap lleument inclinat a una banda.
—Ets guapa fins i tot quan fas cara de cansada.
La va agafar per la cintura i la va fer seure a la falda. Ella li va passar la mà pel cabell ras, es va alliberar, es va aixecar i va anar a la cuina passant per la porta de vidre.
—Hi ha vi? Necessito un got de vi, creu-me.
—Hi ha un tetra bric obert damunt del marbre i uns quants trossos de pizza a la nevera. Però com que tenim una hora per a nosaltres sols, potser podríem anar una estona a l’habitació, no et sembla?
No feien l’amor des d’unes quantes setmanes enrere. Ella sabia que l’Åke s’ho feia tot sol al lavabo, però estava molt cansada. Només desitjava seure amb un got de vi i aprofitar l’agradable vesprada d’estiu. Quan es va girar, es va adonar que ell ja la seguia.
—Au, vinga, està bé —va dir, sense gaire entusiasme.
N’era plenament conscient, però no tenia forces per dissimular.
—Deixa-ho córrer, si ha de ser d’aquesta manera.
Va veure que l’Åke girava cua per tornar a seure al porxo i obrir una altra cervesa.
—Perdona’m —va dir—. Però és que estic desfeta. Només tinc ganes de posar-me còmoda i relaxar-me tranquil·lament mentre esperem que torni en Johan. També podem fer-ho abans d’anar a dormir, no?
L’Åke va desviar la mirada i va dir, remugant:
—Sí, sí. M’estarà bé així.
La Jeanette va sospirar profundament, aclaparada pel fet de no sentir-se a l’altura.
Va tornar amb pas ferm i es va plantar al davant de l’Åke.
—No, què cony, no t’estarà bé! Calla i vine a follar amb mi ara mateix. Deixa estar els jocs preliminars i totes aquestes collonades. —El va agafar de la mà i el va fer aixecar-se de la butaca—. Vull que te’m tiris al terra de la cuina, ja veuràs!
—No em vinguis amb provocacions, collons! —L’Åke es va deixar anar i es va allunyar—. Agafo la bici i me’n vaig a buscar en Johan.
Tots aquests paios que es pensaven que tenien dret a exigir el que volguessin i fer-la sentir-se culpable! Els seus caps, a la feina, l’Åke i després aquella colla de desgraciats que es passava la vida mirant d’enviar a la presó.
Tots aquells homes que, d’una manera o una altra, tenien influència en la seva vida i els quals, sovint, hauria trobat més fàcil deixar de banda.