Louise
L’autor
Página 11 de 11
JORDI COCA i VILLALONGA (Barcelona, 20 d’octubre de 1947) és doctor en Arts Escèniques, escriptor i dramaturg. Gran part de la seva carrera professional ha estat vinculada a l’Institut del Teatre. Actualment és professor de literatura i teoria dramàtica a ESART, el centre superior de Barcelona vinculat a la University of Bath. Ha estat professor visitant a la Universitat de Berkeley durant el segon semestre de 1992, i escriptor visitant a les universitats de Frederick i de Richmond durant el mes d’abril de 2016.
Als 14 anys va sentir una forta atracció pel món del teatre, per la qual cosa en acabar el batxillerat va començar a estudiar art dramàtic i filologia catalana a la universitat. Paral·lelament, va començar la seva carrera literària l’any 1971 amb la novel·la
Un d’aquells estius (Els Lluïsos) (Premi Crítica Serra d’Or als Escriptors Joves 1972). Amb els anys ha publicat desenes de llibres, abastant la novel·la, narrativa breu, poesia i teatre. Destaquen, entre d’altres, les novel·les
Mal de lluna (Premi Documenta de narrativa 1987),
La japonesa (Premi Josep Pla 1992),
Louise. Un conte sobre la felicitat (Premi de la Crítica de narrativa catalana 1993),
Dies meravellosos (Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga 1995),
La faula dels ocells grecs (Premi Ramon Muntaner 1997),
Sota la pols (Premi Sant Jordi 2000; Premi Ciutat de Barcelona 2001),
Cara d’àngel (Premi Joanot Martorell 2003),
La noia del ball (Premi Carlemany 2007; Premi Joaquim Amat-Piniella 2009),
La nit de les papallones (Premi Sant Joan 2009),
En caure la tarda (Premi de la Crítica de narrativa catalana 2012) i
El diable i l’home just (Premi Crítica Serra d’Or de narrativa 2015).
Les seves obres de narrativa s’han traduït al castellà, anglès, francès i italià. És considerat un dels membres destacats de l’anomenada generació literària dels 70. En conjunt, l’obra narrativa de Coca planteja l’efecte que l’entorn polític i social té en els éssers humans. No és, però, una obra naturalista ja que en comptes descriure el medi, Coca focalitza el seu interès en l’evolució íntima dels personatges i en les seves incerteses. En el fons, es tracta d’una obra sobre la formació i l’evolució de la identitat personal. En aquest sentit apareixen sovint temàtiques que s’interrelacionen, com ara el viatge, l’autoritarisme, la violència, la falta d’informació o la importància de la cultura. Les seves darreres novel·les aporten un aprofundiment d’aquestes qüestions i ens mostren l’ésser humà acarat a una realitat indefugible: allò que ja s’ha viscut. Les opcions són assumir allò que s’ha estat, mentir i manipular, o bé oblidar.
A més d’escriptor, és dramaturg i director d’escena, i algunes de les seves obres han estat estrenades en català i anglès. Com a poeta es veu influït per la poesia oriental. Destaquen les seves versions al català d’autors com Maurice Maeterlinck i del poeta japonès Matsuo Bashō. Pel que fa a l’assaig, s’ha centrat principalment en temes teatrals i literaris, especialment estudiant les obres de Joan Brossa, Manuel de Pedrolo i Josep Palau i Fabre.
Has llegado a la página final