Liza Del Sierra Met Son Cul Blanc Pour Le Motiver
⚡ TOUTES LES INFORMATIONS CLIQUEZ ICI 👈🏻👈🏻👈🏻
Liza Del Sierra Met Son Cul Blanc Pour Le Motiver
Was this page helpful?
Yes
No
Performance & security by Cloudflare
You can not access www.jeuxvideo.com. Refresh the page or contact the site owner to request access.
Copy and paste the Ray ID when you contact the site owner.
Ray ID:
73d2239ead1e7b53
73d2239ead1e7b53 Copy
For help visit Troubleshooting guide
Доступ к информационному ресурсу ограничен на основании Федерального закона от 27 июля 2006 г. № 149-ФЗ «Об информации, информационных технологиях и о защите информации».
Publié le 05/11/2013 à 11h06
copy url
facebook
twitter
linkedin
mail
partage
imprimer
Je m'abonne
Tous les contenus du Point en illimité
Vous lisez actuellement : Blanc: "si on n'arrive pas à se motiver, je n'y comprends plus rien"
Vous avez déjà un compte LePoint.fr ?
Vous êtes abonné au magazine dans sa version papier ?
Soutenez notre journalisme libre et exigeant
Je m'abonne pour 1€
J'accepte les cookies
L'entraîneur du Paris Saint-Germain Laurent Blanc sait que son équipe est à une victoire des 8e de finale de la Ligue des champions: "si on n'arrive pas à se motiver, je n'y comprends plus rien", a-t-il déclaré lundi à la veille de recevoir Anderlecht.
QUESTION: Comment abordez vous cette rencontre face à un adversaire que vous venez de battre 5-0 chez lui ?
REPONSE: J'entends +c'est difficile de se motiver+. Mais si on n'arrive pas à se motiver là, je n'y comprends plus rien. On a souffert à l'Olympiakos, on a fait ce qu'il fallait face à Benfica et à Anderlecht, demain on peut se qualifier. Donc logiquement la motivation devrait être là. C'est comme ça qu'il faut voir ce match, pas en pensant à celui de l'aller. C'est peut-être le match le plus important de cette phase de poules."
Q: Comment fait-on pour éviter l'excès de suffisance ?
R: "On parle un petit peu plus aux joueurs, mais pas forcément beaucoup plus. Effectivement, quand les choses vont très bien, et je le dis depuis quelques semaines, il faut faire attention au relâchement, individuel et collectif. Et j'inclus là dedans l'entraîneur et le staff, tout l'environnement du club. On a tendance à se relâcher et c'est là le danger."
Q: Votre équipe-type sera-t-elle mobilisée dans ces conditions ?
R: "Le onze-type n'est possible que quand on a l'effectif à disposition. Mardi, peut-être qu'on ne l'aura pas à un ou deux éléments près. Je vais essayer de mettre la meilleure équipe possible, car on se bat depuis le début pour terminer premier du groupe et mardi on aura la possibilité de valider tout ça sur un match à domicile. Il faut prendre le match du bon côté. On peut rendre le match facile, mais on peut aussi le rendre difficile si on l'attaque comme à l'Olympiakos. Ça ne fait pas tellement longtemps qu'on a joué l'Olympiakos, on avait souffert, ça nous a servi de leçon. Depuis on a rectifié le tir. Donc j'en suis sûr, l'équipe sera motivée."
Q: Vous attendez-vous à une réaction d'orgueil d'Anderlecht ?
R: "Si Anderlecht est sur ses gardes et a bien préparé le match, qu'elle se rassure, nous aussi. Après avoir pris cinq buts, elle viendra avec un esprit de revanche en essayant de jouer son propre jeu et de nous mettre en difficulté. A nous de confirmer ce qu'on a fait à l'aller. On en a les moyens. Si on a le même état d'esprit qu'à l'aller, on peut mettre cette équipe en grande difficulté."
Q: Comment situez-vous votre équipe sur le plan du jeu en Europe ?
R: "Je vois beaucoup de matches et d'équipes qui jouent bien. Le foot européen est en train d'évoluer. Dans les grands championnats on essaie de bien jouer au foot, de repartir le plus souvent possible de derrière. Les philosophies de jeu sont en train d'évoluer, ça me plait beaucoup. Car justement on essaie de maîtriser le ballon, de mettre en difficulté l'adversaire. Après, jouer très bien c'est une chose, mais il faut avoir des résultats. Il faut les deux, c'est mieux. Mais oui, il y a beaucoup d'équipes qui jouent bien en Europe, que ce soit en Espagne , en Angleterre , en Allemagne..."
Q: Par rapport à la saison passée, le milieu de terrain semble être la clé du jeu produit...
R: "Thiago Motta, qui est un joueur très important de notre système, était beaucoup blessé la saison dernière. Quand je dis que notre milieu de terrain est une garantie pour le jeu, je le pense vraiment mais il n'y pas que le milieu qui le soit. Notre philosophie de jeu c'est de repartir de derrière, d'avoir plus le ballon que l'adversaire. Donc du gardien jusqu'à l'attaquant, les joueurs ont leur importance. Le milieu à trois nous rend certes beaucoup de services, car on récupère le ballon de plus en plus vite et plus haut, mais dans l'utilisation du ballon tous participent beaucoup. C'est un tout."
Consultez les articles de la rubrique Sports ,
suivez les informations en temps réel et accédez à nos analyses de l’actualité.
Créez un compte afin d'accéder à la version numérique du magazine et à l'intégralité des contenus du Point inclus dans votre offre.
Pour ce faire, renseignez
votre numéro d’abonné dans les paramètres de création de compte.
Vous avez un compte Facebook ? Connectez-vous plus rapidement
Vous avez un compte Facebook ? Créez votre compte plus rapidement
Veuillez saisir l'adresse mail qui a servi à créer votre compte LePoint.fr
Cet article a été ajouté dans vos favoris.
Vous avez refusé les cookies. Soutenez Le Point en acceptant la
publicité personnalisée, ou abonnez-vous.
Diari independent, català, comarcal i democràtic
Identifica't
Subscriu-te
Senyors del cul blanc
Senyors del cul blanc
Senyors del cul blanc
Senyors del cul blanc
+
Senyors del cul blanc
E-mail
port de la selva
-
4 agost 2017 2.00 h
Moments estel·lars de la Costa Brava
Refugi d’estiu d’artistes i intel·lectuals
Sagarra rodejat d’un grup de pescadors en una foto que es conserva al Cafè de la Marina Desconegut /Arxiu .
Foix davant la casa del carrer Unió. Desconegut / Arxiu .
Fotograma de la pel·licula el Cafè de la Marina amb Pere Ventayols. DESCONEGUT/Arxiu .
Participants del creuer Nautilus organitzat per celebrar el centenari del naixement de Foix. En primer terme J. Corvera, amic del poeta. ELPUNT/CRDI .
Imatge de Port de la Selva a la dècada del vint< Arxiu .
Senyors del cul blanc
Senyors del cul blanc
Senyors del cul blanc
Senyors del cul blanc
Senyors del cul blanc
E-mail
“Aquest lloc era una
meravella inexplorada: sols el pintor Padilla sabia el secret del color de les aigües”
“Trenta anys
després de la mort de J.V. Foix, la seva empremta continua viva al poble”
Senyors del cul blanc
Senyors del cul blanc
Senyors del cul blanc
Senyors del cul blanc
Senyors del cul blanc
E-mail
Identificar-me .
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat .
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació .
El supercomputador que ens farà viure més entra en construcció
Borràs defensa la seva acció en l’acte a les víctimes del 17-A
Giró insisteix que el MidCat no és una solució
Estats Units
Les matances amb armes de foc
Web versió mòbil
Tornar a dalt
Divendres,
19 agost 2022
“Terra dura, aquesta, i una mica atapeïda, no pas de pell baldera. L’escorç de les muntanyes es retalla clar com un vidre, sense que l’esborri ni afini la tofa dels pins. L’arbre és aquí un element tan secundari que gairebé no es veu. Les capes d’oliveres i les clapes de vinyes no donen forma a aquestes muntanyes. Hi donen color i en matisen la llum […]. Per la força del vent, l’aire hi guanya una transparència aguda, i els més imperceptibles matisos del verd i del rosa pugen a flor de terra […]. La mar regolfa en una anella oberta de muntanyes. Amb elles, el Pirineu s’enfonsa en l’aigua […]. [El poble és] una llarga filera de cases blanques arran d’aigua, amb l’església que sembla una casa més alta tot just que les altres.” Aquestes paraules d’Alexandre Plana, publicades l’any 1928 en la revista D’Ací d’Allà , reflecteixen el punt de vista d’aquells primers estiuejants que en la tercera dècada del segle passat van escollir el Port de la Selva com a refugi per als mesos més calorosos. Uns anys abans, el 1923, Sagarra ja s’havia desfet en elogis cap a aquesta part de món: “Així com el paisatge del Port de la Selva és l’afinament i el punt dolç de la costa empordanesa, en els seus homes hi ha també l’afinament i el punt dolç de l’empordanès i del mariner.”
Més endavant, el mateix Sagarra va escriure: “Quan uns amics meus i jo vàrem descobrir el Port de la Selva, aquest lloc era una meravella inexplorada: només el pintor Padilla sabia el secret del color d’aquestes aigües i d’aquesta pedra; només algun poeta i algun apotecari de Figueres portaven les criatures al Port de la Selva i les mullaven en una platja deserta que desconeixia l’existència de les casetes de bany.”
Venien de la ciutat, de Barcelona, vestits com dandis, amb roba blanca, tal com marcaven els cànons de la moda dels llocs d’estiueig. La gent del Port de la Selva se’ls mirava amb curiositat i no va trigar a anomenar-los “culs blancs”. L’anècdota la recordava Josep Vicenç Foix, que va fer la seva primera estada al poble amb un altre amic de l’escola, Josep M. Planella. Passant pel costat d’uns pescadors asseguts davant del Cafè de la Marina, van sentir com els anomenaven “culs blancs”. Els de ciutat anaven vestits amb pantalons blancs; els pescadors, en canvi, els portaven blaus. Arran del que van sentir, van anar a comprar-se uns pantalons blaus, i amb aquest gest van facilitar l’entrada a les tertúlies.
Cada vegada més intel·lectuals i artistes escollien el Port de la Selva per fugir de la xafogor. I, de tota aquesta barreja de pescadors, pintors, periodistes i poetes, en van sortir obres literàries destacables i la població va guanyar visibilitat.
Un dels primers a arribar-hi va ser el poeta Tomàs Garcés, tot i que es va desviar cap a Selva de Mar. El van seguir Alexandre Plana, advocat, poeta i novel·lista, i Josep Maria de Sagarra, que va immortalitzar aquells paisatges amb versos i obres teatrals. Al seu darrere, pintors, polítics, novel·listes, músics... Cada vegada més professionals de les arts acudien atrets pel que els explicaven els que els havien precedit. Les tertúlies al Cafè de los Bienvenidos, les partides de canari al Cafè del Cuquet i les sardinades a la platja adquirien fama d’esdeveniments èpics.
De tots, qui hi va deixar una empremta més profunda va ser el poeta J.V. Foix, el Sr. Foix per a la gent del poble. Foix va fer les primeres estades a la Costa Brava el 1922. El 1924, va venir per primera vegada al Port de la Selva, arran d’un article de Josep Pla publicat a La Publicitat i arran del que Josep Maria de Sagarra i Alexandre Plana explicaven del poble.
“La primera vegada que hi vaig anar, va ser el 1924”, escriu Foix. “Aleshores, hi anava Alexandre Plana, un home de molt valor intel·lectual que pertanyia a la colla de l’Ateneu. El 1925, hi vaig passar vuit o deu dies. Era un poble de pescadors, solitari, sense cap turista. Només Alexandre Plana s’hi havia llogat un pis, hi tenia una barca i sortia amb els pescadors. Jo vaig decidir per primera vegada visitar el Port de la Selva a causa d’un article de Josep Pla a La Publicitat . En feia un elogi com a poble llunyà, d’una certa tristesa ambiental, sobretot als vespres, quan només hi havia tres o quatre llums de gas.”
Des d’aquell moment fins que s’hi va comprar una casa de pescadors, el 1947, s’estava a l’hotel Comerç. La casa la va comprar al carrer Unió, ben a prop del moll d’en Pere Pi, davant de Can Costa, on amarrava la seva barca. Foix en va tenir dues, de barques, El Gorguell (nom d’una cala que li agradava molt) i El Freu de la Medella . Sortia a mar quasi cada dia, amb Joaquim Cervera –en Quimet–, el seu mariner i el seu grup de companys i amics. Cervera va ser immortalitzat per Josep Maria de Sagarra, que li va dedicar la Balada del clavell morenet , dins de Cançons de rem i de vela .
J.V. Foix va fer moltes estades al Port de la Selva, des de l’any 1925 fins a la data de la seva mort, el 29 de gener del 1987. S’hi estava des de finals de juny fins a principis de setembre i hi feia passejades en barca. El captivava el paisatge de les roques del cap de Creus i el mar.
Aquest paisatge, la gent, els racons del poble, les cales i l’empremta que el pas del temps hi deixava van ser presents en el procés creatiu del poeta. Trenta anys després de la seva mort, la seva empremta hi continua viva, i l’Ajuntament del Port de la Selva ha volgut recuperar la geografia literària que tant ell com molts altres personatges destacats que hi van fer estada van contribuir a forjar i a convertir en un més dels encants que el poble ha sabut conservar.
Aquest paisatge afinat del Port de la Selva és molt present en l’obra de Josep Maria de Sagarra. Cançons de rem i de vela , del 1923, és un recull de poemes inspirats en el paisatge del Port de la Selva, fet de blaus, d’oliveres, de gavines, de veles blanques i de vinyes verdes. All i salobre , amb pròleg de J.V. Foix, es va publicar per primera vegada el 1929. Àncores i estrelles , publicat el 1936, és un altre llibre mariner, amb personatges i coneixements del Port de la Selva. L’últim poema del llibre, Elegia a Rafel , és un homenatge a un pescador que ell tractava, un cas real que el poeta realça.
El 1933 es va publicar i interpretar per primera vegada El Cafè de la Marina . És una obra allunyada de les modes teatrals de l’època, ja que, com en moltes altres obres seves, no intenta innovar, sinó que parteix de temes tradicionals per construir l’obra. L’obra es va estrenar el 14 de febrer del 1933 al Teatre Romea, amb una companyia encapçalada per Maria Vila i Pius Daví, amb Maria Morera. L’obra és un testimoni de les vacances estiuenques que Sagarra passava al Port de la Selva.
Tres anys després que Luis Buñuel enregistrés bona part de L’âge d’or al cap de Creus, les càmeres, els micos i tota la parafernàlia cinematogràfica van tornar a envair aquests paisatges pedregosos i esventats, on els arbres tenen un paper secundari, per portar a la gran pantalla El Cafè de la Marina, obra de teatre de Sagarra acabada d’estrenar. Era el 1933 i aquesta adaptació del poema dramàtic de Sagarra, dirigida per Domènec Pruna, es considera el primer llarg produït a Catalunya en català, si bé se’n va rodar simultàniament una altra versió en castellà, d’acord amb un contracte signat per Lemoine, cap dels Estudios Orphea Film.
El rodatge va començar el juliol del 1933, amb els interiors a l’estudi dels Orphea i els exteriors al Port de la Selva. Rodada en prosa, el cost de la producció va ser reduït. Es va estrenar al cinema Urquinaona, però només va estar en cartellera una setmana; la versió en castellà no es va estrenar a Madrid fins a l’any 1941. Pere Ventayols, en el paper de Claudi, i Gilberta Rougé, com a Caterina, eren els actors principals.
La segona versió és molt més recent, de l’any 2014, i la va dirigir Sílvia Munt, amb Marina Salas i Pablo Derqui com a protagonistes. L’obra, una coproducció entre TV3, TVE i Oberon Cinematogràfica, narra per segona vegada en forma de pel·lícula la història d’amor que l’escriptor barceloní va firmar l’any 1933, un amor que s’ha d’obrir pas en una societat moralista que condemna la situació que ha viscut la jove Caterina, que va quedar embarassada d’un home francès i que va haver d’avortar en assabentar-se’n el seu pare, que la va obligar a perdre’l.
Utilitzem cookies i eines similars per millorar la teva experiència de compra, prestar serveis, entendre com els utilitzes per poder-los millorar, i per mostrar-te anuncis d’acord amb la nostra Política de Cookies .
Une salope aux longs cheveux
Deux salopes dans une baignoire
Elle veut un gagnsta