I al final es tragueren la careta: més creixement?

I al final es tragueren la careta: més creixement?

Jose Sanchez Rubiño, candidat d'Ara Eivissa a l'alcaldia de Santa Eulària

Deia Jane Goodall, primatòloga britànica, que “no es pot passar un sol dia sense exercir un impacte sobre el món que ens envolta. Allò que feim marca la diferència, i hem de decidir quin tipus de diferència volem fer”. El passat 2 de maig, durant el debat electoral organitzat per Prou!!! al Club Diario de Ibiza, finalment cada un dels partits amb presència a Eivissa es va treure la careta i ens va explicar l’impacte que cadascun vol dur a terme a la nostra illa.

La veritat és que no sorprengué a ningú que el PP digués sense escrúpols que encara es pot fer créixer a Eivissa “si les coses es fan bé”. Ja sabem com fan de bé les coses els Populars: barra lliure per a tothom i fora límits, que els diners manen.

Tampoc que Vox digués que “no importa fins on s’hagi de créixer”. Sens dubte, els testos s’assemblen a les olles. No es podia esperar altra cosa de qui vol derogar el decret de protecció de la posidònia, que és aquell que ens ha d’ajudar a mantenir el pulmó de les nostres aigües.

PSOE es limità a jugar en l’ambigüitat de “creixement no, però sobretot si és desordenat”, de manera que podem entendre que el creixement, si és ordenat, és benvingut. Pel que es veu, aquests darrers 4 anys de Consell, d’ordre, el que se’n diu ordre, no és que se n’hagi vist gaire. Més aviat, guerres tribals per veure qui podia apunyalar amb més estil el soci de torn.

Altres, com EPIC o Proposta per Eivissa, en plena batalla absurda per demostrar qui té més de vuit llinatges eivissencs, sense cap rubor també afirmaren que encara es pot seguir creixent. Uns “a qualsevol preu”, suposem que es refereix al fet que si el preu de l’habitatge és alt seria assumible, no fos cas que siguin els pobres qui hi vulguin viure (llavors ja no). Els altres, senzillament admetien créixer “però no si és desmesuradament”, sense especificar quin tipus de mesura manegen.

El que no s’esperava ningú és que Podemos ens impressionés a tots afirmant que encara es pot créixer fora de juliol i agost. En la seva línia de propostes grouchomarxistes de “si no t’agraden els meus principis, en tinc uns altres”, i en nom de la transversalitat, optaren per abandonar la idea de creixement zero, abans bandera pròpia dels morats, avui recurs a evitar per capturar vots aliens.

I a la fi l’única resposta coherent, donada per Arnau Mañas, candidat d’Ara Eivissa al Consell Insular, la voluntat política del qual fou clara: creixement zero, sense ambigüitats. Hem tocat fons. I tan segura està Ara Eivissa de que l’hem tocat, que va convidar la resta de partits a arribar a un enteniment i sotmetre’ns a tots a allò que indiqui un estudi científic que calculi la capacitat d’acollida de l’illa i prendre decisions basades en aquets estudi objectiu.

Segons sembla, aquesta proposta no degué ser del gust dels candidats, perquè volgueren fer-la passar inadvertida. Massa interessos dels que es deixen vendre per cent, per deu o per un plat de llenties si cal, per tal d’aconseguir una cadira en una institució.

És hora de ser valents i enfrontar la realitat: no podem continuar creixent. Ni per infraestructures, ni per recursos naturals. Alguns n’estem tan segurs que proposem que sigui un estudi objectiu qui ho demostri.

Vivim en un entorn massa fràgil com per no tenir-ne cura i deixar-ho tot en mans dels mercats i de qui volen treure’n tot el suc. La prova definitiva de la nostra consciència pot ser la nostra voluntat de sacrificar alguna cosa avui per a les generacions futures, les paraules d’agraïment de les quals potser no sentirem. El sacrifici no és aquest. És simplement ser capaços d’assumir que hem tocat fons i amainar les nostres ambicions econòmiques. Com bé va contestar Arnau Mañas a un senyor del públic conegut per intentar manegar vots el passat diumenge: si per guanyar més hem d’augmentar el cost del que pagam per viure, no existeix cap negoci.

Realment tot es redueix a això: totes les vides estan interrelacionades. Tots estam atrapats en una mateixa xarxa, “cosits en una sola peça del destí”, com digué Martin Luther King. Allò que afecta a un, afecta a tots indirectament. Siguem assenyats i pensem en quina Eivissa estem deixant als nostres fills i filles.