Escola de pintura russa al segle XV

Al tombant dels segles XIV i XV. les noves novetats artístiques es concreten en la pintura russa, algunes de les quals s'han conservat durant molt de temps, malgrat el punt d'inflexió que es va produir a mitjan segle XV. en la situació política i cultural de tot el món ortodox en relació amb la caiguda de Bizanci. A les obres de pintura russa del segle XV. predominen posicions tranquil·les de personatges, predominen els gestos frenats, domina l’ànim de la conversa tranquil·la. Els sants es troben immersos en l'oració, en la profunda reflexió, en els pensaments piadosos, la cara es concentra i la seva mirada sembla que es converteix en l'ànima. Fins i tot en l’art dels centres provincials, que no obeïen l’estil capdavanter en tot, es pot sentir l’ordenament de l’estructura, l’harmonia de les formes, la construcció de proporcions properes a l’escrupolitat.

Siluetes que flueixen, formes elàstiques arrodonides, el ritme dels contorns que impregnen cada composició com a ratlles en un full, combinacions de colors finament harmonitzades, plans de colors que brillen amb matisos nets locals, tot això dóna un estat d’ànim especial espiritual a tothom que prega davant de la icona o contempla els murals dels temples. Aquest art s’inclina a un examen llarg i tranquil, a un rastreig lent de les correspondències rítmiques, pacificant contorns ondulats i motius circulars, que tornen una vegada i una altra a la nostra visió al punt de partida i l’incentiven a continuar la contemplació. L’estil de la pintura russa del segle XV. transmet els trets profunds de l’ortodòxia russa, amb la seva tendència a una vida separada i tranquil·la de l’esperit, un somni d’una eterna felicitat celestial. Aquest art reflectia indirectament les entonacions de l’espiritualitat russa que van tenir un clar efecte en el segle anterior i van estar associades a les activitats de Sant Sergi de Radonezh, amb el desenvolupament de la vida monàstica i el creixement de l’autoritat monàstica.

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/AlexNikev

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/Plotte20016

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/NinaHarris

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/SeroAnd

Fonaments substancials i artístics de la pintura russa del segle XV estaven formats per dos factors.

D’una banda, aquesta va ser la radiació de la cultura bizantina del Paleòleg tardà, quan a Constantinoble i Salònica, a la vora de la mort de l’Imperi Bizantí, va néixer una nova comprensió de l’ideal ortodox, es van formar nous matisos en la interpretació de les ensenyances de sant Gregori Palama, el tema del paradís adquirit va aconseguir la benedicció celestial. . A Constantinoble, no es van conservar obres d’art que encarnaven un nou concepte, però les rèpliques d’aquest estil es van reflectir en l’art de les regions perifèriques, especialment els països del sud eslau.

D’altra banda, la cultura de Rússia, i especialment Moscou, ja a finals del segle XIV. Després d'haver trobat la tendència a un nou color ideal de la imatge, contemplatiu, no només va acceptar de forma viva el nou estil, sinó que li va introduir matisos especials: una obertura i una espontaneïtat sinceres.

Rússia medieval, al segle XV. un dels països líders del món ortodox i l’únic que ha conservat la seva independència política, com si recollís el patrimoni cultural del Bizanci que morís i continués el seu desenvolupament en el marc de la tradició nacional russa. Tot i les diferències significatives entre les obres russes de la primera meitat - meitat del segle XV. i monuments de la segona meitat del segle, creats ja en noves condicions històriques, després de la caiguda de Constantinoble (1453) i la mort de Bizanci, hi ha una continuïtat artística innegable entre ells. Per tant, la pintura russa del segle XV. No només és una etapa important de la història de la cultura espiritual nacional, sinó que també dóna una idea de les tendències culturals generals del món ortodox, que no es podrien realitzar en altres països, ja que la majoria van ser conquerides pels turcs o van acabar sota un altre domini estranger.

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/AnPL100

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/ant5002

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/an20361

El primer terç del segle XV. Va ser una època relativament favorable al desenvolupament de la cultura russa, incloent gràcies als metropolitans il·lustrats Kiprian (d. 1406) i Photius (al departament 1408-1431), l’arquebisbe de Novgorod Joan (1388-1415), els prínceps patrons de Moscou Vasily i Yuri Dmitrievich , vídua del príncep Demetrius de don d’Eudokia, monacal d’Eufrosi. El floreciment cultural de les terres russes al primer terç del segle XV. acompanyat de l’auge de la construcció de pedra i la decoració dels temples, el desenvolupament de l’escriptura, els anals. El paper significatiu dels monestirs en la vida espiritual de Rússia en aquell moment depenia del desenvolupament del patrimoni de St. Sergius de Radonezh, de les activitats dels seus estudiants i seguidors. La intensitat i la vivacitat de la vida cultural van ser proporcionades pels impulsos que es van mantenir a Rússia després de la victòria de Kulikovo de 1380. Moscou va ser el centre capdavanter en el desenvolupament de l’espiritualitat russa i en la vida artística durant aquest període, tot i que altres ciutats, principalment Novgorod, però també Pskov i Tver va conservar la seva importància.

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/andybayden

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/AndrewBaldin

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/sergey2351

Al tombant dels segles XIV-XV. Rússia, que seguia formant part del gran món ortodox, va conèixer un nou estil estilístic en l'art bizantí, que va aparèixer, amb tota probabilitat, cap al 1400. terç del segle XIV., amb les seves potents figures i les seves imatges heroiques i dramàtiques. Es fa ressò dels monuments del renaixement paleològic del primer terç del segle XIV, així com d’algunes obres del tercer quart del segle, com ara murals de l’Església de la Mare de Déu de Perivepta a Mystra. Tanmateix, en la nova versió, les formes es tornen més lleugeres, més refinades, donant resposta al contingut canviant de l'art. A les seves imatges, no es transmet tant el camí cap al coneixement de la veritat i la perfecció moral, no tant un procés dramàtic de superació, com un altre estat: la superació del camí, la consecució de la felicitat celestial, l’harmonia interior i l’equilibri. A les imatges d’un tipus nou, l’entonació de l’amor diví sona com el pas més alt del camí cap a la perfecció, sobre el qual la prep. Joan Climacus.

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/ABreyce100

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/Anisimov200

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/victortilin900

D'acord 1400 g

A l’aparició dels monuments del nou estil a Rússia, van tenir un gran paper els frescos, entre els quals, potser, hi van ser convidats artistes o "errants" d’altres països del món ortodox. La pintura de l'Església de l'Arcàngel Sant Miquel al monestir de Skovorodsky, situada al sud-est de Novgorod, a prop de l'Església del Salvador de Nereditsa, va ser executada, segons els detalls de la iconografia i les característiques d'estil, cap al 1400, descoberta de les reaparicions tardanes del 1937-1938. ., però va morir durant la Gran Guerra Patriòtica, quan el mateix temple va ser completament destruït, per la qual cosa heu de jutjar-lo per fotografies, croquis de colors i còpies. A la cúpula hi havia representat Pantocrator, quatre arcàngels d'alçada i vuit profetes al tambor (s'identifiquen Jeremiah, Joan Baptista, Joel, Jonàs). Als arcs hi havia les figures de l'Antic Testament justes i profetes, i a la part inferior del nord i del sud

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/dars207

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/voropaev100

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/brinch200

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/daksin400

Profeta Obadiah. Fresc de l'Església de l'Arcàngel Sant Miquel al monestir de Skovorodsky, a prop de Novgorod. C. 1400

d’arcs als costats de l’altar: la “Anunciació” amb els profetes Daniel i David. També es conserven les composicions “Ascensió” sobre l’arc de l’altar, “Descens a l’infern” a la paret oriental, “Resurrecció de Lázaro” i “Entrada a Jerusalem” als vessants de l’arc de la màniga occidental, així com diverses composicions i figures (evangelista Joan Teòleg i Sant Boris). i Gleb a l'esquerra de la porta de l'altar, els evangelistes Mateu i Lluc a la dreta, on, segons sembla, també hi havia representat Marc).

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/hropening

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/stryct500

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/vicbri

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/andsim30

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/natmeroeva

Les figures d’aquests murals són primes, allargades, de cintura alta. Tenen

El profeta Zacarías el Mitja Lluna. Fresc de l'Església de l'Arcàngel Sant Miquel al monestir de Skovorodsky, a prop de Novgorod. C. 1400

caps petits, petites característiques de les cares, moviments frenats i acurats. Les cortines amples i fines de muntatge no reflecteixen l’estructura dels cossos, envoltant les figures amb soltura, s’inflen, com si estiguessin farcides d’aire. Els personatges ens miren una mica deslligats, des del seu bell lloc llunyà, tenen rostres pensatius i una mica dolents amb una expressió separada. Cal destacar l’estilització de les formes: cares ciselades en forma d’ou amb ulls propers i boca molt estreta, drapers geomètrics en forma d’ametlla delineats per llargues línies flexibles. Els frescos de l'església de Mikhailo-Arkhangelsk es caracteritzen per formes escultòriques de Novgorod i la generalització del relleu.

Els murals de l'Església de la Nativitat de la Mare de Déu a Gorodny a prop de Tver, executats a la dècada de 1410 o a principis de la dècada de 1420, testimonien l'aparició al territori d'un dels principats principats russos situat entre Novgorod i Moscou, un nou classicisme, amb formes de silueta fràgils, etèriques. i imatges poètiques, il·luminades.

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/andbaisen

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/alexaraevina

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/ginatorris

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/AndVird

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/sar7812

Un lloc especial entre les obres del tombant de segle l’ocupa la icona a dues cares del museu Cherepovets, on a l’anvers hi ha una imatge relativament tardana de la Mare de Déu “El signe”, i a la part posterior s’ha conservat la pintura original del tombant dels segles XIV-XV. amb la imatge del sv. Nicolau. En aquesta icona, no hi ha tanta nova plasticitat i ritme importants com la característica del rostre, en què, juntament amb la força i la visió espirituals, se sent una contenció, modèstia, excitació excepcional. Cara de St. Nicholas recorda una mica una icona del mateix temps amb imatges de St. Climent i St. Nauma d'Ohrid (Ohrid, Galeria d'icones). Aquestes obres pertanyen a la categoria de retrats espirituals dels sants i sants, coneguda des de fa molt en l’art del món bizantí, incloent monuments tan destacats com les icones de “St. Gregori el Teòleg »Segle XII (Ermita de l'Estat), "St. Nikolai ”del convent de Novodevichy, principis del segle XIII (Galeria Tretyakov), "Rev. Joan de Rila" segle XIV. (Monestir de Rila a Bulgària). La icona de Cherepovets és, al seu torn, el precursor de les imatges notables de sants i reverends russos, creats al tombant dels segles XV-XVI. Dionís i els amos del seu cercle.

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/alexB300

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/SKripps1000

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/OlgaSibr

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/AndBelt

Més afectat pel nou estil de pintar a Moscou. A jutjar per evidències indirectes, les obres d'un nou tipus van ser interpretades pels millors artistes dels tallers de la princesa o metropolitana. Cap al 1400, gairebé simultàniament amb la pintura de Novgorod del monestir de Skovorodsky, es va crear un conjunt de pintures murals de la catedral de l'Assumpció a Gorodok a Zvenigorod, el centre de la regió de Moscou "herència": la possessió del príncep Yuri Dmitrievich, el segon fill del gran duc Dimitry Donskoy. Atès que l'edifici del temple Artel provenia de Moscou, on, poc abans, va erigir l'església del palau de la Nativitat de la Mare de Déu al Kremlin, hi ha totes les raons per creure que els pintors estaven associats als cercles dels tribunals. Figures conservades al tambor d’una cúpula única, fragments de composicions a l’altar i a la naos, i imatges a ambdós pilars precintaris. Al tambor, en dos registres, els avantpassats es mostren a tota la seva alçada entre les finestres i, a sota, hi ha les figures de profetes de mitja longitud. A la pintura de la cúpula, així com a la icona de la catedral d’Arcàngel, com si es reunissin dues tradicions: l’antiga i la nova. Les figures dels avantpassats i els profetes es donen en perspectiva, els drapers de la seva roba són mòbils, la postura del profeta Daniel està plena de determinació, hi ha alguna cosa heroica en la seva aparença. Però els colors aquí són delicats i transparents, els teixits són clars, les mans i els peus són elegants i petits.

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/amg2500

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/Alex%20Sigues

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/Alex%20Broyden/activity

Si la imatge de St. els sanadors dels pilars de l’altar tenen analogies en l’antiguitat (per exemple, els frescos del 1125 a la catedral de la Nativitat de la Mare de Déu del Monestir d’Anton a Novgorod) i recorda que St. Els metges guareixen no només els cossos, sinó, sobretot, les ànimes humanes, la disposició de trames monàstiques al registre inferior d’aquests pilars és extremadament peculiar. Ambdues escenes glorifiquen la vida monàstica, la saviesa dels monjos. En una escena, una il·lustració de la llegenda de l'origen diví, celestial de la vida monàstica. Un àngel vestit amb roba monàstica, amb una panerola al cap, encarrega l’ermità de Pakhomiya, instruint-lo, tal i com es llegeix el text del rotllo, que surti de la cova de l’ermità, reuniu els montenegrins i convisquin. En una altra escena, el monjo Varlaam atrau el jove príncep indi Joasaph cap a la fe cristiana, tot dirigint-se a ell amb les paraules escrites al seu rotllo: "T’ho explicaré, fill, sobre les precioses perles que Crist és ...". La glòria de la vida monàstica i la grandiositat del sermó monàstic és un tema important de la cultura russa a l’edat mitjana, però aquestes històries mai no s’han representat en llocs tan significatius de l’església, sobretot perquè no es tracta del monestir, sinó de l’església de la ciutat, que estava sota el patrocini del príncep específic. A la segona escena, hi ha un aspecte de circumstàncies històriques específiques: la lleialtat del príncep Yuri al seu pare espiritual, el monjo Savva de Zvenigorod.

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/All%20Andorra/activity

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/topjobs7

https://social.msdn.microsoft.com/Profile/andrewpant

Són característiques les siluetes de màrtirs en medallons: els traços dels tors s’assemblen a una elegant copa invertida. Cadascuna de les dues composicions inferiors representa una conversa tranquil·la i sense presses, en la qual una ensenya, l’altra escolta obedientment, amb una postura i una posició de la mà que expressen el seu consentiment, la pietat i l’acceptació de la gràcia que li va comportar. Tant els volutes com el gest de l’àngel cap amunt testimonien que aquesta gràcia és atorgada pel cel.

Per la naturalesa de la línia, rodona, com un relleu cisellat, pels contorns de les mans primes petites, i sobretot pel tipus de cares, que, a causa de les parpelles lleugerament inflades i com si estiguessin disposades a tancar els ulls, semblen no només concentrades, sinó fins i tot deslligades, a ambdues escenes de pilars de Zvenigorod la icona es troba a prop de la icona "La Mare de Déu de Vladimir" (RM), que va caure al museu al segle XIX. d’una col·lecció privada de V.A. Prokhorov. Com ja sabeu, la miraculosa icona "La Mare de Déu de Vladimir" l'agost de 1395 fou portada solemnement de Vladimir a Moscou. Potser la petita icona del museu rus és una de les còpies de la rèplica, executades pel mateix mestre destacat, però desconegut per nom, mestre que va participar en la pintura de l'Església de l'Assumpció de Zvenigorod.

https://s3.amazonaws.com/mainsightsofandorra/andorrasights.html

https://s3.amazonaws.com/sightsofpyrenees/sightspyrenees.html

https://s3.amazonaws.com/militaryaircraft/stealthaircraft.html

https://s3.amazonaws.com/sightsinandorra/sightsofandorra.html

Una característica essencial de la icona de l’arcàngel Miquel és la proporció hel·lenística de les figures, el plàstic de les cortines, l’harmonia de les posicions i els moviments, la bellesa antiga de les cares, la proporcionalitat dels seus trets. Això va canviar tot el ritme de la composició, totes les seves característiques plàstiques. En pintura russa de la segona meitat del segle XIV. Les reminiscències antigues es van combinar amb l’expressió exagerada, l’èmfasi augmentat, la deformació de trets, que es pot veure tant als murals de Novgorod com a les icones de Moscou, Pskov, Novgorod. Mentrestant, al tombant dels segles XIV-XV. una experiència diferent de l’antiguitat va arribar a Rússia: com a fenomen d’harmonia, coherència, encant. En una obra de l'església del Kremlin, el principi hel·lenístic, portat a través de la tradició bizantina, es combina amb trets locals i russos: amb un paper pronunciat de la silueta, generalització de traços, així com amb la impressió general de l'elació heroica, una sorprenent reunió del missatger celestial i del món terrenal, sentit de l'alè celestial, qui va arribar a la terra.

https://s3.amazonaws.com/modernscience/whatisthemind.html

https://s3.amazonaws.com/carrubber/howtostorerubberwithoutdiscs.html

https://s3.amazonaws.com/spainandfrancecities/spainfrancecities.html

https://s3.amazonaws.com/spainandfrancecastles/spainandfrancecastles.html

Segons els anals, l'església de l'Arcàngel Sant Miquel va ser pintada el 1399 per Teòfan el grec i els seus deixebles. És indiscutible que l’icona va ser executada per l’artista d’aquest taller de Feofanovskaya, que era un dels enllaços que feien connexions entre Moscou i Bizanci i contribuí a la percepció mitjançant la pintura de Moscou d’una nova onada de reminiscències hel·lenístiques.

Segons la base dinàmica de la composició, l’abundància de motius bizantins, el pathos de l’acta heroica, la icona “El miracle de George sobre el serpent”, que es troba en un dels pobles del riu Pinega a la regió d’Arkhangelsk (Londres, el museu britànic), es troba a prop de la imatge del temple de la catedral d’Arcàngel. Els elements de la composició, especialment la imatge del cavall negre (que és relativament rar a les escenes amb sant Jordi), s’expressen tan subtilment com és més probable en la pintura bizantina i no en la pintura d’icones russes. Però la silueta d’una bellesa excepcional, algun tipus de vol desordenat del cavaller i la trama en si mateixa, poc característica de la pintura d’icones bizantina, indiquen que la icona pertany a la cultura russa, molt probablement de Moscou. L’atribució es recolza en la similitud del drac derrotat amb imatges de serps en manuscrits de Moscou del tombant dels segles XIV-XV, especialment en l’evangeli de Khitrovo.

https://s3.amazonaws.com/pyreneesvacation/otdyhvpireneyah.html

https://s3.amazonaws.com/andorranskiresorts/skiresortsofandorra.html

https://s3.amazonaws.com/aragonesepyrenees/pyrenees.html

Malauradament, la pintoresca decoració de l’antiga Catedral de l’Anunciació del Kremlin de Moscou, sobre la qual el 1905 "Teòfanes és la icona de Grychin, sí Prokhor el Vell de Gorodets i els Txernets Andrey Rublev", no ens va arribar. Es va esmentar en tercer lloc com el més jove, Andrei Rublev, que va participar en l'obra del Kremlin, va absorbir de manera viva les noves tendències estilístiques, utilitzant-les encara més en la seva obra. S'ha conservat un monument, en què es noten especialment els motius, que després sonen d'una manera o d'una altra en el seu art. Es tracta de miniatures de l’anomenat Evangeli de Khitrovo (RSL, f. 304, Troitsk., III, núm. 3, M. 8657). Aquest magnífic altar de l’evangeli Apracos va ser presentat el tsar Theodor Alekseevich el 1677 al famós boiar de Moscou Bogdan Matveyevich Khitrovo, que, com a coneixedor de l’antiguitat, va presentar al seu torn l’evangeli al monestir de la Trinitat-Sergius. Des d'allà, després va entrar a la RSL com a part de la biblioteca del monestir. A jutjar pel fet que el llibre servia com a regal real, prové del Kremlin de Moscou, i com que l’evangeli està clarament datat a finals del XIV - començament dels segles XV segons característiques paleogràfiques, el seu propòsit es pot associar a dues esglésies del Kremlin, la decoració de la qual es va crear durant aquest període: Catedrals d’Arkhangelsk (1399) o de l’Anunciació (1405). Atès que la composició de la primera miniatura, amb l’evangelista Joan i Prokhor, es repeteix en un altre manuscrit de Moscou: l’evangeli de 1401 (RSL, f. 256, Rum., Núm. 118), és preferible assumir l’origen de l’evangeli de Khitrovo de la catedral de l’arcàngel del Kremlin de Moscou.

https://forums.adobe.com/people/sergetobbver

https://steamcommunity.com/profiles/76561199009458275

https://us.community.sony.com/s/profile/0054O000009E8V2?language=en_US

Vuit miniatures de l’evangeli de Khitrovo són executades per tres amos, cadascun dels quals va pintar una imatge de l’evangelista i el seu símbol. El primer mestre, que posseeix la composició amb Joan Teòleg i la imatge del seu símbol: l'àguila, conserva la gran tradició del classicisme bizantí del segle XIV. i destaca per la singular artística de la pintura. La pesada figura de Joan Teòleg es representa en un fort gir, al rerefons de les roques que semblen moure’s d’un rugit del cel, convertint els seus cims al raig diví que baixa del cel. Les branques dels arbres es dobleguen sota ràfegues de vent, la imatge brilla amb brillants tonalitats de blau i morat, amb una espurna d'or. Però molts elements de la composició estan subordinats a línies arrodonides, els contorns de la figura de Joan es perfilen per arcs amples, el traç del cap es dibuixa gairebé al llarg de la brúixola. Les siluetes de l’evangelista i jove Prokhor, juntament amb el contorn de la cova, formen un cercle. A les cares de Joan i Prokhor —alegria i tendresa—, John semblava que va apretar els llavis, intentant frenar les seves emocions. Analitzant els detalls, es pot convèncer de la precisió impecable de cada traç i frotis, assenyalat als extrems i espessir suaument cap al mig, l’artificial gradualitat d’aplicar clavell. Un patró peculiar del nas, envoltat d’un contorn ràpid i corbat, amb esqueix no a la cresta, sinó a les ales. De la mateixa manera, a cops ràpids i amb una superfície pictòrica aèria i transparent, s’escriu una imatge d’un àguila. L’art inspirador i patètic d’aquest pintor en miniatura s’assembla a la pintura virtuosa i temperamental de Teòfanes el grec en els seus frescos de Novgorod, però amb aquells canvis en el figuratiu

https://us.community.sony.com/s/profile/0050B000008Azn8?language=en_US

https://www.gamespot.com/profile/simonstryct/about-me/

El major esdeveniment de la història de la pintura de Moscou del segle XV madur. va ser la decoració del nou edifici de la Catedral de l’Assumpció del Kremlin de Moscou, la construcció del qual es va acabar el 1479. Sorprenentment, a Moscou, sembla, no hi havia cap mitjà per decorar immediatament tot el temple. El 1481 es va executar la iconòstasi (segons els anals) i al mateix temps, sense una data fixada amb precisió: la pintura de les habitacions de l’altar i la barrera de l’altar. I només el 1513-1515. es va pintar tota la naos del temple. Malauradament, l’interior de la catedral va ser revisat al segle XVII. Es pot suposar, però, que la iconòstasi va repetir -en composició i mida enorme- el conjunt corresponent de la catedral de l’Assumpció a Vladimir, ja que l’església de Moscou va ser concebuda com una repetició de la catedral de Vladimir dels metropolitans russos. La pintura mural de la part principal del temple fou substituïda per una de nova el 1643-1644, però amb una repetició del programa original. Podem concloure que la pintura perduda reflectia canvis greus en el sistema de decoració del temple rus: la catedral de l’Assumpció, al ser un temple dedicat a la Verge, va rebre un mural en el qual tenia especial accent i molt accentuat el tema de la Verge.

Escola de pintura russa al segle XV

Report Page