Encara l'11 de setembre?

Avui és 11 de setembre, efemèride del desastre més gran viscut al nostre territori, la pèrdua de molts dels drets que teníem com a poble i la claudicació davant els Borbons.

Fins fa una colla d'anys, podia entendre que ho celebréssim com a efemèride sonada com era per la pèrdua dels drets i llibertats.

Però després de la victòria i la lluita ciutadana que va representar l'organització de l'1 d'octubre de 2017, encara no entenc com seguim celebrant l'11 de setembre.

Com apunts de la poca lògica d'aquella celebració i dels governs que tenim i hem tingut, uns apunts:

- S'homenatja Rafael de Casanova com si fos el màxim referent de la lluita antiborbònica, obviant molts altres personatges que van seguir lluitant després de la guerra i, alguns, marxant a l'exili.

- Ens han encolomat com a nom del "nostre" cos policial el de les milícies borbòniques (Esquadres de Catalunya) comandades per un tal Veciana que a Valls, encara tenen com a ciutadà il·lustre. Milícies que es van fundar per reprimir la revolta austriacista d'en Pere-Joan Barceló (Carrasquet o Carrasclet), carboner del Priorat del que sembla haver-se'n oblidat tothom.

Potser sí que tinc una obsessió amb en Carrasquet, portar el gegant que el representa i conèixer la seva història m'ho provoca.

Per això, el meu 11 de setembre és més un record trist que festiu.