Encara l'11 de setembre?
Btr31n JordiAvui és 11 de setembre, efemèride del desastre més gran viscut al nostre territori, la pèrdua de molts dels drets que teníem com a poble i la claudicació davant els Borbons.
Fins fa una colla d'anys, podia entendre que ho celebréssim com a efemèride sonada com era per la pèrdua dels drets i llibertats.
Però després de la victòria i la lluita ciutadana que va representar l'organització de l'1 d'octubre de 2017, encara no entenc com seguim celebrant l'11 de setembre.
Com apunts de la poca lògica d'aquella celebració i dels governs que tenim i hem tingut, uns apunts:
- S'homenatja Rafael de Casanova com si fos el màxim referent de la lluita antiborbònica, obviant molts altres personatges que van seguir lluitant després de la guerra i, alguns, marxant a l'exili.
- Ens han encolomat com a nom del "nostre" cos policial el de les milícies borbòniques (Esquadres de Catalunya) comandades per un tal Veciana que a Valls, encara tenen com a ciutadà il·lustre. Milícies que es van fundar per reprimir la revolta austriacista d'en Pere-Joan Barceló (Carrasquet o Carrasclet), carboner del Priorat del que sembla haver-se'n oblidat tothom.
Potser sí que tinc una obsessió amb en Carrasquet, portar el gegant que el representa i conèixer la seva història m'ho provoca.
Per això, el meu 11 de setembre és més un record trist que festiu.