Doncs ara m'enfado i no respiro

Aquestes són les claus de la no negociació dels pressupostos del govern i el PP; i de retruc la política de comunicació del PSC.

Arriba una nova edició del butlletí foll, que a partir d'ara no serà tant un resum de les notícies vilanovines de la última setmana, sinó una mena d'editorial del director Frank Befa. Amb quatre línies intentarem fer-te coneixedor de l'actualitat de la ciutat.

Què ha passat amb els treballadors acomiadats per l'ajuntament?

T'ho resumim: El govern ha acomiadat dos treballadors un cop han tingut reconeguda la incapacitació total. El regidor de personal no sap justificar-ho massa. L'oposició demana, entre d'altres coses, la seva dimissió, i el PSC ho fa servir com a excusa per no negociar els pressupostos.

Amb tot, el PP es desmarca de l'oposició a canvi de l'aprovació de la seva moció per retirar les plaques de l'1 d'octubre.

Una placa a canvi de dos treballadors.

Aquests són els punts claus de la politica de comunicació del PSC i la seva crossa, Vilanova en Comú:

1. Les coses bones són del govern, les dolentes de l'ajuntament.

Les coses bones que surten del consistori sempre es gràcies al govern del PSC, i en menor mesura a Iniciativa Per Catalunya - Els Verds; ara Vilanova en Comú, però a Vilanova sempre la Iolanda Sanchez.

Si hi ha alguna cosa dolenta és cosa de l'ajuntament. La institució municipal farà sempre coses dolentes que no dependran en cap cas del govern actual.

2. Si no pot ser culpa de l'ajuntament, és culpa del govern anterior.

Des del seu naixement, Juan Luis Ruiz ha tingut presència a la sala de plens. Els primers anys en forma de trona, després amb alçador, i els últims 40 ja amb cadira.

Des de que tenim memòria, ell amb el PSC ha estat a govern. Però resulta que tot lo dolent que li passa a la ciutat sinó pot ser culpa de l'ajuntament com a institució, és culpa d'un govern de 4 anys.

33 anys de govern contra 4.

0 responsabilitats.

3. Si no pot ser culpa del govern anterior, segur que el govern anterior ho va fer pitjor.

Si no en podem responsabilitzar el govern anterior, cal buscar algun aspecte del govern anterior a criticar.

I sobretot, dir que ho van fer pitjor.

Per exemple: el govern anterior no va acomiadar cap treballador amb discapacitat, però no va absorbir 16 treballadors puntuals de Valoriza. Per tant cal igualar aquesta no contractació amb els acomiadaments, com si fos pitjor.

I portar-ho cap als números: 16 és més que 2!

4. Barrejar per confondre

Qualsevol decisió ha de justificar-se, encara que sigui amb enrevessades absurditats.

Per exemple: no podem dir que no volem negociar els pressupostos amb el ple. Per tant ens ho hem de fer venir bé per dir que si no els negociem amb l'oposició és culpa seva, perquè no s'han portat bé.

Per què evidentment és en Juan Luis Ruiz qui ha de dir com ha de treballar l'oposició. Ell va ser un exemple de bones pràctiques. Des d'aquí encara recordem el rebombori que va muntar quan l'ajuntament va retirar les baladres (arbustos tòxics) de la mitjanera de la ronda ibèrica.

5. Bombardejar a comunicats

Ja ho feia estant a l'oposició, marcant el ritme polític de la ciutat, i ara ho segueix fent: ametralla els mitjans amb comunicats. I els que tenim a la ciutat, que només fan publicacions de notes de premsa, doncs són uns altaveus socialistes perfectes.

I per acabar aquest butlletí, et proposem que escoltis el single "Valoruiza", una de les cançons del primer àlbum dels Hijos de la Griffi que ho està petant a TikTok, Spotify i totes les emisores de ràdio.