Camille
Dia 1 » 23:00 h
Pàgina 28 de 80
2
3
:
0
0
h
Als hospitals, la nit és molt especial. Fins i tot el silenci queda com en suspens. Aquí, a urgències, no paren de passar lliteres pels passadissos, se senten crits, a vegades llunyans, esclats de veu, passos precipitats, timbres…
Anne aconsegueix adormir-se, però és un son agitat, ple de cops, de sang, nota sota la mà el ciment del passatge Monier, torna a notar amb una exactitud hiperrealista la pluja de vidre que li cau a sobre, reviu la caiguda contra la vitrina i el soroll dels trets darrere seu, respira ansiosament, la infermera de l’anella al llavi dubta si despertar-la o no. De tota manera, no cal, al final de la pel·lícula Anne es desperta cada vegada sobresaltada i s’incorpora cridant. Davant seu, la imatge de l’home que s’abaixa el passamuntanyes, seguida de la culata en primer pla que es disposa a rebentar-li el pòmul.
Mentre dorm, amb la punta dels dits, Anne es toca el rostre, retroba els punts de sutura i després els llavis, es busca les dents, troba les genives, trossos de dents trencades que sobresurten com soques d’arbre.
La volia matar.
I tornarà. La vol matar.