Wonder
Segona part » El 31 d’octubre
Pàgina 49 de 136
El 31 d’octubre
L’àvia es va morir la nit abans de Halloween. Des d’aleshores, encara que ja han passat quatre anys, sempre ha sigut una època trista, per mi. I per la mare també, tot i que a vegades dissimula. En lloc d’això es dedica en cos i ànima a fer la disfressa de l’August, perquè ja sabem que és el seu dia preferit.
Aquest any va passar igual. A l’August li feia molta il·lusió ser un personatge de Star Wars que es diu Boba Fett, així que la mare va estar buscant una disfressa de Boba Fett de la talla de l’August, però, per estrany que sembli, estava exhaurida a tot arreu. Va mirar a totes les botigues online, en va trobar un parell a l’eBay que costaven una fortuna, i al final va acabar comprant-ne una de Jango Fett i la va pintar de verd per convertir-la en una disfressa de Boba Fett. Calculo que entre una cosa i l’altra es devia passar dues setmanes treballant en aquesta disfressa absurda. I no, no comentaré que a mi la mare no me n’ha fet mai cap, de disfressa, perquè això no hi té res a veure.
El dia de Halloween em vaig despertar molt trista pensant en l’àvia i em van agafar ganes de plorar. El pare no parava de dir-me que m’afanyés a vestir-me, i em vaig anar posant cada vegada més nerviosa, fins que de cop ja no vaig poder més i vaig començar a plorar. Només volia quedar-me a casa.
Així doncs, aquell matí el pare va portar l’August a l’escola i la mare em va dir que em podia quedar a casa, i vam estar una estona plorant totes dues juntes. Jo tenia claríssima una cosa: per molt que jo enyorés l’àvia, la mare segur que l’enyorava més encara. Cada cop que l’August havia de lluitar per tirar endavant després d’una operació, cada cop que havien de sortir corrents a urgències, la mare sabia que tenia l’àvia allà. Em va anar molt bé plorar amb la mare. Ens va anar bé a totes dues. Al cap d’una estona a la mare se li va acudir que podíem mirar juntes El fantasma i la senyora Muir, una de les nostres pel·lícules preferides de tots els temps en blanc i negre. A mi em va semblar una gran idea. Jo crec que segurament hauria aprofitat la sessió de plorera per explicar-li a la mare el que estava passant a l’escola amb la Miranda i l’Ella, però just quan sèiem davant del televisor per engegar el DVD va sonar el telèfon. Era la infermera de l’escola de l’August, que trucava per avisar la mare que l’August tenia mal de panxa i que el passés a recollir. I aquí es van acabar les pel·lis antigues.
La mare se’n va anar a recollir l’August, que així que va posar els peus a casa se’n va anar directe al lavabo a vomitar. En acabat es va ficar al llit i es va tapar fins al cap. La mare li va mirar la febre, li va portar una infusió calentona i va tornar a assumir el paper de «mare de l’August». I la «mare de la Via» que per un moment havia tret el cap va tornar a quedar desada en un calaix.
Cap de nosaltres li va preguntar per què se n’havia anat a l’escola amb la disfressa de Fantasma Sanguinolent en lloc de la de Boba Fett que li havia fet la mare. Si a la mare li va saber greu veure que la disfressa que havia estat fent durant dues setmanes estava tirada per terra, sense estrenar, no se li va notar gens.