Wonder
Primera part » Per què no he anat mai a escola
Pàgina 5 de 136
Per què no he anat mai a escola
La setmana que ve començo cinquè. Com que no he trepitjat mai una escola de debò, estic mort de por. La gent es pensa que no he anat mai a escola per culpa del meu aspecte, però no és veritat. És per culpa de totes les operacions que m’han fet. Vint-i-set des que vaig néixer. Les més grosses van ser abans de fer quatre anys, així que no me’n recordo. Però des d’aleshores m’han operat dos o tres cops l’any (entre operacions grans i petites), i com que sóc massa baixet per la meva edat i a més tinc altres misteris mèdics que els metges no s’expliquen, abans em posava malalt molt sovint. Per això els meus pares van decidir que valia més que no anés a escola. Però ara ja estic molt més fort. L’última operació va ser fa vuit mesos, i segurament no m’hauran de tornar a operar fins d’aquí a un parell d’anys.
La mare em fa de mestra. Abans era il·lustradora de llibres per nens. Dibuixa unes fades i unes sirenes maquíssimes. Però quan fa coses de nens ja no mola tant. Una vegada va intentar dibuixar-me un Darth Vader, però li va quedar una cosa que semblava una mena de robot amb forma de bolet. Fa temps que no la veig dibuixar. Em sembla que està massa enfeinada cuidant-nos a mi i a la Via.
Si digués que sempre he volgut anar a escola no seria del tot veritat. Sí que hi volia anar, però només si podia ser com tots els altres nens que hi van: tenir una pila d’amics i jugar amb ells després de classe i aquestes coses.
Ara tinc uns quants amics de debò. El Christopher és el meu millor amic, i després vénen el Zachary i l’Alex. Ens coneixem des que érem petits. I com que sempre m’han conegut així, doncs ja hi estan acostumats. Quan érem petits sempre quedàvem per jugar, però aleshores el Christopher es va traslladar a Bridgeport, a Connecticut, que és a més d’un hora d’on visc jo, a North River Heights, a la punta de dalt de tot de Manhattan, i el Zachary i l’Alex van començar a anar a escola. És curiós: tot i que el que se’n va anar a viure lluny és el Christopher, encara ens veiem més que no pas amb el Zachary i l’Alex. Ara tenen una pila d’amics nous. Però si ens trobem pel carrer encara són simpàtics amb mi. Sempre em saluden.
A part també tinc altres amics, però no són tan bons com el Christopher, el Zack i l’Alex abans. Per exemple: el Zack i l’Alex sempre m’invitaven a la seva festa d’aniversari, però el Joel i l’Eamonn i el Gabe no m’hi han convidat mai. L’Emma sí que m’hi va invitar una vegada, però ja fa molt de temps que no ens veiem. Això sí, a la festa del Christopher sí que hi vaig sempre. No sé… potser en faig un gra massa, amb això de les festes d’aniversari.