Wonder
Quarta part » La fortuna somriu als audaços
Pàgina 66 de 136
L
a
f
o
r
t
u
n
a
s
o
m
r
i
u
a
l
s
a
u
d
a
ç
o
s
El precepte de desembre del senyor Browne va ser: La fortuna somriu als audaços. Se suposava que havíem d’escriure tots un paràgraf explicant algun acte de valentia que haguéssim fet a la vida i com, a causa d’aquest acte, ens havia passat alguna cosa bona.
Hi vaig pensar moltíssim, de debò. I haig de dir que la cosa més valenta que he fet en ma vida és fer-me amic de l’August. Però això no ho podia escriure, és clar. Em feia patir que ens ho fessin llegir en veu alta, o que el senyor Browne pengés les redaccions al tauler d’anuncis, com fa a vegades. Així que vaig escriure una porquerieta de redacció sobre la por que em feia el mar quan era petit. Era una xorrada, però no se’m va acudir res més.
M’agradaria saber sobre què va escriure l’August. Ell segur que tenia molt on triar.