Wonder
Cinquena part » Marieta
Pàgina 84 de 136
M
a
r
i
e
t
a
l’olivia i jo estem asseguts a les escales del portal de casa seva. m’està ajudant a aprendre’m el paper. som al mes de març però fa una tarda agradable. el cel encara és blavíssim, però el sol ja està molt baix i les voreres estan rivetejades d’ombres.
estic recitant: sí, el sol s’ha aixecat més de mil vegades. els estius i els hiverns han esquerdat les muntanyes una mica més i les pluges s’han endut una mica de brutícia. molts nadons que encara no havien ni nascut ja saben fer frases amb sentit. i molts que es pensaven que encara eren joves i plens de vida noten que ja no poden pujar corrents com abans un tram d’escales sense que se’ls dispari el cor…
sacsejo el cap, no me’n recordo del que ve després.
totes aquestes coses poden passar en mil dies, m’apunta l’olivia llegint el text.
ai sí, tens raó, dic jo fent que no amb el cap. sospiro.
estic fet pols, olivia. com vols que m’aprengui totes aquestes frases?
te les aprendràs, em respon plena d’optimisme. estira els braços i fa cassoleta amb les mans per agafar una marieta que apareix del no-res. ho veus? senyal que tindrem bona sort, diu aixecant molt a poc a poc la mà de sobre per ensenyar-me la marieta que li camina pel palmell de l’altra mà.
bona sort o que arriba el bon temps, dic jo fent broma.
està clar que és bona sort, replica mirant com la marieta se li enfila pel canell. hauria d’haver-hi el costum de demanar un desig quan veus una marieta. l’auggie i jo de petits sempre demanàvem un desig quan vèiem una cuca de llum. torna a tapar la marieta. va, pensa un desig i tanca els ulls.
tanco els ulls obedient. passa un segon molt llarg, aleshores els torno a obrir.
has pensat un desig?, em pregunta.
sí.
somriu, separa les mans, i la marieta, com si se sabés el seu paper, obre les ales i se’n va volant.
no vols saber quin desig he demanat?, li pregunto fent-li un petó.
no, em respon vergonyosa mirant al cel, que en aquest moment és exactament del mateix color que els seus ulls.
jo també he demanat un desig, em diu molt misteriosa, però té tantes coses per demanar que no tinc ni idea de quina deu ser.