Wonder
Cinquena part » L’univers
Pàgina 88 de 136
L
’
u
n
i
v
e
r
s
aquesta nit no puc dormir. no paren de venir-me pensaments al cap i no els puc fer fora. frases dels meus monòlegs. elements de la taula periòdica que se suposa que haig de memoritzar. teoremes que se suposa que haig d’entendre. olivia. auggie.
no puc parar de pensar en les paraules de la miranda: l’univers no es va portar gaire bé amb l’auggie pullman.
no paro de pensar en això i en el que suposa. té raó la miranda. l’univers no es va portar gaire bé amb l’auggie pullman. què ha fet aquest pobre nano per merèixer aquesta creu? què han fet els seus pares? i l’olivia? un dia em va explicar que un metge els havia dit als seus pares que les probabilitats que algú tingués la mateixa combinació de síndromes que han hagut de coincidir perquè l’auggie tingués aquesta cara eren d’una entre quatre milions. i això no vol dir que l’univers és una loteria gegant? quan neixes compres un número. i és només qüestió d’atzar que et toqui un número bo o un de dolent. és només qüestió de sort.
el meu cap no para de donar-hi voltes i més voltes, però aleshores sorgeixen pensaments més lleugers que suavitzen la tensió, com una tercera una mica baixa en un acord major. no, no tot depèn de l’atzar. si tot fos qüestió d’atzar, l’univers ens deixaria completament abandonats. i no ens hi deixa. té cura de les seves creacions més fràgils de maneres que de vegades no podem veure. com amb uns pares que t’adoren cegament. i una germana gran que se sent culpable per ser humana. i un nen de veu aspra que s’ha quedat sense amics per tu. i fins i tot una noia tenyida de rosa que porta una foto teva a la cartera. potser és una loteria, però l’univers al final sap trobar l’equilibri. l’univers no deixa cap dels seus ocells desemparat.