Wonder
Vuitena part » Tracteu bé la natura
Pàgina 115 de 136
T
r
a
c
t
e
u
b
é
l
a
n
a
t
u
r
a
Els altaveus gegants que hi havia al costat dels focus van anunciar:
—Us donem la benvinguda a tots. Benvinguts a la vint-i-tresena Nit de Cinema de la Reserva Natural de Broarwood. Donem la benvinguda als professors i estudiants de l’Escola Pública de Secundària William Heath! —Es va sentir un gran aplaudiment a la part esquerra de l’esplanada—. I als professors i alumnes de la Glover Academy. —Es va sentir un altre aplaudiment, aquest cop cap a la dreta de l’esplanada—. I també als professors i estudiants de secundària de… l’Escola Beecher! —Aquí vam començar a cridar tots amb totes les nostres forces—. Estem encantats de tenir-vos avui amb nosaltres, i també que el temps hi ajudi. ¿No ho veieu, quina nit tan maca que fa? —Un altre cop xiscles—. Mentre preparem la pel·lícula, us preguem que pareu atenció un moment per escoltar un anunci importantíssim: la Reserva Natural de Broarwood, com tots sabeu, es dedica a la preservació dels nostres recursos naturals i del medi ambient. Us preguem que no llenceu escombraries. Deixeu-ho tot ben net abans de marxar. Tracteu bé la natura i ella us tractarà bé a vosaltres. Tingueu-ho present quan volteu per la zona. No passeu dels cons taronja que hi ha al voltant de tot el recinte. No entreu al bosc ni als camps de blat de moro. Intenteu voltar el mínim possible. Encara que no us vingui de gust mirar la pel·lícula, als vostres companys potser sí, així que, per consideració a ells, no parleu, no poseu música i no us dediqueu a córrer amunt i avall. Els lavabos són darrere de les paradetes. Quan s’acabi la pel·lícula serà molt de nit, així que si us plau no us separeu del vostre grup, mentre aneu cap als autobusos. Mestres, tingueu en compte que a les nits de cinema de Broarwood sempre es perd algú: que no us passi vosaltres! La pel·lícula que presentem avui és…
Somriures i llàgrimes!
Al sentir allò vaig començar a aplaudir, encara que ja l’havia vist unes quantes vegades, perquè era la pel·lícula preferida de la Via. Però em va estranyar que una colla de nens (que no eren de la Beecher) comencessin a cridar, a xiular i a riure. Algú a la nostra dreta fins i tot va llançar una llauna de refresc contra la pantalla. El senyor Culet es va quedar parat. Vaig veure que s’aixecava i mirava cap a la banda d’on havia sortit la llauna, tot i que estava clar que era impossible que veiés res, amb aquella foscor.
La pel·lícula va començar de seguida. La llum dels focus es va anar esmorteint. A la pantalla hi va aparèixer la Maria, la novícia, dreta dalt d’un turó fent voltes i més voltes. Havia començat a refrescar, així que em vaig posar la dessuadora groga amb caputxa, vaig ajustar el volum dels audiòfons, em vaig repenjar a la motxilla i em vaig posar a mirar la pel·lícula.
«Els turons són vius…».