Wonder
Vuitena part » Ós
Pàgina 123 de 136
Ó
s
Li vam posar Ós, de nom, perquè el primer que va dir la mare quan el va veure va ser que semblava un cadellet d’ós.
—Doncs li direm així, de nom! —vaig dir jo, i tothom va estar d’acord que era el nom ideal.
L’endemà no vaig anar a escola. I no perquè em fes mal el colze, encara que sí que me’n feia, sinó per quedar-me jugant amb l’Ós tot el dia. La mare també li va donar permís a la Via per quedar-se a casa, així que vam fer torns per fer-li moixaines i jugar-hi a estirar la corda. Com que no havíem llençat les joguines de la Daisy les vam treure totes per veure quines li agradaven més.
Va ser divertit passar el dia amb la Via, tots dos sols. Com en els vells temps, quan encara no anava a escola. En aquella època em moria de ganes que tornés a casa per jugar amb ella abans que es posés a fer deures. Però com que ara ja som més grans i a més jo també vaig a escola i tinc els meus propis amics, ja no ho fem mai.
Per això va ser tan agradable estar amb ella, rient i jugant. Em sembla que a ella també li va agradar.