Wonder
Segona part » Una aparició plantada a la porta
Página 44 de 136
U
n
a
a
p
a
r
i
c
i
ó
p
l
a
n
t
a
d
a
a
l
a
p
o
r
t
a
Una vegada em vaig llevar a mitja nit perquè tenia set i vaig veure la mare dreta davant de l’habitació de l’Auggie. Tenia el pom agafat amb la mà i el cap repenjat a la porta, que estava ajustada, com si estigués escoltant el so de la respiració d’ell mentre dormia. Els llums del passadís estaven apagats. L’única cosa que la il·luminava era el llum blau nocturn de l’habitació de l’August. Tenia un aspecte fantasmagòric, allà dreta. No, potser més aviat angelical. Vaig intentar tornar a la meva habitació sense molestar-la, però em va sentir i va venir cap a mi.
—¿Que li passa res, a l’August? —vaig preguntar. Sabia que de vegades es despertava ofegat amb la seva pròpia saliva si sense voler es girava i quedava panxa enlaire.
—No, no li passa res —em va dir fent-me una abraçada.
Aleshores em va acompanyar a l’habitació, em va tapar i em va fer un petó de bona nit. No em va explicar mai què hi feia, allà dreta al costat de la seva porta, i jo tampoc l’hi vaig preguntar mai.
Em pregunto quantes nits es deu haver quedat dreta davant d’aquella porta. I si davant de la meva també s’hi deu haver quedat alguna nit.