Wonder
Segona part » Genètica per aficionats
Página 46 de 136
G
e
n
è
t
i
c
a
p
e
r
a
f
i
c
i
o
n
a
t
s
Els avantpassats del pare són jueus russos i polonesos per totes dues bandes. Els avis del iaio van fugir de la persecució que patien els jueus i van acabar a Nova York al canvi de segle. Els pares de la iaia van fugir dels nazis i van anar a parar a l’Argentina cap als anys quaranta. El iaio i la iaia es van conèixer en un ball aquí a Nova York, en un barri que es diu Lower East Side, una vegada que ella va venir a visitar un cosí. Es van casar, es van traslladar a un altre barri que es diu Bayside i van tenir el pare i l’oncle Ben.
La família per part de la mare ve del Brasil. Excepte la seva mare, o sigui, la meva àvia guapíssima, i el seu pare, l’Agosto, que va morir abans que jo nasqués, la resta de la família de la mare —totes les seves glamuroses tietes, oncles i cosins— viu encara a Alto Leblon, un luxós barri als afores del sud de Rio. L’àvia i l’Agosto se’n van anar a viure a Boston a principis dels seixanta i van tenir la mare i la tieta Kate, que està casada amb l’oncle Porter.
El pare i la mare es van conèixer a la Universitat de Brown i estan junts des d’aleshores. La Isabel i el Nate: fets l’un per l’altre. A l’acabar la carrera van venir a Nova York, al cap d’uns quants anys em van tenir a mi i aleshores es van traslladar a una casa unifamiliar d’obra vista a North River Heights, la capital dels pares de família progres, al nord del nord de Manhattan, quan jo tenia un any.
No hi ha ni una sola persona en tota l’exòtica barreja del patrimoni genètic de la meva família que presenti indicis de tenir el que té l’August. He repassat de dalt a baix tot de fotos granuloses de color sèpia d’avantpassats meus amb mocador al cap; instantànies en blanc i negre de cosins llunyans amb vestits de lli acabats d’emmidonar, soldats amb uniforme, senyores amb els cabells cardats, i polaroids d’adolescents amb pantalons acampanats i hippies amb melena: i no hi ha hagut ni una sola vegada que m’hagi semblat detectar en cap d’aquestes cares ni la més mínima semblança amb la cara de l’August. Mai. Després de néixer l’August els pares es van sotmetre a un examen genètic. Els van dir que semblava que l’August tenia una «disostosi mandibulofacial desconeguda fins aleshores causada per una mutació autosòmica recessiva al gen TCOF1, que està situat al cromosoma 5, complicada amb una microsomia hemifacial característica de l’espectre OAV». De vegades aquestes mutacions tenen lloc durant l’embaràs. De vegades s’hereten d’un pare o una mare portador del gen dominant. De vegades estan causades per la interacció de diversos gens, probablement en combinació amb factors mediambientals. En diuen herència multifactorial. En el cas de l’August, els metges han aconseguit identificar una de les «mutacions de supressió nucleòtica simple» que li han desgraciat la cara. El més curiós de tot és que, encara que a simple vista no se’ls nota res, els meus pares són tots dos portadors d’aquest gen mutant.
I jo també.