Wonder
Vuitena part » Aneu seient
Página 128 de 136
A
n
e
u
s
e
i
e
n
t
El Jack i jo vam arribar a l’edifici darrere un parell de nens de sisè i els vam seguir fins a l’auditori.
La senyora G. era a l’entrada repartint programes i indicant als nens on havien d’anar.
—Els de cinquè, al final del passadís a l’esquerra —ens va dir—. Els de sisè, a la dreta. Aneu entrant tots. Va. Bon dia. Aneu cap als vostres seients. Els de cinquè a l’esquerra, els de sisè a la dreta…
L’auditori era immens. Hi havia uns llums d’aranya enormes i lluents. Les parets estaven folrades de vellut vermell. Hi havia fileres i fileres de seients encoixinats mirant cap a un escenari gegant. Vam baixar per l’ampli passadís seguint les indicacions que portaven a l’espai reservat als de cinquè, en una gran sala que hi havia a l’esquerra de l’escenari. A dins hi havia quatre fileres de cadires plegables mirant cap a la part frontal, on hi havia plantada la senyora Rubin saludant-nos a mesura que anàvem entrant.
—Molt bé, nens, aneu seient. Aneu seient —deia assenyalant les fileres de cadires—. Recordeu que heu de seure per ordre alfabètic. Vinga, va, seieu.
Però encara no havien arribat gaires nens, i els que havien arribat no se l’escoltaven. El Jack i jo estàvem fent una lluita d’espases amb els programes enrotllats.
—Ei, nois!
Era la Summer, que venia cap a nosaltres. Duia un vestit rosa pàl·lid i jo diria que una miqueta de maquillatge.
—Ostres, Summer, estàs guapíssima! —li vaig dir, i era la veritat.
—¿De debò? Gràcies. Tu també, Auggie.
—Sí, t’està bé, Summer —va fer el Jack com qui no diu res, i per primera vegada em vaig adonar que estava boig per ella.
—¿No esteu nerviosos? —va preguntar la Summer.
—Una mica —vaig dir jo nerviós.
—Ei, tio, llegeix-te el programa —va dir el Jack gratant-se el front—. Se’ns hi farà de nit.
Vaig mirar-me el programa.
Unes paraules de benvinguda del director:
Prof. Harold Jansen
Discurs del director de Secundària:
Sr. Lawrence Culet
«Light and Day»
Cor de Secundària
Discurs de graduació dels alumnes de cinquè:
Ximena Chin
Grup de Càmera de Secundària
Discurs de graduació dels alumnes de sisè:
Mark Antoniak
«Under Pressure»
Cor de Secundària
Discurs de la cap d’estudis de Secundària:
Sra. Jennifer Rubin
Presentació de premis (vegeu al revers)
S’aniran cridant tots els alumnes pel nom
—¿Per què ho dius? —vaig preguntar.
—Perquè els discursos del senyor Jansen no s’acaben mai —va dir el Jack—. És pitjor i tot que el Culet.
—La meva mare diu que es va clapar, l’any passat, quan va parlar ell —va afegir la Summer.
—¿Què és la presentació de premis? —vaig preguntar.
—És quan donen les medalles als més empollons —va respondre el Jack—. O sigui, que la Charlotte i la Ximena guanyaran totes les de cinquè, com va passar a quart i a tercer.
—¿I a segon no? —vaig fer jo rient.
—A segon no n’entreguen, de premis d’aquests —va respondre.
—Potser en guanyes algun, aquest any —vaig dir jo fent broma.
—Si no hi ha un premi als que hagin tret més aprovats pelats, no ho crec! —va dir rient.
—Seieu tots! —va dir la senyora Rubin cridant, com si comencés a estar farta que ningú li fes cas—. Hem de repassar una pila de coses, així que seieu. Recordeu que heu de seure per ordre alfabètic! De la A a la G, a la primera fila! De la H a la N, a la segona; de la O a la Q, a la tercera; de la R a la Z, a l’última. Va, afanyeu-vos.
—Potser que anem a seure —va dir la Summer anant cap a la primera fila.
—Ei, ¿vindreu tots dos a casa meva, quan s’acabi? —vaig dir cridant perquè em sentís.
—És clar! —va dir instal·lant-se al costat de la Ximena Chin.
—¿Des de quan està tan bona, la Summer? —em va xiuxiuejar el Jack a l’orella.
—Calla, tio —vaig dir jo rient mentre anàvem cap a la tercera fila.
—T’ho dic de debò, ¿com ha estat, això? —va murmurar mentre s’asseia al meu costat.
—Senyor Will! —va cridar la senyora Rubin—. L’última vegada que ho vaig mirar, la W anava entre la R i la Z, ¿oi que sí?
El Jack se la va mirar com si no entengués què li deia.
—Tio, que no és la teva fila! —vaig dir-li.
—¿Ah no?
I la cara que va fer quan es va aixecar per marxar, com si baixés de l’hort però rient per sota el nas, em va fer petar de riure.