Wonder
Tercera part » La Pesta
Página 54 de 136
L
a
P
e
s
t
a
Reconec que costa una mica acostumar-s’hi, a la cara de l’August. Ja fa dues setmanes que m’assec amb ell, i no es pot dir que sigui la persona més polida del món, menjant. Però a part d’això, és molt simpàtic. També puc dir que ja no em fa gens de pena. És veritat que el primer dia em vaig asseure amb ell per pena, però ara ja no. Ara continuo seient amb ell perquè m’ho passo bé.
Una de les coses que no m’agraden d’aquest curs és que hi ha molts nens que fan com si ja fossin massa grans per jugar. Es passen l’hora del pati xerrant. I de l’únic que saben parlar és de qui li agrada a qui i de qui és guapo i qui no ho és. L’August passa de tot això. Li agrada jugar als quatre cantons, a l’hora del pati, i a mi també m’encanta.
Va ser precisament jugant als quatre cantons amb l’August que em vaig assabentar d’això de la Pesta. Es veu que el «joc» dura des de principi de curs. Qualsevol que toqui sense voler l’August té només trenta segons per rentar-se les mans o per trobar un desinfectant, si no vol agafar la Pesta. No tinc gaire clar què et passa si t’agafa la Pesta, perquè fins ara ningú ha tocat l’August… almenys directament.
Ho vaig saber perquè l’Abril Markowitz em va dir que no volia jugar amb nosaltres als quatre cantons a l’hora del pati perquè no volia agafar la Pesta.
I jo li dic:
—¿Què és la Pesta?
I aleshores m’ho va explicar. Jo li vaig dir que em semblava una idiotesa; ella també ho creia, però tot i així, si ho podia evitar, preferia no tocar la mateixa pilota que havia tocat l’August.