Wonder
Quarta part » Quatre coses
Página 63 de 136
Q
u
a
t
r
e
c
o
s
e
s
Primera: al final t’hi acostumes, a la seva cara. Els primers dies dius: ostres, no m’hi acostumaré mai. I després, al cap d’una setmana, penses: home, potser no n’hi ha per tant.
Segona, és un tio enrotllat. Vull dir que és bastant graciós. Per exemple, el profe diu alguna cosa, ¿no? I aleshores va l’August i em fa algun comentari graciós a l’orella perquè no el senti ningú més i jo em peto de riure. I a més en general és bon tio. O sigui, que és fàcil estar amb ell i parlar-hi i aquestes coses.
Tercera, és molt intel·ligent. Jo em pensava que aniria endarrerit, perquè no havia anat mai a l’escola. Però en la majoria de coses em guanya. Vull dir que potser no és tan intel·ligent com la Charlotte o la Ximena, però Déu n’hi do. I, a diferència de la Charlotte o la Ximena, em deixa copiar quan realment ho necessito (encara que només ho he necessitat un parell de vegades). Un dia també em va deixar copiar els deures, i després de classe ens va caure un puro a tots dos.
—Heu contestat malament les mateixes preguntes dels deures d’ahir —va dir la senyora Rubin mirant-nos a tots dos com si estigués esperant una explicació.
Jo no sabia què dir, perquè l’única explicació que podia donar era: Ah!, és que m’he copiat els deures de l’August.
Però l’August va dir una mentida per protegir-me.
—Ah! —salta—. És que ahir a la tarda vam fer els deures junts!
Era una mentida com una casa.
—Home, està bé, que feu els deures junts —va respondre la senyora Rubin—, però se suposa que cadascú ha de fer els seus, ¿entesos? Podeu treballar l’un al costat de l’altre, si voleu, però no podeu fer els deures junts. ¿Queda entès?
—Ostres, tio, gràcies —li vaig dir un cop fora de la classe.
—No passa res —em diu ell.
O sigui, que es va enrotllar superbé.
Quarta: ara que el conec, sí que tinc clar que vull ser amic seu. Reconec que al principi només era amic seu perquè el senyor Culet m’havia demanat que li fes companyia i tot això. Però ara vull estar amb ell. Em riu totes les bromes. I tinc la sensació que li puc explicar qualsevol cosa. O sigui, que és un bon amic. Vaja, que si tots els tios de cinquè es posessin en fila a la paret i hagués de triar amb qui em vull fer i amb qui no, l’August el triaria segur.