Wonder
Quarta part » Examics
Página 64 de 136
E
x
a
m
i
c
s
¿Fantasma Saguinolent? ¿Què s’empatollava? La Summer Dawson sempre havia sigut una mica especial, però allò ja era massa. L’únic que li havia preguntat era per què l’August es comportava com si estigués enfadat amb mi. Vaig pensar que ella ho sabria. ¿I l’únic que se li acut dir-me és «Fantasma Saguinolent»? Vés a saber què m’ha volgut dir.
No hi ha qui ho entengui: un dia l’August i jo som tan amics i l’endemà, de cop i volta, ni em parla. I no tinc ni idea de per què. I quan li dic: «Ei, August, ¿que estàs enfadat amb mi?», s’arronsa d’espatlles i se’n va. A mi això em sembla un sí com una casa. I com que sé del cert que no li he fet res perquè estigui enfadat amb mi, vaig pensar que la Summer em sabria dir què passava. Però l’únic que en vaig treure va ser allò de «Fantasma Saguinolent». Fantàstic, no sé què faria sense tu. Gràcies, Summer.
¿Saps què? Que d’amics me’n sobren, a l’escola. Així que si l’August vol convertir-se oficialment en examic meu, doncs per mi cap problema, ja s’ho farà. Així que ara a l’escola he començat a ignorar-lo jo també, igual que m’ignora ell a mi. I no és fàcil, perquè seiem de costat gairebé a totes les assignatures.
Hi ha nens se n’han adonat i han començat a preguntar si l’August i jo ens hem barallat. A l’August ningú li pregunta què ha passat. És que gairebé ningú li dirigeix la paraula. Vull dir que l’única persona que va amb ell, a part de mi, és la Summer. De vegades es fa amb el Reid Kingsley, i els Maxs l’han deixat jugar a
Dracs i masmorres alguna vegada a l’hora del pati. La repel·lent de la Charlotte, per molta fama de bona nena que tingui, es limita a saludar-lo amb el cap quan es troben pel passadís. I no sé si encara juguen a la Pesta a la seva esquena, perquè a mi ningú me n’ha dit mai res obertament, però a mi em sembla que no té gaires amics més amb qui anar, a part de mi. O sigui, que si vol passar de mi, qui més hi perd és ell, no jo.
Doncs així és com estan les coses en aquest moment entre ell i jo. Només parlem sobre coses de l’escola, i quan no hi ha més remei. O sigui, jo li dic: «¿Quins deures ens ha posat, la Rubin?». I aleshores sí que em contesta. O ell em diu: «¿Em deixes la maquineta?», i jo trec la maquineta de l’estoig i l’hi dono. Però així que sona el timbre cadascú va a la seva.
La part bona és que ara sempre estic amb molts nens. Abans, quan em passava el dia amb l’August, els altres nens no volien venir amb mi perquè aleshores també havien d’anar amb ell. O no m’explicaven segons quines coses, com la història aquella de la Pesta. Jo crec que era l’únic que no en sabia res, a part de la Summer i potser la colla de
Dracs i masmorres. Però la veritat és que, encara que ningú ho digui obertament, ningú es vol fer amb ell. El que vol tothom és ser de la colla dels més guais, i ell és el tio menys guai que et puguis tirar a la cara. Però ara tant és, perquè ja puc anar amb qui vulgui. Si volgués ser de la colla dels més guais de la classe, no tindria cap problema.
Però la part dolenta és
a) que en realitat no m’agrada gaire anar amb els guais de la classe, i
b) que en realitat m’agradava estar amb l’August.
O sigui, que se n’ha anat tot a fer punyetes. I tot per culpa de l’August.