Wonder
Quarta part » Castigat
Página 70 de 136
C
a
s
t
i
g
a
t
Hi ha coses que no saps com explicar-les. Que no ho pots ni intentar. Que no saps ni per on començar. A l’obrir la boca et sortiria un batibull de frases i se t’hi faria un nus gegant. Segur que no encertaries a articular ni una paraula ben dita.
—Jack, això és gravíssim —deia el senyor Culet.
Érem al seu despatx. Jo seia a la cadira de davant la seva taula mirant el dibuix aquell d’una carbassa que hi ha penjat a la paret del darrere.
—És motiu d’expulsió, Jack! Sé que ets un bon nen i no vull que acabis expulsat, però m’has d’explicar per què ho has fet.
—Tu no les fas mai, aquestes coses, Jack —ha dit la mare.
Havia sortit de la feina així que li havien trucat. No sabria dir si estava més sorpresa que enfadada o més enfadada que sorpresa.
—Em pensava que éreu amics, tu i el Julian —ha dit el senyor Culet.
—Doncs no ho som —he dit jo, plegant-me de braços.
—¿Però com se t’acut donar un cop de puny a algú, Jack? —ha dit la mare alçant la veu—. ¿Es pot saber què t’ha agafat? Cregui’m que no havia passat mai. No fa per ell —ha afegit dirigint-se al senyor Culet.
—Al Julian li sortia sang de la boca, Jack —ha dit el senyor Culet—. Li has fet saltar un queixal, ¿ho sabies?
—Era de llet —he replicat.
—Jack! —ha dit la mare sacsejant el cap.
—És el que ha dit la infermera Molly!
—La qüestió no és aquesta! —ha dit la mare cridant.
—Només vull saber el perquè —ha dit el senyor Culet arronsant les espatlles.
—Encara empitjoraria més les coses —he dit fent un sospir.
—Explica-m’ho, Jack.
M’he arronsat d’espatlles i m’he quedat callat. ¿Què li havia de dir? Si li hagués dit que el Julian havia dit que l’August era un esguerro, hauria cridat el Julian per parlar amb ell, i aleshores el Julian li hauria explicat que jo també vaig parlar molt malament de l’August, i tota l’escola ho sabria.
—Jack! —ha exclamat la mare.
He començat a plorar.
—Perdó…
El senyor Culet ha arquejat les celles i ha fet que sí amb el cap en silenci. Aleshores s’ha bufat les mans, com quan tens fred.
—Jack —m’ha dit—. Mira, no sé què dir-te. Has donat un cop de puny a un altre nen. Tenim unes normes, per quan passen aquesta mena de coses, ¿m’entens? Expulsió automàtica. I tu et negues a donar cap explicació.
Jo ja estava plorant a llàgrima viva, però així que la mare m’ha posat un braç a sobre he començat a sanglotar com un desesperat.
—Mmm… ¿Saps què farem, Jack? —ha dit el senyor Culet traient-se les ulleres per netejar-se-les—. Com que de tota manera la setmana que ve hi ha vacances, ¿què et sembla si et quedes a casa la resta de la setmana i en acabat, quan tornin a començar les classes, fem creu i ratlla i comencem de zero?
—¿Estic expulsat? —he gemegat.
—Home —ha fet ell arronsant-se d’espatlles—, tècnicament sí, però només per uns quants dies. Mira, ¿saps què podem fer? Aquests dies que seràs a casa pensa en el que ha passat. I si em vols escriure una carta explicant-m’ho i una altra al Julian disculpant-te, no ho farem constar al teu expedient, ¿entesos? Vés-te’n a casa i parla’n amb els pares, i potser demà al matí ho veuràs tot una mica més clar.
—Em sembla una bona idea, senyor Culet —ha dit la mare assentint amb el cap—. Gràcies.
—Ja veuràs com s’arregla tot —ha dit el senyor Culet anant cap a la porta, que estava tancada—. Jo ja sé que ets un bon nen, Jack. I ja sé que a vegades els bons nens també fan bestieses, ¿entesos?
Aleshores ha obert la porta.
—Gràcies per ser tan comprensiu —ha dit la mare a la porta estrenyent-li la mà.
—Cap problema.
Aleshores s’ha inclinat endavant i li ha dit alguna cosa molt fluixet perquè jo no ho sentís.
—Ja ho sé, gràcies —ha dit la mare fent que sí amb el cap.
—I tu, xaval —m’ha dit posant-me les mans a les espatlles—, pensa en el que has fet, ¿d’acord? I bones vacances: Bon Hanukkà, bon Nadal i bon Kwanzaa!
Jo m’he eixugat el nas amb la màniga i he començat a anar cap a la porta.
—Digues gràcies al senyor Culet —ha dit la mare donant-me un copet a l’espatlla.
Aleshores m’he aturat i he fet mitja volta, però no l’he pogut mirar.
—Gràcies, senyor Culet —he dit.
—Adéu, Jack —m’ha contestat.
I a continuació he sortit per la porta.