Wonder
Quarta part » Felicitacions de Nadal
Página 71 de 136
F
e
l
i
c
i
t
a
c
i
o
n
s
d
e
N
a
d
a
l
Quina casualitat: quan hem arribat a casa i la mare ha recollit la correspondència, hi havia una felicitació de Nadal de la família del Julian i una altra de la de l’August. La del Julian era una foto seva amb corbata, vestit com si anés a l’òpera o jo què sé. La de l’August era una foto molt graciosa d’un gos vellet amb unes banyes de ren, un nas vermell i uns peücs vermells. A sobre del gos s’hi veu una bafarada que diu: «Ho-ho-ho!». I a dins de la felicitació hi ha escrit:
Per la família Will,
Pau a la Terra.
Records, Nate, Isabel, Olivia, August (i Daisy)
—Quina felicitació tan graciosa, ¿oi? —he dit a la mare, que gairebé no havia dit ni paraula en tot el camí. Em sembla que no devia saber què dir—. Deu ser el seu gos —he afegit.
—¿Em vols explicar què hi tens, al cap, Jack? —m’ha contestat molt seriosa.
—¿Què t’hi jugues que cada any hi posen una foto del gos, a la felicitació? —he dit.
M’ha agafat la targeta de les mans i s’ha mirat bé la fotografia. Després ha arquejat les celles, ha arronsat les espatlles i me l’ha tornat.
—No sabem la sort que tenim, Jack. Hi ha tantes coses que les donem per fetes!
—Ja ho sé —he dit jo. L’he entès perfectament sense que m’hagi hagut de dir res més—. M’han dit que es veu que la mare del Julian ha retocat l’August amb el Photoshop a la foto de curs i que n’ha donat una còpia a un parell de mares.
—És horrible —ha dit la mare—. La gent és… hi ha gent que no sap estar a l’altura.
—Sí, ja ho sé.
—¿I per això has pegat al Julian?
—No.
I aleshores li he explicat per què li he clavat un cop de puny. I li he explicat que l’August i jo ja no som amics. I li he explicat el que va passar per Halloween.