Wonder
Quarta part » El nòvio
Página 79 de 136
E
l
n
ò
v
i
o
Al cap de dos minuts va tornar a aparèixer la germana amb un noi que es deia Justin. Semblava un bon tio. Meleneta. Ulleretes rodones. Portava un estoig lluent, llarg i platejat acabat en punta en un dels extrems.
—Justin, et presento el meu germà petit, l’August —va dir la Via—. I aquest és el Jack.
—Hola nois —va dir el Justin donant-nos la mà. Se’l veia una mica nerviós. Suposo que perquè era el primer cop que veia l’August. A vegades m’oblido de la impressió que fa el primer cop que el veus—. Quina habitació més guai.
—¿Ets el nòvio de la Via? —va preguntar l’Auggie amb tota la mala intenció, i la seva germana li va tirar avall la gorra per tapar-li la cara.
—¿Què hi portes, en aquest estoig, una metralladora? —vaig preguntar.
—Ha! —va respondre el nòvio—. Molt graciós. No… és un violí.
—El Justin és violinista —va aclarir la Via—. Toca en un grup de zydeco.
—¿I què se suposa que és, un grup de zydeco? —va preguntar l’Auggie mirant-me a mi.
—És un estil de música —va dir el Justin—. S’assembla a la música criolla.
—¿I què és criolla? —vaig preguntar.
—Et sortiria més a compte dir que és una metralladora —va comentar l’Auggie—. Ningú s’atreviria a passar-se ni un pèl, amb tu.
—Sí, potser tens raó —va dir el Justin assentint amb el cap mentre es posava els cabells darrere les orelles—. La música criolla és el tipus de música que toquen a Louisiana —va dir mirant-me a mi.
—¿Ets de Louisiana? —vaig preguntar.
—No —va respondre apujant-se les ulleres—. Sóc de Brooklyn.
No sé per què, em va fer molta gràcia que digués allò.
—Vine, Justin —va dir la Via estirant-lo de la mà—. Anem a la meva habitació.
—Molt bé, nois, doncs fins ara —va dir.
—Fins ara!
—Fins ara!
Així que van sortir de l’habitació l’Auggie em va mirar fent un somriure.
—Sóc de Brooklyn —vaig dir, i vinga riure tots dos.