Wonder
Vuitena part » Fotos
Página 132 de 136
F
o
t
o
s
En acabat hi va haver una recepció pels alumnes de cinquè i sisè en un envelat blanc immens que hi havia a la part de darrere de l’escola. Tots els nens van anar a trobar els seus pares, i no em va saber gens de greu que el pare i la mare m’abracessin com bojos, o que la Via m’agafés i em sacsegés a dreta i esquerra com unes vint vegades. També em van abraçar els iaios, i la tieta Kate i l’oncle Po, i l’oncle Ben… tots amb els ulls plorosos i les galtes humides. Però la més divertida de tots va ser la Miranda: va ser la que més va cridar. M’estrenyia tan fort que la Via gairebé me la va haver de treure de sobre, i es van posar totes dues a riure.
Tothom va començar a fer-me fotos i a treure les càmeres de filmar, i aleshores el pare ens va fer posar junts la Summer, el Jack i jo per fer una foto de grup. Ens vam agafar tots per les espatlles i per primer cop, que jo recordi, no vaig pensar gens en la meva cara. Em vaig limitar a fer un somriure de felicitat d’orella a orella per totes les càmeres que m’estaven fent fotos. Flaix, flaix, clic, clic: vinga somriure mentre els pares del Jack i de la Summer ens feien fotos. Aleshores se’ns van afegir el Reid i l’Abril. Flaix, flaix, clic, clic. Al cap d’un moment va venir la Charlotte i va preguntar si es podia fer una foto amb nosaltres. I nosaltres fem: «És clar que sí!». I els pares de la Charlotte vinga fer fotos de tota la colla amb els pares de tots els altres.
Al cap d’un moment veig que també vénen els dos Maxs, el Henry, el Miles i la Savanna. I en acabat l’Amos i la Ximena. Tots allà com una pinya mentre els pares ens feien fotos sense parar com si estiguéssim a la catifa vermella. El Luca. L’Isaiah. El Nino. El Pablo. El Tristan. L’Ellie. Vaig perdre el compte de tots els que van venir. Gairebé tothom. L’únic que tenia molt clar era que érem tots allà apilotats com sardines i que no semblava que a ningú li importés gaire si tenia la meva cara a tocar o no. De fet, no és que em vulgui fer el xulo, però em va fer l’efecte que tothom volia ser al meu costat.