Wonder
Sisena part » Les Auggiedolls
Página 91 de 136
L
e
s
A
u
g
g
i
e
d
o
l
l
s
Vam estar un temps que només parlàvem de la «guerra». El pitjor mes va ser febrer. Va ser quan pràcticament no ens parlava ningú, i a més el Julian ja havia començat a deixar-nos notes als armariets. Les del Jack eren molt tontes, tipus: «Fas pudor, tros de formatge!» o «Ja no li caus bé a ningú».
Jo rebia notes tipus: «Esguerro!». I una altra que deia: «Fot el camp d’aquesta escola, orc!».
La Summer volia que anéssim a dir-ho a la senyora Rubin, que era la cap d’estudis de secundària, o fins i tot al senyor Culet, però nosaltres trobàvem que hauríem quedat com uns xivatos. I a més nosaltres tampoc no ens vam quedar de braços plegats, tot i que les nostres notes no eren tan cruels. Eren més aviat gracioses i sarcàstiques.
N’hi vam deixar una que deia: «Ets tan guapo, Julian! T’estimo. Et vols casar amb mi? Amb amor, Beulah».
I després una altra que deia: «M’encanten els teus cabells! Petons i abraçades, Beulah».
I una altra més que deia: «Ets una monada. Fes-me pessigolletes als peus. Petons i abraçades, Beulah».
La Beulah era una persona que ens havíem inventat el Jack i jo. Tenia uns costums molt fastigosets. Per exemple, tenia la mania de menjar-se aquell verdet que es fa entre els dits dels peus i de xuclar-se els artells. Ens va semblar que una persona així es podia tornar boja pel Julian, que sembla sortit d’una versió infantil d’«Operación Triunfo».
A part, aquell mes el Julian, el Miles i el Henry també li van fer un parell de males passades al Jack. A mi no me’n van fer cap, suposo que perquè sabien que si els pescaven fent-me
bullying els cauria un puro. Devien pensar que el Jack era un objectiu més fàcil. El cas és que un dia li van pispar els pantalons de fer esport i se’ls van començar a passar entre ells al vestidor. Un altre dia el Miles, que s’asseia al costat del Jack a tutoria, li va prendre el full d’exercicis que tenia damunt la taula, en va fer una bola i l’hi va llançar al Julian a l’altra punta de la classe. Amb la senyora Petosa no hauria passat, és clar, però aquell dia hi havia un substitut, i els substituts sempre estan a la lluna. El Jack ho feia superbé. Mai demostrava que estava fet pols, encara que jo crec que de vegades sí que ho estava.
Tots els nens del curs sabien això de la guerra. Excepte les de la colla de la Savanna, les nenes al principi eren neutrals. Però al març ja n’estaven fartes. I alguns nens també. Com aquell dia que el Julian estava abocant els encenalls de fer punta dins de la motxilla del Jack, i l’Amos, que normalment sempre li seguia el rotllo, va, li pren la motxilla de les mans i l’hi torna al Jack. Vaig començar a tenir la impressió que la majoria de nens ja no s’empassaven les boles del Julian.
I llavors, ara fa unes quantes setmanes, el Julian va fer córrer aquell rumor tan ridícul que el Jack havia llogat un pinxo perquè s’«encarregués» d’ell, del Miles i del Henry. Era una mentida tan patètica que tothom se’n reia a la seva esquena. Aleshores els nens que encara estaven al seu bàndol li van dir aquí et quedes i es van fer neutrals. El cas és que a finals de març al bàndol del Julian només hi quedaven el Miles i el Henry… i jo crec que fins i tot ells ja començaven a estar farts d’aquella guerra.
A més estic segur que tothom va parar de jugar a la Pesta a la meva esquena. Ja no hi ha ningú que li faci cosa ensopegar amb mi, i quan em demanen el llapis i ja no l’agafen com si estigués infectat.
La gent fins i tot fa conya amb mi, a vegades. Com l’altre dia, que vaig veure que l’Abril li escrivia una nota a l’Ellie en un paperet que duia un dibuix d’aquells ninots tan lletjos que es diuen Uglydoll, i vaig i li dic:
—¿Sabies que el tio que es va inventar les Uglydolls es va inspirar en mi?
I l’Abril va i em mira amb uns ulls com unes taronges, com si s’ho hagués cregut de dalt a baix. Després ja va veure que era broma i va trobar que era la cosa més graciosa que havia sentit en sa vida.
—Ets la pera, August! —em va dir, i aleshores ho va explicar a l’Ellie i a unes quantes nenes més i totes van trobar que feia molta gràcia.
Al principi es van quedar una mica parades, però al veure que jo reia es van adonar que no passava res per riure. L’endemà em vaig trobar un clauer de les Uglydolls a la cadira amb una nota molt maca de l’Abril que deia: «Per l’auggiedoll més simpàtic del món! Petons i abraçades, Abril».
Sis mesos abans hauria sigut impensable, però ara cada cop passen més coses d’aquestes.
I a més a més he començat a portar audiòfons i tothom s’ha enrotllat superbé.