Wonder
Sisena part » El secret de la Via
Página 94 de 136
E
l
s
e
c
r
e
t
d
e
l
a
V
i
a
Un parell de dies després de les vacances de Setmana Santa la mare va descobrir que la Via no li havia dit res de la funció de teatre que hi hauria a l’institut la setmana següent. La mare estava empipadíssima. No acostuma a enfadar-se gaire (tot i que el pare potser discreparia), però aquest cop estava emprenyada com una mona amb la Via. Van tenir una baralla de les bones. Sentia que s’escridassaven a l’habitació de la Via. Les meves orelles biòniques de Lobot van sentir que la mare deia:
—¿Es pot saber què et passa, últimament, Via? Estàs sempre de mal humor, no expliques res…
—¿Tan greu és, que no t’hagi avisat que hi ha una estúpida funció de teatre? —li va dir gairebé cridant—. Si no hi dic ni una frase!
—Però el teu nòvio sí! ¿No vols que l’anem a veure?
—Doncs no! En realitat no!
—Para de cridar.
—La primera que ha cridat ets tu! Deixa’m sola, ¿d’acord? De fet tota la vida ho has fet molt bé, això de deixar-me sola, el que no entenc és per què de cop i volta trobes que ara que vaig a l’institut ha arribat el moment d’interessar-te per mi…
El que ja no sé és què va respondre la mare, perquè de cop i volta es va fer un silenci i ni tan sols les meves orelles biòniques de Lobot van poder captar cap senyal.