Wonder
Setena part » Mentides de campaments
Página 102 de 136
M
e
n
t
i
d
e
s
d
e
c
a
m
p
a
m
e
n
t
s
Els meus pares es van divorciar l’estiu abans de fer novè. Al cap de no res el meu pare ja estava amb una altra persona. De fet, tot i que la meva mare no m’ho ha dit mai, jo crec que va ser el motiu que es divorciessin.
Des que es van divorciar que gairebé no el veig, el meu pare. I la meva mare va començar a comportar-se d’una manera estranya. No és que fos inestable ni res d’això: només que se la veia distant. Llunyana. La meva mare és d’aquelles persones que sempre tenen el somriure a punt, excepte per mi. Mai no m’ha parlat gaire… almenys d’ella mateixa, dels seus sentiments, de la seva vida. No en sé pràcticament res, de com era quan tenia la meva edat. No sé gaire què li agradava i què no. Les poques vegades que m’ha esmentat els seus pares, que no he conegut mai, només ha sigut per explicar-me les ganes que tenia de ser gran per perdre’ls de vista. Mai no m’ha explicat per què. L’hi he preguntat unes quantes vegades, però fa veure que no em sent.
Aquest estiu no hi volia anar, als campaments. Em volia quedar amb ella i fer-li costat amb això del divorci. Però va insistir que marxés. Jo vaig suposar que volia estar sola i li vaig fer cas.
Els campaments van ser horribles. Els odiava. Vaig pensar que sent premonitora seria una altra cosa, però no. No hi havia ningú de l’any anterior, així que no coneixia ningú. Absolutament ningú. No sé per què, vaig començar a explicar històries inventades a les altres noies dels campaments, com si fos un joc. Quan em preguntaven coses sobre mi, m’inventava la resposta: que els meus pares eren a Europa; que vivia en una casa immensa al millor carrer de North River Heights; que tenia una gossa que es deia Daisy…
I llavors un dia se’m va acudir dir que tenia un germà petit que era deforme. No tinc ni idea de per què ho vaig dir: em va semblar que quedaria interessant. I és clar, la reacció de les altres noies del bungalow va ser dramàtica. ¿De debò? Ostres, ho sento. Deu ser molt dur! Etcètera, etcètera. Abans d’haver-ho acabat de dir ja me n’havia penedit, per descomptat: em sentia tan falsa! Si la Via arribés a saber-ho algun dia, vaig pensar, pensaria que estic sonada. I de fet jo mateixa pensava que estava sonada. Però d’altra banda haig de reconèixer que una part de mi sentia que en certa manera tenia dret a dir aquella mentida. Conec l’Auggie des que tenia sis anys. L’he vist créixer. Hi he jugat. M’he empassat els sis episodis de
Star Wars només per ell, per poder parlar amb ell d’extraterrestres i caçarecompenses i aquestes coses. Vaig ser jo qui li va regalar aquell casc d’astronauta que va portar dos anys un dia sí i l’altre també. Vull dir que, segons com, es pot dir que tinc cert dret a pensar en ell com en un germà.
Però el més curiós de tot és que aquelles mentides que explicava, aquelles històries inventades, disparaven la meva popularitat. Els altres premonitors van sentir que els campistes ho explicaven, i al cap de poc tothom n’estava al cas. Jo no he estat considerada en ma vida una noia «popular» en cap sentit, però en aquell campament d’estiu, fos pel que fos, era la noia amb qui tothom volia anar. Fins i tot les del bungalow 32 m’anaven al darrere. Eren les noies de dalt de tot de la cadena alimentària. Deien que els hi encantaven els meus cabells (tot i que me’ls van fer canviar). Deien que els hi encantava com em maquillava (tot i que també m’ho van fer canviar). Em van ensenyar a convertir samarretes en tops de tirants. Fumàvem. A la nit ens escapàvem i anàvem pel bosc fins al campament dels nois i ens estàvem amb ells.
Quan vaig arribar a casa després dels campaments, de seguida vaig trucar a l’Ella per quedar amb ella. No sé per què no vaig trucar a la Via. Suposo que no tenia ganes de parlar de segons què amb ella. M’hauria preguntat pels meus pares, pels campaments. L’Ella mai no em feia preguntes sobre res. Era una amiga més còmoda. No era tan seriosa com la Via. Era divertida. Va trobar que molava molt, quan em vaig tenyir els cabells de rosa. Volia que li expliqués fil per randa aquelles excursions nocturnes pel bosc.