Wonder
Setena part » El que més trobo a faltar de tot
Página 104 de 136
E
l
q
u
e
m
é
s
t
r
o
b
o
a
f
a
l
t
a
r
d
e
t
o
t
Una de les coses que més trobo a faltar de ser amiga de la Via és la seva família. Me’ls estimava molt, els seus pares. Sempre eren superacollidors i amables amb mi. Jo sabia que s’estimaven els seus fills més que cap altra cosa al món. Amb ells sempre em sentia protegida: més protegida que enlloc. ¿És ben trist, oi, que em sentís més protegida a casa d’algú altre que no pas a casa meva? I l’Auggie també me l’estimava molt, és clar. Mai no em va fer por: ni quan era petita. Tenia amics que no s’ho podien creure, que m’agradés anar a casa de la Via: «Ens fa molta cosa, la cara que té», deien. «Sou burros», els deia jo. No és tan terrible, un cop t’hi acostumes.
Un dia vaig trucar a casa de la Via per dir hola a l’Auggie. Potser hi havia una part de mi que desitjava que s’hi posés la Via, no ho sé.
—Hola, Comandant Tom! —vaig fer anomenant-lo pel nom que li deia sempre de broma.
—Miranda! —Es va posar tan content de sentir-me que em vaig quedar una mica parada—. Ja vaig a una escola normal! —em va explicar superemocionat.
—¿De debò? Quina passada! —vaig dir estranyadíssima.
Suposo que no em pensava que arribés a anar mai a una escola normal. Els seus pares sempre l’havien protegit moltíssim. Em devia pensar que sempre seria el nen petit que hi havia sota aquell casc d’astronauta que li havia regalat. Parlant amb ell vaig notar que no tenia ni idea que la Via i jo ja no érem tan amigues com abans.
—A l’institut tot és molt diferent —li vaig explicar—. Al final acabes anant amb la tira de gent diferent.
—Jo ja tinc uns quants amics, a l’escola nova —em va dir—. Un nen que es diu Jack i una nena que es diu Summer.
—És fantàstic, Auggie —vaig dir—. Bé, només et trucava per dir-te que et trobo a faltar i per desitjar-te bon any. Truca’m sempre que vulguis, ¿em sents, Auggie? Ja saps que t’estimaré sempre.
—I jo a tu també, Miranda!
—Dóna records a la Via de part meva. Digue-li que la trobo a faltar.
—Ja l’hi diré. Adéu!
—Adéu!