Wonder
Setena part » Després de la funció
Página 107 de 136
D
e
s
p
r
é
s
d
e
l
a
f
u
n
c
i
ó
No sé per què em vaig posar tan contenta de veure l’August després de tant de temps, ni per què em va anar tan bé que m’abracés.
—No m’ho puc creure, que estiguis tan gran! —li vaig dir.
—Em pensava que sortiries a la funció! —em va dir.
—No em trobava bé —vaig dir—. Però la Via ha estat magnífica, ¿no trobes?
Va fer que sí. Al cap de dos segons ens va venir a trobar la Isabel.
—Miranda! —va dir contenta fent-me un petó a la galta, i mirant l’August va afegir—: No tornis a desaparèixer d’aquesta manera.
—Ets tu, la que ha desaparegut! —va replicar l’Auggie.
—¿Com et trobes? —em va preguntar la Isabel—. Diu la Via que t’has posat malalta…
—Molt millor —vaig respondre.
—¿Ha vingut la teva mare? —em va preguntar la Isabel.
—No, tenia no sé què a la feina, i com que no venia d’aquí… —vaig dir sincerament—. Encara queden dues funcions, tot i que no crec que la meva Emily quedi tan bé com la que ha fet la Via aquesta nit.
Aleshores va arribar el Nate i vam tenir si fa no fa la mateixa conversa. Llavors la Isabel diu:
—Escolta, anem a fer el ressopó per celebrar-ho. ¿Et ve de gust venir amb nosaltres? Ens faria molta il·lusió!
—És que no… —vaig començar a dir.
—Sisplau! —va fer l’Auggie.
—És que me n’hauria d’anar a casa —vaig dir.
—Hi insistim —va dir el Nate.
En aquell moment van arribar la Via i el Justin amb la mare d’ell. La Via em va posar un braç sobre les espatlles.
—No tens elecció: véns amb nosaltres —em va dir fent-me un somriure com els d’abans. Em van agafar i ens vam allunyar tots de la gentada, i haig de reconèixer que per primer cop en molt i molt de temps vaig ser absolutament feliç.