Wonder
Vuitena part » Fer la bossa
Página 111 de 136
F
e
r
l
a
b
o
s
s
a
La nit abans del gran viatge la mare em va ajudar a fer l’equipatge. Vam posar tota la roba que m’havia d’endur damunt del llit i ho va anar plegant tot molt bé i posant-ho a la bossa mentre jo m’ho mirava. Per cert, era una bossa blava, sense lletres ni dibuixets.
—¿I si a la nit no puc dormir, què? —vaig preguntar.
—Emporta’t un llibre, i si no pots dormir, encens la llanterna i llegeixes una mica fins que t’agafi el son —em va respondre.
Vaig assentir amb el cap.
—¿I si tinc malsons?
—Hi haurà els mestres, reiet —em va dir—. I el Jack. I els teus amics.
—Em puc endur el Baboo —vaig dir. De petit era el meu peluix preferit. És un osset negre amb un nas negre i suau.
—Però si ja no hi dorms mai, amb ell, ¿no? —va preguntar-me la mare.
—No, però el tinc a l’armari per si em desperto a la nit i no em puc tornar a adormir —vaig dir—. Me’l podria amagar a la bossa. No ho sabria ningú.
—Doncs fem-ho així —va dir la mare fent que sí amb el cap mentre treia el Baboo de l’armari.
—Tant de bo ens hi deixessin portar mòbil —vaig dir.
—Sí, tens raó —va dir—. Però estic segura que t’ho passaràs bomba, Auggie. ¿Segur que vols que hi fiqui el Baboo?
—Sí, però al fons de tot, que no me’l vegi ningú —vaig dir.
Va ficar el Baboo al fons de tot de la bossa i el va tapar amb les cinquanta mil samarretes.
—Quina pila de roba només per dos dies!
—Tres dies i dues nits —vaig corregir-la.
—Això mateix —va dir fent que sí amb el cap i somrient—: tres dies i dues nits. —Va apujar la cremallera de la bossa i la va sospesar—. Doncs no pesa tant. Agafa-la.
—Està bé —vaig fer arronsant-me d’espatlles mentre sospesava la bossa.
Es va asseure al llit.
—¿Ostres, què se n’ha fet, del pòster de
L’imperi contraataca?
—Ah! El vaig treure fa segles —vaig respondre.
—¿Ah sí? Doncs no me n’havia adonat fins ara —va dir sacsejant el cap.
—És que estic intentant canviar una miqueta d’imatge —vaig aclarir.
—Ah, és clar! —va dir somrient i fent que sí com si ho entengués—. Per cert, m’has de prometre que no t’oblidaràs de posar-te l’esprai antimosquits, ¿em sents? A les cames, sobretot si aneu d’excursió al bosc. El tens aquí, a la butxaca frontal.
—Que sí…
—I posa’t protecció solar —em va dir—. Si no et cremaràs. I sobretot, recorda’t de treure’t els audiòfons quan et banyis.
—¿M’electrocutaria?
—No, però el pare se’t menjaria viu, que val una fortuna, aquesta cosa! —va dir rient—. La capelina també te l’he posat a la butxaca del davant. I si plou, igual, Auggie, ¿entesos? Recorda’t de tapar-te els audiòfons amb la caputxa.
—A les seves ordres, senyor! —vaig dir fent una salutació militar.
Va somriure i em va estirar cap a ella.
—Sembla mentida com has crescut, aquest any, Auggie —em va dir fluixet agafant-me la cara amb totes dues mans.
—¿Em veus més gran?
—Oi tant! —va dir fent que sí amb el cap.
—Encara sóc el més baixet de la classe.
—Jo no em referia a l’altura —va dir.
—¿I si m’ho passo fatal?
—T’ho passaràs bomba, Auggie.
Vaig fer que sí amb el cap. Es va aixecar i em va fer un petonet al front.
—Vinga, ja és hora d’anar al llit.
—Però si només són les nou, mare!
L’autocar surt a les sis del matí, demà. I no pots arribar tard. Va. Vinga. ¿T’has rentat les dents?
Vaig assentir, em vaig ficar al llit i vaig veure que es preparava per estirar-se al meu costat.
—No cal que t’estiris amb mi, aquesta nit, mare —vaig dir—. Ja em quedaré llegint tot sol fins que m’agafi el son.
—¿De debò? —va dir impressionada. Em va agafar la mà i m’hi va fer un petó—. Molt bé, doncs bona nit, tresor. Que somiïs amb els angelets.
—Tu també.
I va encendre el llum petit de llegir que tinc al costat del llit.
—T’escriuré cartes —li vaig dir quan ja marxava—. Encara que segurament arribaré jo abans.
—Doncs les llegirem plegats —va fer enviant-me un petó.
Quan va sortir de l’habitació vaig agafar
El lleó, la bruixa i l’armari de la tauleta de nit i em vaig posar a llegir fins que em vaig quedar adormit.
… malgrat que la bruixa coneixia la màgia profunda, existeix una màgia encara més profunda que ella desconeixia. El seu coneixement es remunta tan sols fins a l’alba del temps. Però si hagués pogut sotjar una mica més enrere, en les tenebres i el silenci que precediren l’alba del temps, hi hauria descobert un conjur distint.