Wonder
Vuitena part » La guàrdia imperial
Página 119 de 136
L
a
g
u
à
r
d
i
a
i
m
p
e
r
i
a
l
Durant deu minuts ben bons vam desfer el camí per veure si trobàvem els audiòfons entre les herbes, però estava tan fosc que no vèiem res. Ens havíem d’aferrar literalment a la samarreta del del davant i caminar en fila índia per no ensopegar els uns amb els altres. Era com si algú s’hagués dedicat a abocar tinta negra al voltant nostre.
—És inútil —va dir el Henry—. Vés a saber on paren.
—Podríem tornar amb una llanterna —va respondre l’Amos.
—No, és igual! —vaig dir—. Deixem-ho estar. De tota manera, gràcies.
Vam tornar cap als conreus de blat de moro i els vam travessar fins que vam veure la part del darrere de la pantalla gegant. Com que estava d’esquena a nosaltres, no ens va fer gens de llum fins que vam tornar al punt on començava el bosc. A partir d’aquí sí que ja vam començar a veure-hi una mica.
No hi havia ni rastre dels de setè per enlloc.
—¿On deuen haver anat? —va preguntar el Jack.
—A les paradetes de menjar —va dir l’Amos—. Segurament han pensat que els denunciaríem.
—¿I no els denunciarem? —va preguntar el Henry.
Em van mirar tots a mi. Vaig fer que no amb el cap.
—Molt bé —va dir l’Amos—. Però no tornis a voltar sol per aquí, tap de bassa, ¿em sents? Si has d’anar a algun lloc, ens ho dius i venim amb tu.
—Entesos —vaig dir fent que sí amb el cap.
Quan vam ser més a prop de la pantalla vaig sentir que cantaven aquella cançó d’un pastor solitari que va per la muntanya i ens va arribar l’olor dels núvols de sucre d’una de les parades que hi havia a tocar dels venedors de menjar ambulants. Hi havia moltíssims nens pul·lulant, per tota aquella zona, així que per passar pel mig em vaig tapar amb la mica de caputxa que encara em quedava, vaig acotar el cap i em vaig posar les mans a les butxaques. Feia tant de temps que no sortia sense els audiòfons que ara em sentia com si fos a quilòmetres de profunditat sota terra. Em sentia com aquella cançó que em cantava la Miranda: «Control de Terra a Comandant Tom, el seu equip no respon, alguna cosa falla…».
Mentre anava caminant vaig notar que tenia l’Amos enganxat al meu costat. I a l’altre costat, el Jack. I al davant nostre hi havia el Miles, i al darrere el Henry. M’havien encerclat per passar pel mig de la gentada. Era com si tingués la meva pròpia guàrdia imperial.