Wonder
Vuitena part » Avaluació de danys
Página 121 de 136
A
v
a
l
u
a
c
i
ó
d
e
d
a
n
y
s
Quan va arribar l’autocar la mare ja m’estava esperant davant de l’escola amb tots els altres pares. Durant el viatge el senyor Culet em va dir que havien trucat als meus pares per explicar-los que s’havia produït un «incident» la nit anterior, però que ningú havia pres mal. També em va dir que el director dels campaments i uns quants monitors havien anat al matí a buscar els audiòfons, mentre nosaltres ens banyàvem al llac, però que no els havien trobat enlloc. Em va dir que els campaments es farien càrrec de les despeses de fer-me’n uns de nous. Els sabia molt de greu el que havia passat.
Vaig pensar que potser l’Eddie s’havia endut els audiòfons com si fossin una mena de souvenir. Un record de l’orc.
Quan vaig baixar de l’autobús la mare em va fer una abraçada molt forta, però no em va començar a cosir a preguntes, com jo em temia. Em va anar molt bé, aquella abraçada. No vaig intentar deixar-me anar, com van fer altres nens quan els seus pares els van abraçar.
El xofer va començar a descarregar l’equipatge i jo vaig anar a buscar la meva bossa. Mentrestant la mare es va quedar parlant amb el senyor Culet i la senyora Rubin, que l’havien anat a trobar. Quan ja tornava amb la motxilla, una pila de nens que normalment no em deien res em van saludar o em vam donar copets a l’esquena al passar pel seu costat.
—¿Ja estàs? —em va dir la mare al veure’m mentre m’agafava la bossa. Aquest cop no vaig fer ni l’intent de prendre-l’hi: ja m’anava bé, que me la portés. La veritat és que, si m’hagués dit de portar-me a mi i tot a collibè, tampoc li hauria dit que no.
Quan ja marxàvem el senyor Culet em va abraçar un moment molt fort, però no em va dir res.