Wonder
Primera part » Senyor Culet, el demanen a recepció
Página 9 de 136
S
e
n
y
o
r
C
u
l
e
t
,
e
l
d
e
m
a
n
e
n
a
r
e
c
e
p
c
i
ó
Hi hauria anat més nerviós, a veure el senyor Culet, si hagués sabut que també coneixeria uns quants nens de l’escola nova. Però, com que no ho sabia, més aviat tenia el riure fluix. No podia parar de pensar en les bromes que havia fet el pare amb el cognom del senyor Culet. Per això quan la mare i jo vam arribar a l’escola, unes quantes setmanes abans que comencés el curs, i vaig veure el senyor Culet plantat allà davant, esperant-nos a l’entrada, em va començar a agafar el riure. No era gens com me l’havia imaginat. Me l’havia imaginat amb un cul petitíssim, però no. De fet, era un home molt normal. Alt i prim. Vell, però no molt. Semblava simpàtic. Primer va donar la mà a la mare.
—Hola, senyor Culet, m’alegro de tornar-lo a veure —va dir la mare—. Aquest és el meu fill August.
El senyor Culet em va mirar a la cara i va somriure fent que sí amb el cap. Va allargar la mà perquè l’hi encaixés.
—Hola, August —va dir molt normal—. M’alegro de coneixe’t.
—Hola —vaig remugar allargant la mà perquè me l’estrenyés i mirant-li els peus. Duia unes Adidas vermelles.
—Els teus pares m’han explicat moltes coses de tu —va dir posant-se de genolls perquè no li pogués mirar les vambes i l’hagués de mirar a la cara.
—¿I quines coses li han explicat? —vaig preguntar.
—¿Com dius?
—Rei, has de parlar més alt —va dir la mare.
—Que quines coses —vaig preguntar intentant no parlar entre dents. Reconec que tinc aquest mal costum.
—Doncs que t’agrada llegir —va dir el senyor Culet— i que ets un gran artista. —Tenia els ulls blaus i les pestanyes blanques—. I que ets de ciències, ¿oi?
—Sí —vaig dir assentint amb el cap.
—Tenim un parell d’optatives de ciències fantàstiques, a l’escola —va dir—. ¿Potser en voldràs agafar alguna?
—Sí —vaig dir, tot i que no tenia ni idea de què era una optativa.
—Molt bé, doncs: ¿estàs preparat per fer la visita?
—¿Vol dir ara mateix? —vaig fer.
—¿Què et pensaves: que aniríem a veure una pel·li? —va dir somrient mentre es posava dret.
—No em vas dir res de cap visita —vaig dir a la mare amb to acusador.
—Auggie… —va començar ella.
—Tot anirà bé, August —va dir el senyor Culet allargant el braç—, t’ho prometo.
Em sembla que volia que li agafés la mà, però l’hi vaig agafar a la mare. Ell va fer un somriure i va començar a caminar cap a l’entrada.
La mare em va estrènyer una miqueta la mà, però no sé si per dir «t’estimo» o per dir «ho sento». Segurament una mica de cada.
L’única escola que havia vist per dins era la de la Via quan hi anava amb els pares a veure-la cantar als concerts de primavera i coses així. Aquesta altra escola era molt diferent. Era més petita. Feia olor d’hospital.