Wonder
Primera part » Visita guiada
Página 12 de 136
V
i
s
i
t
a
g
u
i
a
d
a
El Jack Will, el Julian, la Charlotte i jo vam agafar un gran passadís que anava a parar a unes escales molt amples. Mentre pujàvem cap al tercer pis ningú va dir ni mitja paraula.
Quan vam arribar al capdamunt de l’escala vam passar per un corredor estret ple de portes. El Julian va obrir-ne una que hi deia 301.
—Aquesta és la nostra aula de tutoria —va dir aturat al costat de la porta mig oberta—. Tenim la senyora Petosa. Diuen que no està malament, almenys com a tutora. En canvi m’han dit que és molt estricta si et toca a mates.
—No és veritat —va dir la Charlotte—. La meva germana la va tenir l’any passat i diu que és simpatiquíssima.
—Doncs no és el que m’han dit a mi —va respondre el Julian—, però si tu ho dius…
Va tancar la porta i va continuar passadís avall.
—Això és el laboratori de ciències —va dir quan vam arribar a la porta següent.
I, igual com havia fet dos segons abans, es va quedar palplantat al costat de la porta mig oberta i va començar a parlar. No em va mirar ni una sola vegada, mentre parlava; però millor, perquè jo tampoc me’l mirava.
—No sabràs qui et toca a ciències fins al primer dia de classe, però tant de bo et toqui el senyor Haller. Abans era a primària. Tocava una tuba gegant a classe.
—Era un bombardí baríton —va dir la Charlotte.
—Era una tuba —va replicar el Julian tancant la porta.
—Tio, deixa’l entrar perquè ho vegi —li va dir el Jack Will apartant-lo per poder obrir la porta.
—Passa, si vols —va dir el Julian.
Era el primer cop que em mirava.
Jo vaig arronsar les espatlles i vaig anar cap a la porta. El Julian va sortir del pas ràpidament, com si tingués por que el toqués sense voler al passar pel seu costat.
—No hi ha gaire cosa a veure —va dir el Julian entrant darrere meu.
Va començar a assenyalar tot de coses que hi havia per l’habitació.
—Això és la incubadora. Aquesta cosa negra tan gran és la pissarra. Això són les taules. Això són cadires. Això són els becs de Bunsen. Això és una merdeta de pòster de ciències. Això és guix. Això és l’esborrador.
—Estic segura que ja sap el que és un esborrador —va dir la Charlotte amb un to que em va recordar la Via.
—¿I jo què sé, si ho sap o no ho sap? —va respondre el Julian—. El senyor Culet va dir que no havia anat mai a escola.
—¿A que sí que saps el que és un esborrador? —em va preguntar la Charlotte.
Reconec que m’estava posant tan nerviós que no sabia què dir ni què fer, a part de mirar a terra.
—Ei!, ¿saps parlar? —va preguntar el Jack Will.
—Sí —vaig fer amb el cap.
Encara no els havia mirat a la cara.
—¿Oi que sí que saps què és un esborrador? —va preguntar el Jack Will.
—És clar —vaig remugar.
—Ja t’he dit que no hi havia res digne de veure, aquí —va dir el Julian arronsant-se d’espatlles.
—Tinc una pregunta —vaig dir intentant que no em tremolés la veu—. Mmm. ¿Què és, exactament, l’aula de tutoria? ¿És com una assignatura?
—No, és només el teu grup —em va explicar la Charlotte, ignorant el somriure triomfant del Julian—. És on vas quan arribes cada matí a l’escola i on els tutors passen llista i aquestes coses. Es podria dir que és la teva classe principal, tot i que en realitat no és cap classe. Vull dir… sí que és una classe, però…
—Em sembla que ja ho ha entès, Charlotte —va dir el Jack Will.
—¿Ho has entès? —em va preguntar la Charlotte.
—Sí —li vaig fer amb el cap.
—Molt bé, doncs sortim d’aquí —va dir el Jack Will anant cap a la porta.
—Espera, Jack, se suposa que hem de respondre les seves preguntes —va dir la Charlotte.
El Jack Will va fer mitja volta fent com si mirés al cel.
—¿Tens alguna pregunta més? —va preguntar.
—Mmm… No —vaig respondre—. Bé, sí, de fet sí. ¿Com et dius, de nom: Jack o Jack Will?
—Jack és el nom. Will és el cognom.
—Ah! Com que el senyor Culet t’ha presentat com a Jack Will, em pensava que…
—Ha! Et pensaves que es deia Jackwill! —va riure’s el Julian.
—Mira, hi ha gent que em crida pel nom i el cognom —va dir el Jack arronsant-se d’espatlles—. No sé per què. ¿I ara què? ¿Podem marxar ja?
—Ara anem cap a la sala d’actes —va dir la Charlotte passant al davant mentre sortíem de l’aula de ciències—. És molt guai. Ja veuràs com t’agradarà, August.