Wonder
Primera part » Un per un
Página 18 de 136
U
n
p
e
r
u
n
La senyora Petosa ens va explicar una mica qui era. Coses avorrides sobre on havia nascut, que sempre havia volgut ser mestra i que feia uns sis anys havia deixat una feina a Wall Street per intentar fer realitat el seu «somni» de dedicar-se a ensenyar. Per acabar va preguntar si algú tenia alguna pregunta, i llavors el Julian va aixecar la mà.
—Sí, digues… —Va haver de mirar la llista per recordar-se del nom—. Julian.
—Mola, això d’intentar fer realitat un somni —va dir.
—Gràcies.
—De res —va dir somrient orgullós.
—Molt bé, ¿i per què no ens expliques alguna cosa de tu, Julian? De fet, vull que ho faci tothom. Penseu en dues coses que vulgueu que els altres sàpiguen de vosaltres. Per cert, abans de començar: ¿quants de vosaltres heu fet la primària en aquesta escola? —Més o menys la meitat van alçar la mà—. Molt bé, doncs així n’hi ha uns quants que ja us coneixeu. Però suposo que els altres deveu ser nous a l’escola, ¿oi que sí? Molt bé, doncs que tothom pensi dues coses que vulgui que els altres sàpiguen d’ell; i els que conegueu algun dels altres nens, intenteu pensar en coses que encara no sàpiguen de vosaltres. ¿Entesos? Molt bé. Doncs vinga, començarem pel Julian i continuarem un per un.
El Julian va arrufar tota la cara i va començar a donar-se cops al front com si estigués fent un gran esforç per pensar.
—Endavant, quan vulguis —va dir la senyora Petosa.
—Molt bé, la primera és que…
—Feu-me el favor de començar dient el vostre nom, ¿entesos? —el va interrompre la senyora Petosa—. Així me’ls aprendré.
—D’acord. Em dic Julian. I la cosa número u que vull explicar a tothom sobre mi és que… m’han comprat la Battleground Mystic per la Wii i que és una passada. I la número dos és que aquest estiu m’han comprat una taula de ping-pong.
—Que bé, m’encanta el ping-pong —va dir la senyora Petosa—. ¿Hi ha algú que tingui alguna pregunta pel Julian?
—¿És la Battleground Mystic per un sol jugador, o per més d’un? —va dir un nen que es deia Miles.
—Aquesta mena de preguntes no s’hi valen, nois —va dir la senyora Petosa—. Molt bé… ¿Vols parlar tu, ara? —va dir assenyalant la Charlotte, suposo que perquè era qui tenia la taula més al davant.
—D’acord! —La Charlotte no va dubtar ni un moment, com si sabés perfectament què volia dir—: Em dic Charlotte. Tinc dues germanes, i des del juliol passat que tenim una gosseta nova que es diu Suki. La vam anar a buscar a la protectora d’animals i és una monada!
—Fantàstic, Charlotte, gràcies —va dir la senyora Petosa—. Molt bé… ¿qui és el pròxim?