Wonder
Primera part » Una taula molt estiuenca
Página 22 de 136
U
n
a
t
a
u
l
a
m
o
l
t
e
s
t
i
u
e
n
c
a
—Hola, ¿està ocupada?
Vaig aixecar la vista i vaig veure una nena que no havia vist mai, dreta a l’altra banda de la taula amb una safata plena de menjar. Tenia els cabells llargs, ondulats i de color castany i portava una samarreta marró amb un signe de la pau morat.
—Mmm… no —vaig dir.
Va posar la safata damunt la taula, va deixar caure la motxilla a terra, es va asseure davant meu i va començar a menjar-se la pasta amb formatge que tenia al plat.
—Ecs —va fer després d’empassar-se la primera cullerada—. Hauria d’haver portat un bocata de casa, com tu.
—És veritat —vaig dir fent que sí amb el cap.
—Em dic Summer, per cert. ¿I tu?
—August.
—Com mola! —va dir.
—Summer! —va cridar una altra nena que acabava d’arribar carregada amb una safata—. ¿Què hi fas, aquí asseguda? Torna a la nostra taula.
—Hi ha massa gent —va respondre la Summer—. ¿Per què no véns tu també? Aquí s’està més ample.
Per un moment l’altra nena va semblar desconcertada. Vaig fixar-me que era una de les nenes que havia enxampat mirant-me feia poca estona, amb la mà davant la boca i xiuxiuejant. Segurament la Summer també seia amb elles.
—No, és igual —va dir l’altra nena abans de marxar.
La Summer em va mirar somrient i arronsant-se d’espatlles i es va ficar a la boca una altra cullerada de pasta amb formatge.
—Ostres, tenim uns noms que fan joc! —em va dir mastegant.
Jo devia fer cara de no entendre per què ho deia.
—
Summer és ‘estiu’! I
August vol dir ‘agost’! —va dir somrient i mirant-me amb els ulls molt oberts per veure si ho pescava.
—Ah, és clar! —vaig dir al cap d’un segon.
—Podríem fer una taula reservada només per coses de l’estiu —va dir—. Aquí només hi poden seure nens que tinguin noms estiuencs. Deixa’m pensar… ¿hi ha algun Juli o alguna Júlia?
—Hi ha l’Abril —vaig dir.
—Tècnicament, abril és a la primavera —va respondre la Summer—, però si volgués seure aquí podríem fer una excepció —va dir com si realment ja ho tingués tot pensat—. També hi ha el Julian. És com Júlia, que ve de juliol.
Jo no vaig dir res.
—A la meva classe de llengua hi ha un nen que es diu Remo —vaig dir.
—Ah, sí, ja sé qui és, ¿però què hi té a veure amb l’estiu? —va preguntar.
—No sé —vaig fer arronsant-me d’espatlles—. És que, no sé per què, em fa pensar en remar, i remar em fa pensar en el mar, i el mar em fa pensar en l’estiu.
—D’acord, doncs —va dir assentint amb el cap mentre treia el quadern—. I la senyora Petosa també s’hi podria asseure. Trobo que sona a
pètal, que també em recorda l’estiu.
—La tinc de tutora —vaig comentar.
—Doncs jo a mates —va dir ella fent una ganyota.
Va començar a escriure la llista de noms a la penúltima pàgina del quadern.
—Va, ¿qui més? —va preguntar.
Al final de l’hora de dinar teníem una bona llista de noms de nens i mestres que es podrien asseure a la nostra taula si volguessin. La majoria de noms no eren ben bé noms estiuencs, però tenien alguna cosa a veure amb l’estiu. Fins i tot se’m va acudir la manera de fer que el nom del Jack Will hi pogués colar, també. Vaig ficar el seu nom dins d’una frase sobre l’estiu, com ara «Jack will go to the beach», que vol dir «el Jack anirà a la platja», i la Summer va estar d’acord que funcionava.
—Encara que, si n’hi ha que no tenen un nom estiuenc però igualment es volen asseure amb nosaltres —va dir molt seriosa—, també els podem deixar seure, si són simpàtics, ¿no trobes?
—D’acord —vaig fer—. Fins i tot encara que tinguin un nom d’hivern.
—Que guai! —va respondre aixecant el polze.
La Summer era com el seu nom. Era molt morena i tenia els ulls del mateix verd que les fulles.